'Tres metros sobre el cielo', nostàlgia del primer amor

La nova pel·lícula de Fernando González Molina no neix amb pretensions de ser un tractat sociològic sobre la joventut. Tres metros sobre el cielo, més aviat, és una notable allau de nostàlgia firmada per una persona, el director, a la qual li agradaria tenir 20 anys i no 35. És impossible veure la pel·lícula i no pensar en el primer amor que tots hem tingut, el que ens va fer flotar, viure. Amb una factura impecable i uns paisatges de Barcelona que no són ni els de Vicky Cristina Barcelona ni els de Biutiful, la cinta suposa un salt qualitatiu davant la taquillera Fuga de cerebros i ens invita a somiar i a recuperar l'esperit rebel de la joventut. Com no podia ser de cap més manera, el director ha volgut incloure en el guió el tema Forever young. Els que, evidentment, sí que són joves són els protagonistes: Mario Casas i María Valverde. No podem oblidar-nos de Nerea Camacho, que afegeix litres d'innocència i frescor al seu personatge per provocar justificades rialles. Els personatges femenins reivindiquen el seu espai, però ell (Casas) absorbeix el protagonisme. Pel que fa al físic, queda clar que s'ho ha treballat. La taquilla l'hi agrairà.