Pompes pòstumes

És poc explicable, però la reedició a Blackie Books de dues novel·les deJardiel Poncela, Amor se escribe sin hache (divertida) iLa tournée de Dios (imprescindible) m'ha recordatRoberto Bolaño.El que, de fet, he recordat és la unanimitat rotunda, immediata i sense fissures amb què, el 2004, es va concedir el premi Ciutat de Barcelona a la seva novel·la pòstuma2666, mesos després d'haver mort. Tots els membres del jurat ho portaven com a primera proposta, sense acord previ, i això en un any que no va ser precisament estèril: al premi Salambó -que també va guanyar-,2666va competir ambTu rostro mañana,deJavier Marías,El vano ayer, d'Isaac Rosa,iLos girasoles ciegos,d'Alberto Méndez.

No hi ha res de raonable que condueixi a associarJardielambBolaño.I gairebé diria que no hi ha dos perfils més oposats, amb sorts tan diferents d'un costat i l'altre de la línia de la mort.Jardielva disfrutar d'un èxit increïble abans de la guerra, després el seu franquisme recalcitrant el va ajudar poc a ser acceptat pels derrotats i el seu humor impertinent i a vegades violent no el va ajudar gens en l'Espanya nacionalcatòlica. MortJardiel,la seva estrella es va apagar, encara que de tant en tant se'l reediti, com ara, i potser se'l llegeixi. (I sorprendrà el seu inconvenient enginy, la seva misogínia inacceptable, la corrosió del seu humor.)Bolaño,no obstant, a penes va arribar a conèixer el color de l'èxit en els seus últims anys i naturalment no es podia ni imaginar que als EUA es convertiria en poc temps en el nou messies de la literatura en espanyola. El fenomen, que va arrencar amb la traducció deLos detectives salvajes el 2007 es va disparar el 2009 amb2666, que va ser elevada per la crítica amb una salva d'elogis que encara no s'han apagat. Acaben de traduirEl gaucho insufrible,Amberes i la selecció de contesThe return. Són ja 12 llibres en menys de tres anys i al seu voltant creix una aura de reverència que a un el deixa perplex. La mateixa perplexitat que devia sentir ell, sens dubte, barrejada amb la legítima satisfacció. I com que l'obra és la que és, amb i sense el poder de l'agència literària d'Andrew Willie,ens hem d'alegrar d'aquesta entronització que, no obstant, ha saturat (ambJunot Díaz) la minvada quota d'hispans al panteó americà.