crònica

El muntatge de Julio Manrique d''American Buffalo' impacta per la seva força i el seu ritme desbordant

1
Es llegeix en minuts
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA

Energètic muntatge d’American Buffalode David Mamet. Julio Manrique, que fa la segona incursió en l’autor després de dirigirEls boscos,ha explorat fins al fons els matisos d’aquesta tragicomèdia fent sortir a la superfície la força i el caràcter dels personatges de l’obra. Un gran actor dirigint una peça d’actors, als quals sotmet a un accelerat ritme des de l’inici de la funció. Tot un risc, perquè aquesta desbordant descàrrega inicial és sempre difícil de sostenir. Però la sang, excepte en el cap de l’exjonqui Bob, no arriba al riu i el públic de l’Espai Lliure acaba premiant amb repetides ovacions el treball dels intèrprets i la direcció.

El primer que sorprèn és aquest impactant espai escènic que recrea una botiga d’objectes de segona mà amb el caòtic desplegament de banderetes, barrets, màscares, perruques de pellroja i mil trastos més. Taules, cadires, una ràdio i un vell televisor, a més d’un matalàs, dificulten el trànsit dels intèrprets. Però ells s’adapten a aquest claustrofòbic marc que acaba de cap per avall després de l’atac d’ira d’un dels personatges i que s’ha de refer cada dia. ¡Quina papereta!

En aquest espai passa la història dels tres pobres desgraciats que es repel·leixen en la mateixa mesura que es necessiten. Don (un sòlid i impecable Ivan Benet en el seu paper d’heroi tràgic), propietat d’aquest negoci, dóna feina a Bob perquè l’ajudi (el jove Pol López, tota una revelació).

Teach (un frenètic, loquaç i desbordant Marc Rodríguez) encarna un buscavides de barri que manipula i intoxica els altres.

Notícies relacionades

La recuperació d’una moneda que reprodueix un búfal i que Don creu que va malvendre es converteix en l’obsessió de tots. Planegen robar-l’hi al seu actual propietari, al qual Bob vigila, però Teach vol apartar el noi del fraudulent pla. El desenvolupament de la trama serveix per disseccionar una societat insolidària, on el negoci està per sobre de l’amistat en un món «sense normes i lleis».

VISCERALITAT / No sembla que pugui passar res d’important en un espai tan reduït, però quan explota la visceralitat i apareix la violència física i verbal, emergeixen la por i la desconfiança, que el muntatge accentua fins al límit. Potser hi ha algun excés, però el públic es manté lligat a la cadira. I això ja és molt.