Anar al contingut

ESCÀNDOL A LA SOCIETAT D'AUTORS

Un entramat societari per 'esprémer' la SGAE

L'equip directiu de l'entitat d'autors sabia la vinculació de Neri amb empreses beneficiàries de transferències milionàries, segons l'acte

El jutge Ruz considera que "els indicis de criminalitat" han estat confirmats o "no rebatuts amb cap explicació lògica"

EL PERIÓDICO / Barcelona

L'acte del jutge Pablo Rafael Ruz sobre l'escàndol de la Societat General d'Autors (SGAE) destapa la creació els últims anys d'una sorprenent arquitectura societària dirigida a plomar les arques de l'entitat. L'associació possiblement més criticada d'Espanya ofereix arguments suficients ara per justificar les crítiques rebudes els últims anys per l'opinió pública espanyola. José Neri, director de la filial digital de la SGAE, la SDAE, i mà dreta del president de l'entitat, Teddy Bautista, va construir un entramat de societats amb l'objectiu de lucrar-se i donar feina a familiars i amics a costa de la societat de gestió dels drets de propietat intel·lectual. Segons l'acte del jutge, ho va fer amb l'"autorització" i "impuls" de directius de la SGAE.

Malgrat la tebior amb què l'actual junta de la SGAE ha reaccionat davant l'acte del jutge, sense ni tan sols la petició de dimissió per part del president, Teddy Bautista, el cert és que la contundència de l'acte és remarcable. Segons l'acte, Neri ha estat l'assessor en noves tecnologies del president, i sota aquest paraigua ha aconseguit que empreses del seu àmbit d'influència aconsegueixin contractes importants els últims anys. Bautista va ser qui el va posar al capdavant de la SDAE, una entitat concebuda per al desenvolupament de les noves tecnologies i finançada amb càrrec a la SGAE, amb inversions dels ministeris de Cultura i Indústria.

SDAE no tenia treballadors. No en necessitava. Neri era el seu únic empleat, i la funció de l'empresa era la mera subcontractació de projectes. La principal destinatària dels encàrrecs era la firma Microgénesis, de la qual també Neri va ser fundador i director fins que el 2003 va ser nomenat director de la SDAE. El 2005, Microgénesis va passar a mans dels seus amics i socis d'altres empreses Rafael Ramos i Elena Vázquez, així com de la seva cunyada. Tot quedava a casa. Segons el jutge Ruz, l'activitat de SDAE es finançava exclusivament amb els fons de la SGAE i és la causa d'un greu perjudici patrimonial al protagonitzar projectes de caràcter tecnològic (en concret un de denominat TESEO) de difícil justificació. Aquests projectes tecnològics havien de ser impulsats per empreses amb les quals Neri tenia una relació directa. Fins i tot disposava de targeta de crèdit de Microgénesis en què en només un any va carregar 40.018 euros entre el 2005 i el 2006 per a les seves despeses. Altres empreses, com Micromega Consultores i Hipotálamo, vinculades a Neri, també van ser destinatàries d'importants ingressos procedents de la SGAE.

Apunta als directius de la SGAE

"La investigació practicada permet inferir, amb suficient solidesa indiciària", assegura l'acte, que tant Teddy Bautista com l'actual director general de la SGAE, Enrique Loras García, i el director econòmic Ricardo Azcoaga, "haurien tingut suficient coneixement de les vinculacions existents entre Neri i Microgénesis i Hipotálamo". Les converses telefòniques gravades durant la investigació, les cartes creuades entre les parts han confirmat les tesis desplegades en el minuciós acte del jutge.

La SDAE va crear Portal Latino SL per difondre a la web creacions artístiques d'autors llatins. Els principals valedors d'aquesta plataforma van ser Teddy Bautista i el mateix Neri. L'encàrrec del projecte va recaure, una vegada més, en Microgénesis. La SGAE va contractar els serveis de la consultora Arthur D. Little, suposadament independent, però el director general de la qual, Eulogio Naz Crespo, va compartir càrrecs societaris tant amb Neri com amb Rafael Ramos, director de Microgénesis, segons l'acte. La seva valoració de Portal Latino no podia ser més que positiva, ja que altres empreses de Naz Crespo també rebien encàrrecs de Microgénesis, que aquesta pagava amb diners de la SGAE.

Empreses parasitàries

L'acte posa l'èmfasi en els sobresous i pagaments existents sense realitzar projectes reals, típica forma d'ocultar desviacions de diners en qualsevol trama societària. Les empreses "parasitàries", segons l'acte, estaven encapçalades no només per Neri, sinó també per Rafael Ramos, per a qui el jutge Ruz va decretar presó provisional amb fiança de 150.000 euros. Tots dos estan aliats no només a Microgénesis, sinó també Microgénesis Producciones (ara Canalmicro), Imago Mundi i Coqnet, que s'haurien beneficiat de contractes amb càrrec a la SGAE.

La institució més criticada a Espanya per l'afany recaptatori dels últims anys ha estat la principal víctima d'una gestió orientada a plomar els seus recursos des dels seus òrgans interns. Les primeres notícies de les maniobres de José Neri es van conèixer fa quatre anys. La junta directiva no va reaccionar i Neri va seguir aprofitant la situació, encara que amb més discreció i menys ingressos. L'últim any Neri va intentar desfer-se de l'entramat amb la fusió de la SDAE a la SGAE. És l'hora de la Justícia.

0 Comentaris
cargando