La restauració d'un quadro de Meifrèn revela un altre oli ocult

Dos quadros en un. Una vista del port de Barcelona i a sota, ocult a la mirada, una marina. Aquest és el secret que durant anys ha guardat zelosamentEl port de Barcelona, un oli de gran format executat el 1887 per Eliseu Meifrèn, i que el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha descobert després de sotmetre'l a un minuciós escrutini com a pas previ per procedir a la seva restauració.

El llenç va arribar al centre el 7 de febrer i va trigar poc a donar la sorpresa: els exàmens d'infrarojos -un dels primers que es fan quan una obra entra per ser intervinguda- van revelar que sota la pintura hi havia el dibuix d'un veler escorat a l'esquerra i una segona firma

-mateix autor però diferent emplaçament-. Els raigs X van descobrir la veritat: el quadro actual amaga una marina, un oli amb un vaixell de dos pals solcant un mar embravit. «Un quadro totalment acabat i típic de l'etapa anterior de Meifrèn a la seva marxa a París», explica Esther Gual, de l'equip de restauració.

Però, ¿per què el va tapar? Potser no acabava d'estar satisfet amb el resultat o també és possible que fos un encàrrec -les mesures desmesurades (250x480 centímetres) no eren habituals en Meifrèn- que no va fructificar. Sigui com sigui el descobriment «és molt interessant per als historiadors -continua Gual-,

però poca cosa s'hi pot fer, no hi ha cap tècnica que permeti separar les dues pintures».

La que val és l'última, la vista del port en què s'intueixen traços de l'impressionisme que Meifrèn va veure a París i que es conserva en un estat bastant precari. «Si no es restaura es perd», apunta Maite Toneu, al capdavant del procés. La raó de la mala conservació, s'ha de buscar, paradoxalment, en la «dràstica» intervenció anterior, un eufemisme amb el qual els responsables del centre expliquen el desastre que va suposar per a la pintura aquella primera restauració. Sobretot el fet que esreentelés, el procés va provocar pèrdues de capa pictòrica i ondulacions en el llenç.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

UNA PEÇA AMB MISTERIS/ «És una de les restauracions més complicades que hem fet», explica Toneu, i això que el centre, creat fa 30 anys, va per les 11.000 col·leccions, que no peces, intervingudes. Resulta més complexa que elEl gran dia de Girona, de Martí Alsina, un llenç amb unes mides colossals i amb un trencament a la tela de 8 metres però que havia tingut una restauració prèvia perfecta. «Les obres que arriben intervingudes amb criteris no professionals són les que costen més», sentencia Tomeu.

Qui la va fer és un altre dels misteris del quadro, com la seva història de la qual se sap poca cosa tret que pertany a l'Autoritat Portuària de Barcelona. Del com, el quan i el per què de la seva execució tampoc n'hi ha pistes. Tot i que el procés que s'està duent a terme és el primer pas per documentar la peça.