El Periódico de Catalunya

Dilluns 18 juny 2018

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

una ciutat de cine

Barcelona, plató de pel·lícula

Seleccionem films en què la ciutat és un plató de cine

13 films en què Barcelona apareix com a escenari o protagonista

MONTSERRAT COMESAÑA

Per recordar com era Barcelona anys enrere es poden consultar hemeroteques, repassar els àlbums de fotos dels avis o, potser una de les millors opcions, revisar alguna de les moltes pel·lícules que s’han rodat aquí al llarg de les dècades. Els amants del cine no saben ni volen separar certs espais barcelonins del cine que els va embalsamar. La Rambla és del Gades de 'Los Tarantos'. La terrassa de la Pedrera, del Jack Nicholson d’'El reportero'. I el més probable és que si algun dia acabem sopant al saló Gran Vía de l’Hotel El Palace -seria una sort-, recordem 'La enfermedad del domingo', rodada el mes de març passat i que s’estrenarà previsiblement aquest 23 de febrer.

1. Hotel El Palace

‘La enfermedad del domingo’  (Ramón Salazar, 2017)

El rodatge d’aquest drama intimista amb Bárbara Lennie i Susi Sánchez es va portar a terme la primavera passada a Barcelona i, per ser precisos, al saló Gran Vía de l’Hotel El Palace. És en un sopar de gala en aquest luxós espai on Chiara, personatge de Lennie, es torna a trobar amb la seva mare, Anabel, encarnada per Sánchez, que la va abandonar 35 anys enrere i, per ser una mica més precisos, un diumenge. El títol del film fa referència a la sensació d’apagar-se que arriba amb el vespre dominical.


2. La Pedrera

‘El reportero’ (Michelangelo Antonioni, 1975)

Devot de l’arquitectura, Antonioni va concebre personatges arquitectes i va aprofitar llocs emblemàtics per donar forma als espais d’algunes de les seves obres mestres; vegeu el veïnat romà d’EUR, dissenyat per Piacentini per a l’Expo Universal de 1942, en el clàssic 'El eclipse'. L’arquitectura de Gaudí resulta essencial a 'El reportero': és, per exemple, a la terrassa de la Pedrera on David Locke (Jack Nicholson), el reporter del títol, manté la seva primera conversa amb el misteriós personatge encarnat per Maria Schneider. Aquesta terrassa també apareix a 'Tardes de Gaudí' i 'Vicky Cristina Barcelona'.


3. Cementiri de Montjuïc

‘Todo sobre mi madre’ (Pedro Almodóvar, 1999)

Quan (espòiler, ho sento, encara que fa 18 anys que es va estrenar i tots hem tingut temps de veure aquesta pel·lícula) mor Rosa, el personatge de Penélope Cruz, el seu enterrament se celebra allà. I en una de les seves escalinates de pedra es retroben Manuela (Cecilia Roth) i Lola (Toni Cantó), pare del seu fill mort, ara mare també. El cementiri de Montjuïc es pot veure igualment a 'Salvador', de Manuel Huerga.


4. Rambla de Catalunya, núm. 34

‘[REC]’ (Jaume Balagueró i Paco Plaza, 2007)

"Això no és la casa del terror", assegurava el propietari de l’immoble en una entrevista el 2009. Però que ho diguin als que, deu anys després, encara peregrinen a la finca on es va rodar [REC] per reviure el pànic de la periodista Ángela i la seva càmera, Pablo, atrapats aquí mentre filmaven un reportatge sobre l’activitat dels bombers en una trucada d’emergència. Com els fans han assenyalat, és curiós que el conjunt escultòric que remata l’edifici mostri una dona sent agafada pels peus per una bestiola: la mateixa situació que vivia Ángela.


5. Palau de la Música

‘Barcelona’  (Whit Stillman, 1994)

Whit Stillman, director de 'Metropolitan, The last days of disco' i la infravalorada 'Damiselas en apuros', va viure durant els últims anys 80 a Barcelona. I d’aquella experiència es nodreix Barcelona, una cinta que narra les peripècies de dos cosins americans en una ciutat sacsejada per les protestes antiamericanes. Ted (Taylor Nichols) queda amb Aurora (Núria Badia) per anar a un concert de jazz al Palau, però no apareix ella sinó Montserrat (l’anglesa Tushka Bergen), que l’informa que Aurora no pot anar a la cita i que, a més, té nòvio.


6. Parc Güell

‘Una casa de bojos’ (Cédric Klapisch, 2002)

Aquesta exitosa comèdia coral sobre els plaers i les ombres -però sobretot els plaers- de la vida dels estudiants d’Erasmus es desenvolupa a Barcelona i sembla, per moments, un publireportatge, igual que després ho va semblar Vicky Cristina Barcelona. Entre els llocs immortalitzats: apareix el parc Güell i el Macba, paisatge de fons durant una conversa entre Xavier (Romain Duris) i Anne-Sophie (Judith Godrèche) en què comparen Barcelona amb París.


7. Parc de la Ciutadella

‘Vicky Cristina Barcelona’ (Woody Allen, 2008)

Ni Vicky ni Cristina: la protagonista d’un dels títols menys celebrats d’Allen (encara que més apreciat fora de les nostres fronteres) és Barcelona, igual que en anteriors pel·lícules seves ho havien sigut Nova York i París. Hi apareixen el parc de la Ciutadella, la Rambla, la Sagrada Família, la Pedrera i, per descomptat, el parc Güell, on Javier Bardem i Rebecca Hall conversen des dels costats oposats de la font amb forma de llangardaix.


8. Parc d'atraccions del Tibidabo

‘The machinist’ (Brad Anderson, 2004)

Christian Bale es va aprimar 28 quilos per fer la pel·licula -en aparença, només li deixaven prendre aigua, una poma i un cafè al dia- comptava entre els seus escenaris exteriors amb el parc d’atraccions del Tibidabo, on va el seu personatge, l’insomne Trevor Reznik, amb la seva amiga Maria i el fill d’aquesta. El que semblava una tarda de diversió acaba en tensió: el xaval pateix un atac d’epilèpsia després que Trevor el puja a un tren de la bruixa anomenat Route 666. Sembla que als cineastes que es dediquen al terror els agrada el Tibidabo: també 'Els sense nom' es va rodar aquí.


9. La Rambla

‘Los Tarantos’ (Francesc Rovira i Beleta, 1963)

El director Francesc Rovira i Beleta va utilitzar moltes vegades Barcelona com a escenari natural; en la seva primera pel·lícula, 'Doce horas de vida', com a transsumpte d’un paisatge marroquí. Però va treure especial brillantor a la ciutat en aquell encreuament de Shakespeare i Lorca anomenat 'Los Tarantos', que es va convertir en la primera pel·lícula espanyola que va ser nominada als Oscars. En l’escena clau del film, Antonio Gades balla, en extàtica soledat, una 'farruca' a la Rambla, sota el doble arc de les mangueres que netegen el passeig de matinada. Definir-la com a moment icònic és quedar-se curt.


10. Poble Espanyol

‘El perfum: història d'un assassí’ (Tom Tykwer, 2006)

Va ser a la plaça Major del Poble Espanyol on es van rodar dues de les escenes clau d’'El perfum', adaptació del llibre supervendes de l’escriptor alemany Patrick Süskind. La que obre la pel·lícula, en què l’assassí, Jean-Baptiste (Ben Whishaw), és conduït al balcó de l’ajuntament per ser mostrat al poble de Grasse i, la més espectacular, ja a prop del final, en què la imminent execució de Grenouille es torça gràcies als efectes sensuals d’unes gotes de perfum en un mocador. Per a aquesta segona escena es van necessitar, segons expliquen les cròniques, una setmana de rodatge i la participació de més de 800 persones, entre secundaris i figurants.


11. Parc del Laberint d’Horta

‘Nocturno 29’ (Pere Portabella, 1968)

Una mica a la manera de la Monica Vitti/Vittoria d’'El eclipse' d’Antonioni, Lucia Bosé deambulava per espais de Barcelona en aquesta 'suite' de situacions només aparentment inconnexes. I un lloc on es quedava una estona era el parc del Laberint d’Horta, on també es van rodar 'La veritat sobre el cas Savolta' i 'La ciutat dels prodigis', les dues adaptacions de novel·les d’Eduardo Mendoza, o 'El perfum: història d’un assassí'; allà es produeix, per exemple, el sopar entre els nobles parisencs.


12. Monument a Colom

‘Ditirambo’ (Gonzalo Suárez, 1969)

Un altre notable exemple de l’Escola de Barcelona: la història d’un curiós periodista detectiu (el mateix Gonzalo Suárez) incapaç de mentir o de somriure que s’enamora de la dona a qui ha de localitzar, antiga amant del marit d’una viuda amb ànsies de venjança. El destí també vol enllaçar en curiosa amistat 'Ditirambo' i un perdonavides encarregat de vigilar-lo; en determinat moment passegen alegrement per la plaça del Portal de la Pau i el monument a Colom..


13. Carrer d'Escudellers

‘Bilbao’ (Bigas Luna, 1978)

En la seva segona i, per a alguns, encara millor pel·lícula, Bigas Luna explicava la història d’un home de mitjana edat que s’enamorava d’una prostituta, la Bilbao del títol. Ella estava empleada en un club de 'striptease' a la zona del carrer d’Escudellers, que en aquell temps, com el Barri Xino, era un focus de prostitució i tràfic de drogues de la ciutat. Luna el va filmar a l’estil del cine 'underground' nord-americà dels anys 70, en 16 mil·límetres granulat i amb un pressupost que fregava el no-pressupost. Uns anys després, el 1986, el director va rodar 'Lola al Cosmos', mític bar ubicat a la cantonada de la Rambla amb Escudellers.

'Riña en un café' (1897), la primera

Abans hi havia documents de la ciutat com ‘Plaza del Puerto en Barcelona’ (1896), però la primera pel·lícula amb argument rodada a Barcelona (i primera de l'Estat espanyol en general) es considera ‘Riña en un café’, de Fructuós Gelabert. Filmada el 1897, explica exactament el que diu el títol: un minut de conflicte provocat per l'aparició d'una guapa noia vestida de negre. Gelabert la va rodar amb una càmera construïda per ell mateix. Pioner total.