Félix J. Palma: «L'home no entén la dona d'avui dia»

Félix J. Palma va viatjar al Londres victorià i va brodar una novel·la en què apareixien H. G. Wells, Henry James, l'Home elefant o Jack l'Esbudellador:El mapa del tiempo. Guanyadora del premi Ateneo de Sevilla 2008 es va convertir en unbest-seller(50.000 exemplars a Espanya) traduït a 30 països. Ara l'andalús torna al segle XXI amb el seu cinquè llibre de relats,El menor espectáculo del mundo(Páginas de Espuma).

–¿Què significa el títol del llibre?

–El tenia al cap molt abans que el llibre i és la primera vegada que no és el títol d'un dels contes. D'una banda, al·ludeix a un aire de circ perquè els protagonistes han de fer una gesta absurda o esbojarrada per conquistar les seves dones i, de l'altra, al gènere del conte, que desgraciadament es considera un gènere menor, i que jo anomeno espectacle. És un avís als lectors de novel·la, que són els que abunden, dient-los que hi ha una altra opció tan vàlida i disfrutable com la novel·la.

–¿Tan mal vist està el conte?

–La gent confon la brevetat amb el poc esforç i és al contrari. Jo adoro el conte i no me'l prenc com un descans entre novel·la i novel·la sinó com un desafiament més gran que la novel·la. Concebre un bon conte és molt més difícil.

–En aquests contes hi apareixen moltes parelles trencades o en crisi.

–Sí, són contes de desamor, històries de reconquista per part dels protagonistes masculins, que veuen les dones com a criatures incomprensibles. L'home encara mira a la dona d'avui com si no l'entengués. Com deia Oscar Wilde, les dones estan fetes per estimar-les no per comprendre-les. Aquesta visió pessimista i desencantada de l'amor és la que veiem avui dia. Una parella unida és un petit miracle.

–I també hi ha fantasia: mons paral·lels, fantasmes...

–Els universos paral·lels, que ja apareixien aEl mapa del tiempo,m'apassionen, per això hi ha un conte on un dels personatges es desdobla. M'agrada portar la fantasia al terreny quotidià, com feia Cortázar. AMargabarismosvaig canviar el típic escenari del castell entre boires d'un conte de fantasmes i el vaig situar en una tasca taurina. L'element fantàstic no tindria el mateix impacte sense aquest escenari realista.

–En el colofó es diu que el llibre es va acabar d'imprimir «un any i cinc mesos abans de l'arribada dels marcians»...

–Ha, ha, ha. M'agrada deixar referències als lectors fidels. Té a veure amb el projecte en què treballo ara...

–¿No deu ser un viatge al futur?

–És una espècie de seqüela d'El mapa del tiempoi H. G. Wells tornarà a ser-ne el protagonista. Em vaig sentir molt còmode amb els personatges i vull experimentar-hi més.

–I, mentrestant, s'ha dedicat a explorar l'absurditat d'aquest segle.

–M'interessa explorar l'absurd sempre que no sigui gratuït. Vull que el lector trobi lògic que el protagonista faci un disbarat perquè és la seva única opció. I m'agrada la poesia que es pot treure d'aquest absurd, per exemple, de les cartes que escriu un pare suplantant la nina perduda de la seva filla, igual que va fer Kafka a la realitat.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

–Parlant de Kafka, hi ha algunes situacions kafkianes.

–M'encanten. El lector que arriba a casa cansat després d'un dia de feina, de lidiar amb una realitat hostil, el que vol és evadir-se. Jo li proposo que miri la realitat des d'un angle nou perquè així hi trobarà poesia i retalls de màgia ocults. Li mostro que pot ser divertida i suportable, per això faig servir un lleuger vernís d'ironia que converteix les tragèdies en tragicomèdies. Explicar una cosa tràgica però fer riure, com amb el pare atrapat absurdament al traster mentre una veïna boja segresta la seva filla.