França corona Polanski i 'De dioses y hombres' en l'entrega dels premis César

De dioses y hombres, de Xavier Beauvois, va ser elegida ahir millor pel·lícula francesa de l'any en una cerimònia dels César que va estar dominada per Roman Polanski, que va guanyar el premi al millor director. La seva pel·lículaEl escritor va obtenir el nombre més elevat d'estatuetes.

Beauvois va salvar els mobles amb el premi més important de la nit, un guardó que tapa el fracàs que va obtenir a la gala, d'on se'n va anar amb tres estatuetes de les 11 a què optava. De màxima favorita, la història dels monjos cistercencs a Algèria, va transcórrer per la gala com la gran derrotada, i va ressorgir al final de la cerimònia com la millor pel·lícula.

Però va semblar poc premi per a una cinta que ha aconseguit un gran èxit de crítica i públic a França, on més de tres milions de persones l'han vist a la gran pantalla. A més, anava a la gala amb el suport d'haver guanyat el Gran Premi del Festival de Cannes. Es va quedar amb el de millor actor secundari i millor fotografia, abans de la guinda final.

"Més val tard que mai", va exclamar el veterà Michael Lonsdale al recollir el guardó al millor intèrpret secundari, el primer en la dilatada carrera d'un actor que al maig farà 80 anys i que ha rodat amb els grans del cine francès. Després va arribar la cinta, el premi a la millor pel·lícula, que Beauvois va rebre de mans de Jodie Foster, presidenta de la cerimònia.

Problemes judicials

El escritor va marxar amb quatre premis, més que cap altra, al final d'una cerimònia de premis molt repartits. Als seus 77 anys, Polanski va ser el més present a la gala, com si el cine francès volgués mostrar-li el seu suport després d'un any ple de problemes judicials. S'ha passat una bona part d'aquest any arrestat a Suïssa a petició dels Estats Units, on la justícia vol jutjar-lo per un delicte d'abús sexual comès el 1977.

El director francopolonès no va voler perdre l'ocasió de mostrar el seu reconeixement. Ho va fer al pujar a recollir el premi al millor director, quan va recordar que va acabar la pel·lícula "a la presó". Era el seu tercer César; l'últim el va aconseguir el 2003 per El pianista, fet que el consagra com un dels directors més premiats pel cine francès, que el sent com a seu.El escritor va aconseguir també els premis al millor guió adaptat, música i muntatge.

L'altra triomfadora de la nit va serGainsbourg (Vie héroïque), de Joann Sfar, que va atresorar tres de les vuit estatuetes a què optava, entre elles la de la milloropera prima i la de millor actor, que va recaure en Eric Elmosnino. L'intèrpret, procedent del teatre i poc vist a la gran pantalla, es va imposar a actors consagrats com Lambert Wilson (De dioses y hombres), Gérard Depardieu (Mammuth), Romain Duris (L'Arnacoeur) i Jacques Gamblin (Le nom des gens).

Premi a 'La xarxa social'

El premi d'interpretació femenina no va recaure en Catherine Deneuve, com tothom esperava, sinó en Sara Forestier perLe nom des gens, que va sumar així la seva segona estatueta després de la guanyada el 2005 com a actriu revelació.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

L'intèrpret veneçolà Édgar Ramírez va ser millor actor revelació per la seva encarnació del terrorista Carlos a la pel·lícula homònima d'Olivier Assayas.El secreto de sus ojos, que optava al César de millor pel·lícula estrangera, iOrigenes van quedar sense un premi que va recaure en la nord-americanaLa xarxa social, de David Fincher.

Quentin Tarantino va rebre el César honorari a tota una carrera, i la gala, amb contínues referències als conflictes que viu aquests dies el món àrab, va rendir homenatge en forma de cadira buida al cineasta iranià Jafar Panahi.