Alberto Cortez desborda el Teatre Arteria d'emoció

Feia 10 anys que no cantava a la ciutat de Barcelona, i encara més que no omplia fins a la bandera. Diumenge passat, en canvi, amb prou feines cabia una ànima a l'abarrotat Teatre Arteria Paral·lel.Alberto Cortezva començar cantantYo no quiero llamarme como me llamo, potser perquè el seu verdader nom ésJosé Alberto García Gallo, d'adolescent es feia dirChico Garcíai quan es va instal·lar a Espanya fa mig segle també li deienMíster Sucu Sucu.

«De tant en tant m'he d'asseure per cantar. No són els anys, que són molts, però és que m'han operat del genoll», va explicar el cantautor argentí, que ja ha complert els 71. Tot i així, va fer gala de la gestualitat que sempre l'ha caracteritzat: interpretant amb les mans, amb aquells ulls oberts com taronges i amb aquella veu imponent, capaç de cantar fins i tot sense micròfon en el bis (Cuando un amigo se va)després de més de dues hores de concert i inundar de poderosos greus la platea.

Notícies relacionades

¿S’esgota la música urbana?

Fusió de tendresa i ràbia política

TALLA DE GEGANT / Se li van escapar les llàgrimes entre llargues ovacions i, sobretot, quan va dedicar a un vell amic la novaFrankenstein. Si els temps han jugat en contra de les seves premisses estètiques, l'edat juga ara a favor seu. La nostàlgia sempre aferrada a les seves lletres dominava en una realitat tan crepuscular.Parábola de uno mismova resultar mil vegades més descarnada que el més crureality show. Veritat i art alhora. Amb majúscules. Amb la talla de gegant que sempre ha gastat.

«Aquesta cançó també la va cantar el meu admirat amicJoan Manuel Serrat», va recordar aLa nana de la cebolla, i també va recitar uns versos corprenedors escrits després de la recent mort deFacundo Cabral.«Era un gran amic i una bala assassina el va abatre a Guatemala», va dir.