Entrevista amb el compositor

Youssou N'Dour: "Bob Marley ens va ensenyar: 'tu també ho pots fer'"

L'estrella senegalesa porta demà 'Dakar-Kingston', la seva immersió en el reggae, al Festival de Cap Roig (Calella de Palafrugell).

Un cap de setmana de festivals estiuencs pot concentrar a Catalunya perfils tan dispars com els de Youssou N'Dour, Norah Jones o Erykah Badu, artistes marcats per un segell que els ha portat a convertir-se en icones. Però també pot coincidir amb propostes com la del Cruïlla BCN, que torna a convertir el Fòrum en el centre de l'oferta musical barcelonina. O amb cites tan especials com el Festival de Musica Popular i Tradicional de Vilanova, que ja arriba als seus

4
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO / Barcelona

¿¿Quan va començar a escoltar música reggae?

¿Quan era molt jove, als anys 70, el meu oncle treballava en una botiga de discos a Dakar i recordo que m'agradava amb bogeria anar-hi cada cap de setmana i posar àlbums de vinil. Jimmy Cliff, Bob Marley... Així vaig conèixer totes aquelles cançons i vaig començar a interioritzar-ne les lletres. No sé per què no vaig acabar fent reggae. Però l'any passat, un bon amic em va convèncer de gravar un disc d'aquest gènere. Vaig pensar que estava ben llest. El reggae és part de nosaltres, els senegalesos. A vegades hi ha estat tan a prop que ni ens n'hem adonat.

¿Ha regravat algunes cançons de la seva obra anterior amb un enfocament reggae. ¿Quina és la connexió entre el mbalax senegalès i la música jamaicana?

¿Els ritmes s'assemblen, encara que en el mbalax hi ha més improvisació, però a vegades es poden apreciar petites influències del reggae. La gent sap com ballar la música jamaicana, és un estàndard, i el mbalax, en llengua wòlof, és una altra cosa. Però, al cap i a la fi, les dues músiques vénen del mateix lloc, de l'Àfrica.

¿Més enllà dels patrons rítmics, ¿hi ha una sintonia espiritual entre les dues músiques?¿No ho tinc clar. Al Senegal, més del 90% de la població és musulmana. Els musulmans vivim en una germandat, i en això hi ha una similitud amb l'essència rastafari, però no n'estic segur. Hi ha una espiritualitat, encara que em sembla que els senegalesos són més espirituals que els jamaicans.

¿El disc, ¿és també un homenatge a Bob Marley?

¿Sí, és una figura central. Marley va fer cançons comAfrica Unite, de l'àlbumSurvival, i va recolzar la independència dels països africans. Va aconseguir un èxit mundial tot i venir d'un país subdesenvolupat. Ens va ensenyar: «tu també ho pots fer». I això és molt important. Molts músics africans van seguir el seu exemple.

¿¿Vostè entre ells?

¿Sí, és clar. Com ell, vinc d'un país subdesenvolupat i la meva missió és entregar aquesta música al món. Bob Marley és el meu heroi, i per a mi és un honor que algú insinuï paral·lelismes entre ell i jo.

¿Ha treballat amb veterans del reggae, com Tyrone Downie, que va ser teclista de The Wailers.¿El vaig conèixer abans de planejar el disc. Em va ajudar molt a buscar el so adequat. És com un germà. Pren part en la gira; s'ha passat una temporada a Dakar preparant la banda.

¿¿Veu Dakar-Kingston com un disc de reggae o de fusió?

¿És un disc de reggae, però també una mica més que això. Hi ha percussions i instrumentacions diferents, i melodies més africanes que jamaicanes. Diria que és reggae modern.

¿¿Segueix vivint a Dakar?

¿Sí, no necessito viure a París o Nova York. La meva família i amics són al Senegal. Quan cal agafo un avió.

¿A la dècada dels 80 va ser una de les primeres estrelles de la world music. Li va tocar obrir un camí per a la música africana.

¿Va sorgir un interès per les músiques d'altres països i en van dirworld music,que volia dir música de països subdesenvolupats. Això la separava de les altres músiques. Però actualment, tothom faworld music. Fins i tot el pop té avui dia influències de l'Àfrica o l'Àsia.

¿Va debutar a Barcelona el 1987 com a convidat de Peter Gabriel.

¿Va ser generós amb mi. Aquella gira va tenir un costat difícil perquè Peter era un artista de molt èxit i aquell públic era el seu, però va ser un repte presentar la meva música, que era, com ara, natural, sincera.

¿Va tornar un any després amb la caravana d'Amnistia Internacional.

¿Del primer concert no me'n recordo, però sí d'aquest, al Camp Nou. M'agrada el futbol i sabia molt bé on em trobava. I també recordo aquell grup... ¡El Último de la Fila! Aquella gira va incloure actuacions a l'Àfrica, cosa que va estar molt bé. Allà s'aprecia molt la música; hi ha un sol problema: els diners.

¿¿Sent que la seva música és ara més compresa a Europa?

¿Sí. Quan vaig fer7 Seconds, amb Neneh Cherry, que va ser un èxit, el meu treball va consistir a fer entendre a la gent que jo tenia un bagatge, una història darrere. Crec que ho vaig aconseguir.

¿No ha tornat a gravar res tan pop com aquella cançó.

¿És cert.7 Secondsés una cançó màgica, però no sóc un cantant de pop. L'experiència amb Neneh va ser fantàstica, però la meva música és africana, ara també reggae, i estic centrat en la meva evolució artística.

¿¿Passa res de nou al Senegal, musicalment parlant, que haguem de saber a Europa?

Notícies relacionades

¿Hi ha molta gent jove tocant música acústica, tant senegalesa com reggae. M'agrada pensar que el meu petit èxit ha obert una porta per als artistes del meu país.

¿El recital de Cap Roig, ¿inclourà només material reggae, o barrejarà els seus repertoris?¿El disc es titulaDakar-Kingston, i el recital,Kingston-Dakar. És com emprendre el camí de tornada a casa. A les actuacions hi haurà reggae, però també música senegalesa.

Temes:

Bob Marley