Màfia sense codis d'honor

El primer Frankie Machine va ser exemple d'antiheroi: addicte al joc i a la heroïna amb el jazz com a única esperança, Machine era el protagonista principal d'un drama naturalista escrit el 1949 pel desaparegut Nelson Algren. Frank Sinatra va encarnar el personatge a la gran pantalla brodant la interpretació a la pel·lícula homònima d'Otto Preminger L'ho- (1955). Del primer Frankie literari i del seu autor només en sabem per les desaparegudes traduccions dels anys 60, primer a Caralt i a Plaza & Janés després, i per les apassionades cartes d'amor entre aquest escriptor -Algren- i Simone de Beauvoir; ella l'anomenava «el meu amor transatlàntic».

me del braç d'or

Amb l'altre Frankie Machine literari, poca broma. El nord-americà Don Winslow (Nova York, 1953) aterra amb L'hivern de Frankie Machine després de l'èxit resplendent d'El poder del perro, un violent i captivador relat sobre els càrtels de la droga mexicana al llarg de tres dècades. Ara bé, si El poder del perro és la versió narco-mex d'El padrí, L'hivern de Frankie Ma­chine defuig tot el fals romanticisme.

En oposició a la icona cinematogràfica d'un Padrino amb veu prima, puntualment cruel però sempre honorable, el nou llibre de Winslow és la crònica de la Família de Los Angeles: crim organitzat (però menys que la resta) sense litúrgies i pocs codis d'honor, polítics corruptes i policies implicats.

SICARI PERSEGUIT / L'hivern de Frankie Machine és garantia d'acció i ritme ben dosificats i, més que novel·la de la Màfia, és un esplèndid thriller amb un antic sicari perseguit per altres ­sicaris, més joves però menys experimentats. Al marge queda la ­realitat, la de Roberto Saviano, condemnat a mort per la Camorra, o aquesta ­infinita legió de seguidors de la ca­ris­màtica sèrie televisiva Los So­prano.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Tot l'entramat narratiu s'estableix al servei del personatge principal, un competent assassí a sou ara jubilat. Frankie Machianno, ja a la seixantena, recorda els protagonistes de les novel·les de Lee Child (antics soldats reconvertits en investigadors, sense excessiva perspectiva emocional però amb una trama ben construïda) o aquestes sèries que arrenquen amb un discurs suau, quasi zen, però que esdevenen una trampa: aquí, la resta del llibre és un veritable impacte: Frankie, ­àlies la ­Màquina, és un empresari pacient, venedor d'esquer viu i peix fresc als molls de San Diego. Quan un policia infiltrat intenta estrangular-lo, l'antic executor es transforma en un detectiu amb presses. Dues trames estructurades en paral·lel bastiran el relat d'una fugida mentre la Màquina, amb cadàvers d'esbirros, anirà fitant la seva ruta cap al ­passat.

Winslow altera la seqüència li­neal del seu thriller al servei d'una magnífica (i cronològica) segona intriga i les fa coincidir ambdues en un sorprenent final. La novel·la defuig els recurrents flashbacks per connectar els diferents períodes. L'autor construeix magnífiques escenes retrospectives dels clans d'italoamericans, dels «contactes» amb Detroit, etcètera. Malgrat tot, i ja vam percebre el mateix a El poder del perro, el final arriba com sobtat: novel·les que no són breus, resoltes amb solidesa, tensió i visualització quasi cinematogràfica, necessitarien 100 pàgines més per arrodonir-se. Un fet que no malmet aquest contundent i molt recomanable thriller.