Mor als 89 anys Richard Hamilton, el pare del pop art

L'artista britànicRichard Hamilton, considerat el pioner del movimentpop art --explorat, entre altres, per artistes com Andy Warhol i Roy Lichtenstein--, ha mort aquest dimarts als 89 anys, segons ha informat la seva galeria.

Hamilton ha mort al Regne Unit després d'una llarga malaltia quan treballava en una retrospectiva que s'havia d'exhibir a Los Angeles, Filadèlfia, Londres i Madrid.

La seva obra més icònica és¿Què és el que fa les cases d'avui tan diferents, tan atractives?, un fotomuntatge que molts consideren el primer que s'inscriu totalment en elpop art.El muntatge mostra una dona despullada amb un llum de barret i un culturista amb un enorme xupa-xups amb la paraula "Pop" a la mà, tots dos envoltats d'aparells d'ús diari com un televisor i una aspiradora.

Disseny per als Beatles

Una altra de les seves creacions més famoses va ser la caràtula delWhite Album, el doble disc dels Beatles que va impactar, a més del seu contingut, per una portada d'aquest color amb únicament el nom delsfab four.

El galeristaLarry Gagosian, que portava la seva obra, ha definit Hamilton en un comunicat com un "artista pioner", amb una "incomparable influència en les generacions que l'han succeït". "Va ser molt admirat pels seus col·legues, entre ells Warhol i Beuys. Hamilton va produir sèries exquisides de pintures, dibuixos i impressions que aborden temes com el glamur, el consumisme, la mercaderia i la cultura popular", ha recordat el director de la xarxa de galeries Tate, Nicholas Serota.

Encara que menys conegut per al gran públic que altres integrants del movimentpop art comAndy Warhol, l'artista britànic va tenir una gran influència sobre diverses generacions de creadors.

Falta de suport de la crítica

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Hamilton recordava en declaracions recents a la premsa algunes de les seves obres més innovadores dels anys 50, com Homenatge a la Chrysler CorporationiPin-up, i es queixava de la incomprensió i la falta de suport de la crítica en aquell moment.

L'artista definia elpop art com una disciplina "popular --es dirigeix a una audiència de masses--, efímera --és una solució a curt termini--, fungible --s'oblida fàcilment--, de baix cost, produïda en massa, enginyosa, sexi, jove, efectista glamurosa i un gran negoci".