El Periódico de Catalunya

Dilluns 16 juliol 2018

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

ELS RESTAURANTS DE PAU ARENÓS

Last Monkey: l'últim mico serà el primer

L'italobarceloní Stefano Mazza s'ha instal·lat a Sant Antoni amb platillos amb nervi com un curri a la basca

Last Monkey: l'últim mico. Així se sent, de forma irònica, Stefano Mazza, xef a la jungla de Sant Antoni. L'últim a arribar i amb una de les ofertes més sucoses on he ficat el nas últimament. Preu petit, carta petita, restaurant petit, cuina diminuta (4,5 metres quadrats: en l'oferta de treball va demanar un 'pica', un 'rentaplats' que no ocupés gaire). Satisfacció gran.

Plats-asiàtics-segons-un-italià-a-Barcelona-des de-fa-17-anys. És a dir, amb una mirada lliure de regionalismes i disposada al sacseig. I això interessa. Els calamars en la seva tinta apareixen amb majestuosa negror, i punt ideal de cocció, però tenen gust de coco. És un curri a la basca: «La recepta dels calamars és de la meva sogra».

A la carta hi ha seitons amb espècies japoneses i un 'salmorejo' amb tonyina fumada i salsa 'teriyaki'. Aquesta és la intenció, d'allà-i-d'aquí. El toc local i un toc viatjat en classe turista.

Vaig saber d'aquest home, exgrafista de TV-3, per Rie Yasui, a la qual va traspassar La Piccolina, que en conserva el nom, però no els plats italians. Ella serveix un bocata a la japonesa, el 'bocarròs'. En aquell lloc lil·liputenc, Stefano preparava pasta amb enginy: utilitzava l'aigua calenta de la cafetera per coure. Qui vulgui més detalls sobre la tècnica exprés, que l'hi pregunti. Abans va deixar el disseny, va estudiar hostaleria i va treballar amb Paco Guzmán a Santa.

Last Monkey

Comte Borrell, 70 Barcelona
T.: 93.532.89.95
Preu mitjà (sense vi): 15-20 €
Bol migdia: 11,90 €

El 'wonton' obert és una idea sobre la qual pensar (i copiar): subjecta uns musclos en escabetx amb sofregit de tomàquet. Sobre una altra fulla de pasta cruixent, 'pulled pork', que en llenguatge 'antifoodie' és porc esfilagarsat.

El 'monkey' és llest i ha organitzat una carta pràctica, amb plats que pot tirar endavant sense ajuda en aquesta gàbia que anomena cuina.

La inspiració pel 'wonton' amb el farciment a l'exterior es va presentar al veure les ales daurades dels paquetets durant un instructiu viatge per diversos països asiàtics.

M'entretinc amb els 'edamames' amb oli picante (poc) i escalunya cruixent, m'encanten les albergínies confiades en oli i soia, aprecio el 'kimchi' de cogombre i poso els bastonets fins al fons de l'amanida d'algues, espinacs, 'vermicelli' (fideus) i una vinagreta de sèsam.

El curri bascotai. FERRAN NADEU

Anem molt bé, se supera el que s'esperava. Per acabar aquest tram de la muralla, la costella Pequín, peça marinada amb mel i espècies. Per atacar el tros imperial, un ganivet infantil. ¡Stefano, que podem fer servir armes blanques!

Dues postres: sorbet de llima amb 'chutney' de nectarina i un 'bao' farcit de xocolata, una manera dolça de presentar un d'aquests 'baocates' que empedren la ciutat.

Canya d' Alhambra i copa de vi negre Clos del Pinell: no tinc on triar. La part líquida necessita ampliació. Per compensar, una carta de còctels, ja inevitable a Barcelona.

Lectura i pel·li simiesca: 'Viaje al Oeste. Las aventuras del rey mono' i 'El mono borracho en el ojo del tigre', que tant kungfu estrafolari ens va regalar en la infància. Han estrenat 'La guerra del planeta de los simios' i tot assenyala Last Monkey, encara que, segons l'argument, seria més aviat Last Man.

Hi vaig veure ganes, hi vaig veure gràcia, hi vaig veure possibilitats. Atents a l'evolució de l'espècie.

EL+

La gràcia de Stefano Mazza al relacionar els plats tradicionals amb els de fora.

EL-

El ganivetet per tallar la carn i la curtíssima carta de vins.