El Periódico de Catalunya

Dimarts 16 octubre 2018

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

ART

Un quart de segle de pinzellades refrescants

La galeria Jordi Barnadas exposa l'obra de 20 artistes que els acompanyen des dels seus inicis

Un quart de segle de pinzellades refrescants

Quan Jordi Barnadas, el 1992, va obrir la galeria que porta el seu nom tenia clar el que volia: «Arribar a la gent». El que l’atreia no eren els col·leccionistes o els museus, sinó el públic que mai havia entrat en una sala d’art, i diferenciar-se de la resta de galeries que poblen, o poblaven, el carrer de Consell de Cent.


Així que va apostar per la figuració, llavors, època d’abstraccions, gairebé un sacrilegi. I va donar l’oportunitat d’exposar per primera vegada a molts artista joves i desconeguts amb un treball refrescant, alegre i ple de color. Una línia que ha donat identitat a la galeria i la possibilitat de tenir preus assequibles. També l’etiqueta de comercial. «¿Som comercials? Segurament, però venem a Europa, Amèrica i tenim representació a Signapur». Déu n’hi do.

Ara compleixen 25 anys, i ho celebren, a partir de la pròxima setmana, amb 20 dels artistes que els acompanyen des dels seus inicis. Fins llavors llueix Leo Wellmar, que també val una visita i que repetirà en la col·lectiva.

DIDIER LOURENÇO

Un dels autors de la galeria amb més projecció mundial i que més agrada. El seu llenguatge internacional sedueix en tots els mercats.


MIGUEL OLIVARES

Creador de colorits ‘collages’ Olivares no retalla el material, el trenca, i així aconsegueix donar moviment a les seves obres.


ABEL FLORIDO

La ciutat és el tema d’aquest pintor que viu al camp i que utilitza una tècnica pròxima a l’aquarel·la que no li permet ni un ‘pentimento’.


LEO WELLMAR

Pau és el que transmeten els paisatges somiats, entre reals i simbòlics, d’aquesta sueca establerta a Barcelona.


MARIA PERELLÓ

Els retrats de gossos són una novetat en la producció d’aquesta artista de formació i factura clàssica que ara triomfa a París.


JORDI PINTÓ

Texto Alternativ

L’‘estil pintó’ es defineix per un llenguatge naïf molt personal i un univers molt reconeixible ple de pinzellades d’humor.


CRISTINA BLANCH

El que li agrada és anar canviant de temàtica però sempre amb l’univers femení i la imaginació com a banderes. .


VANESSA LINARES

Amb un peu en el manga, els ‘guspirus’, els personatges imaginats per la creadora, comencen a tenir el qualificatiu de clàssics.


GABRIEL SCHMITZ

En les seves peces sempre hi ha una figura i sempre hi ha realisme, a més d’un cert aire de melancolia.