La banda sonora de l'any

Després de l'elecció, ahir, dels millors llibres de l'any, EL PERIÓDICO ofereix avui la segona entrega dels seus favorits del 2011. Els experts d'aquest diari han escollit els millors discos i han constatat que, més enllà de les misèries de l'any que ara s'acaba, la collita cultural ha estat de les poques coses salvables.

DISCOS INTERNACIONALS, per Juan Manuel Freire

  

1.'LET ENGLAND SHAKE' P. J. HARVEY La nova veu d'una artista de llegenda

Des de ja fa dues dècades la cantautora rock britànica Polly Jean Harvey sorprèn tothom gairebé amb cada nou disc: desmunta les preconcepcions sobre si mateixa, busca i troba noves veus amb què seguir armant la seva història de llegenda.

A Let England shake aquesta nova veu és aguda i fràgil, a vegades gairebé de nena; el seu nou instrument clau és l'autoarpa; i l'atmosfera és boirosa i agresta, com el paisatge que retrata, el de la primera guerra mundial. «Els soldats cauen com trossos de carn», canta, amb aquesta nova veu solament en aparença riallera, a The words that maketh murder. És un disc sobre certa guerra, però que pot aplicar-se a totes les guerres, i alguns fins i tot hi han volgut veure un avís de les revoltes que es van viure al Regne Unit a l'estiu.

A The glorious land, per remarcar el clima marcial, fins i tot s'escolta una corneta dels Guàrdies Irlandesos. És un so que sembla estar fora de lloc, que no apareix perfectament encaixat. Si ho fes, potser no estaríem davant un disc d'aquesta artista, sempre decidida a agafar-nos per sorpresa i portar-nos, amb seducció perillosa, a llocs profunds. Let England shake convida a aprofundir-hi. El seu millor disc, que ja és dir.

2. 'JAMES BLAKE' JAMES BLAKE

James Blake ha passat amb el seu insòlit primer disc de promesa a realitat. La seva aposta, i tant, va de debò, i va per lliure: cançó d'autor mutant, amb un sentit de l'espai pres del dub i amb tocs neoclàssics. Segons alguns, és un ploramiques, però en realitat és un valent com n'hi ha pocs.

3. 'THE WHOLE LOVE' WILCO

En un nou cim de la seva fèrtil carrera, els de Jeff Tweedy reuneixen aquí els seus instints més experimentals amb la perícia pop i rock. A aquestes altures, no tenen res a demostrar, però encara es preocupen per arribar fins al cim i gravar discos que facin disfrutar els seus fans. Bravo.

4. 'BON IVER' BON IVER

El seu primer disc el va gravar Justin Vernon, àlies Bon Iver, pràcticament sol, aïllat en una cabanya. Va trencar cors i va fondre la crítica. El segon és diferent, d'instrumentació més variada i horitzons gairebé èpics, però igualment emotiu i brillant. Així hauria de sonar Peter Gabriel ara.

5. EYE CONTACT' GANG GANG DANCE

Per als que van quedar decebuts amb l'última M.I.A., tenim bones notícies: el grup novaiorquès Gang Gang Dance sap unir com ella en els seus millors temps els ritmes exòtics, l'electrònica de club i els sons voladors no identificats. Psicodèlia tecno-pop futurista-tribal.

6. 'BAD AS ME' TOM WAITS

«Dolent com jo», exposa el títol. Dolent, suposem, en el sentit de maliciós, perquè Waits no hi entén d'obres mediocres i aquesta última entrega no és cap excepció. Als 61 anys, el geni tenebrista entrega un disc potser no sorprenent, però sí carregat d'una intensitat que cega.

7. 'HELPLESSNESS BLUES' FLEET FOXES

'Com continuar un disc com aquell sublim debut homònim? Doncs, per exemple, sense canviar gaire; però intentar cavar més fondo i volar més alt. Així han concebut aquests grans del nou folk-rock un Helplessness blues amb uns matisos que demanen una escolta i lectura concentrades.

8. 'DAYS' REAL ESTATE 

La banda sonora, nostàlgica i màgica, del record d'una adolescència als afores. Cançons etèries però dinàmiques, de tornades ideals, que desdiuen els que observen el pop clàssic com una fórmula gastada. Temes com Out of tune no es gasten, són més brillants cada vegada que els escoltes.

9. 'HERE BEFORE' THE FEELIES

El retorn, ni més ni menys que 20 anys després, d'un grup de culte de finals dels 70, principis dels 80. El seu pop essencialista (en ells, menys ho és tot) sona tan vibrant com llavors; no hi ha ni gota de resurrecció forçada en cançons com Should be gone i la hipnòtica Morning comes.

10. '50 WORDS FOR SNOW' KATE BUSH

Ella és única, i als 53 anys difícilment canviarà. El seu primer disc realment nou en sis anys es compon d'excèntriques delícies jazz-pop amb el tema de la neu com a nexe en comú. Un disc amb un poder hipnòtic que només es ressent de cameos d'Elton John i Stephen Fry una mica fora de lloc.

DISCOS NACIONALS, per Jordi Bianciotto

1. '10 milles per veure una bona armadura' MANEL Manel i les seves 10 faules amb forma de cançó

En lloc d'entregar un disc que desenvolupés o exagerés els gestos d'èxit del seu primer disc, Els millors professors europeus (2008), Manel va reaparèixer amb una obra per fer arrels i seduir només a qui s'agafés el temps necessari per pair tots els plecs que s'hi poden trobar. Alguns seguiran dient d'ells que practiquen un costumisme inofensiu, i tornaran a equivocar-se: Manel no treballa amb materials quotidians, sinó amb faules i il·lusions.

En la seva segona obra, el grup barceloní evita l'estrofa per corejar en comunió i la vinyeta gracioseta. Les seves cançons amb prou feines tenen tornades (ni tan sols n'hi ha en el primer senzill, Aniversari), però enreden l'oient amb relats al·legòrics sinuosos, que llancen una cerimoniosa mirada al món. Històries sorprenents, com El gran salt o Boomerang, que avancen amb capes d'instruments que li donen un acabat de cert barroquisme. Però, encara que enriquides amb vents carnavalescos a Deixa-la, Toni, deixa-la, o amb cordes casolanes a La cançó del soldadet, les creacions de Manel són, per si mateixes, sòlides i duradores. Infal·libles companyes de viatge

2. 'LA JOVEN DOLORES' CHRISTINA ROSENVINGE

Ignorant estigmes i prejudicis, la madrilenya assoleix un cim amb el seu cançoner serè i poètic, que fon una mística coheniana amb melodies acolorides i insinuacions avantgarde. Recuperant el castellà i esbossant històries emotives amb pistes mitològiques en exquisideses com Canción del eco.

3. 'LAMPARETES' ANTÒNIA FONT

Retorn dels mallorquins després de cinc anys sense cançons d'estrena, i nova exhibició pop de doble fons: tornades juganeres i moltes claus secretes que aquí reten un discret homenatge als exploradors i pioners de la història. Coses modernes, Islas Baleares i Calgary 88 amplien la seva llista de clàssics.

4. 'PRESIDENTE' SR. CHINARRO

Un tòtem de l'indie espanyol, el sevillà Antonio Luque, dóna un cop de puny sobre la taula i es treu de sobre la boirina metafísica que cobria bona part de la seva (excelsa) obra i sona més directe, accessible i llançat que mai. Un Chinarro que traspassa la primera escolta.

5. 'GRAN' SENIOR I EL COR BRUTAL

'Qui s'atreveix a titular així un disc? Doncs algú com aquest grup valencià, segur del poder del seu cançoner d'alta intensitat, tant en els seus moments més desemparats (Tots els ianquis que vull) com allà on la fibra folk cedeix terreny a un rock que mou muntanyes. Gran però a escala humana.

6. 'XURRAC ASCLAT' VERY POMELO

L'altra cara de la nova onada folk-pop catalana: un potatge viscós de rock i rhythm'n'blues bruts contagiats amb guitarres rumberes i ritmes circenses de cabra i trompeta. Una posada al dia desacomplexada i mestissa del rock'n'roll stonià amb sàvies dosis d'inventiva, ronya i gana vital.

7. 'COMELADE & COBLA' P. COMELADE & COBLA SANT JORDI

La cobla es renova i s'expandeix, i la Sant Jordi mou peça amb aquesta profitosa trobada amb el pianista rossellonès, que entrega les seves partitures a lectures exuberants, amb nous vèrtexs màgics. Una aliança refinada que enriqueix l'imaginari popular de Comelade.

8. 'SUPERLUV' REMAT

Manifest de llibertat del madrileny Fernando Martínez: rock domèstic mandrós, rebosteria pop contrafeta i miniaturisme àcid per demostrar que la cançó és un mitjà sense fi. Stephin Merritt (The Magnetic Fields) l'ajuda en aquesta obra perversa, dedicada a un pelotón d'actrius porno.

9. 'LA VIDA ES ESTRAÑA Y RARA' FERNANDO ALFARO

L'extimoner de Surfin' Bichos i Chucho, murcià a Barcelona, reneix amb aquest disc, en què la seva tendència a la cruesa es troba amb les intencions suavitzants de Raül Fernández (Refree). Un Alfaro profund i preciosista sense deixar de ser rocker de pro. No us perdeu Camisa hawaiana de fuerza.

10. 'FIESTA' LA BIEN QUERIDA

Ana Fernández Villaverde, en un temari d'amors i desamors vestit amb mirament i mala bava per David Fernández (Beef, La Estrella de David). Recorren a ranxeres, processons populars i retalls glam per donar un significat refinat i sibil·lí a la moderna cançó pop.

* Les llistes de millors discos internacionals i nacionals han estat elaborades amb les votacions de Jordi Bianciotto, Quim Casas, Juan Manuel Freire, Julián García i Roger Roca.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats