Gary Oldman fa tornar del fred Smiley

La pluja amb què ahir es va llevar la Mostra de Venècia va ser definitivament una molèstia, però és indubtable que va resultar d'allò més adequada per anunciar l'arribada a la competició d'una pel·lícula que, com els bons espies, va arribar del fred. Perquè el fantàsticthriller El talpestà ambientat en la guerra freda, i perquè el seu director ve de Suècia. Després de convertir-se ennoi meravellesgràcies a l'èxit del seu debut,Deixa'm entrar,Tomas Alfredson s'ha atrevit a regirar-se amb habilitat dins de l'univers de John Le Carré, el mític escriptor que en una vida anterior va pertànyer al servei secret britànic.El talp, de fet, és la més famosa de les novel·les de Le Carré protagonitzades per l'agent George Smiley i, per molts, la seva obra mestra.

Alfredson ha agafat aquesta melancòlica intriga i l'ha convertit en un retrat desapassionat però gairebé sempre apassionant d'homes miserables i paranoics que s'esmunyen sigil·losos per passadissos estrets i oficines plenes de fum. «Suècia té un sistema de classes molt marcat i un gust per les conspiracions, com la Gran Bretanya dels 70», comenta el director per justificar la impecable recreació del Londres de l'època, un lloc gris i implacable que ben bé podria haver-se anomenat Moscou.

LA TRAMA / «Quan em van oferir fer la pel·lícula vaig sentir el mateix que quan vaig llegir el llibre, que era un història impossible d'adaptar», va explicar Alfredson en roda de premsa, que també va comptar amb la presència, entre altres, dels actors Gary Oldman i Colin Firth. «No es pot adaptar tot el llibre, has de trobar un fil per estirar». Fet això, la història original ha quedat convertida, però només a primera vista, en el que els anglosaxons coneixen com unwhodunnit, un misteri astutament i acuradament construït al voltant de la recerca d'un traïdor entre els membres de la cúpula de l'MI5, composta per un grapat d'individus tibats que juguen amb la seguretat de tota una nació.

Podríem parlar d'una sofisticadíssima relectura del joc del Cluedo si no fos perquè aquí els sos-

pitosos no es diuen Señorita Amapola o Padre Prado sinó Soldat, Sastre o Reparador. I perquè, en el fons, a Alfredson li importa relativament qui és el traïdor. Tots aquests homes, els dels dos bàndols, són culpables d'una cosa. Al cap i a la fi, la intenció de Le Carré sempre va ser traçar una metàfora sobre la condició humana. Un espia perfecte és, per definició, un ésser humà defectuós.

Així doncs, qualsevol comparació de George Smiley amb 007 resulta inútil. Són dos planetes diferents. Bond té cotxes i dones, i Smiley encaixaria millor en un congrés de col·leccionistes de segells. «És per això que és el millor espia del món», assegura Oldman, magnífic en la pell del personatge. «Té la fantàstica habilitat de mantenir-se fred davant l'evidència, el seu cervell treballa molt més ràpid que el seu cos». L'actor va haver de temperar-se, reduir la seva interpretació a uns ulls que busquen, que escruten. Són ulls, per altra banda, tremendament cansats. Fa la sensació que Smiley ha vist massa coses i fet massa coses, i que tota aquesta experiència li ha esborrat tot el color i gairebé la facultat de parlar.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

ANTECEDENTS / «Comunicar a través del silenci és una cosa que entenc molt bé», confessa Alfredson, i de fet ja ho va demostrar aDeixa'm entrar, amb la qualEl talpestableix diversos vincles. Primer, en les dues pel·lícules el director porta a terme un estudi de gent que viu a les ombres i que depenen els uns dels altres per a la seva supervivència, tot i que en aquest cas aquestes persones no són vampirs sinó espies. Segon, en qualsevol cas qüestions com la guerra freda o la batalla entre comunisme i capitalisme són només suggerides perquè, també com la seva predecessora,El talpen última instància es pot veure com una història d'amor. O, més ben dit, de com, en la vida d'un espia, l'amor es converteix en obstacle, en moneda de canvi o en arma capaç de causar ferides que mai es

curen.