El Periódico de Catalunya

Dilluns 23 abril 2018

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

ELS RESTAURANTS DE PAU ARENÓS

L'Artesana: alguna cosa bona s'incuba al Poblenou

Pau Pons i Héctor Barbero cuinen per a obrers i encorbatats, a qui Romina Reyes serveix vins naturals

L'Artesana: alguna cosa bona s'incuba al Poblenou

JOAN PUIG

Intenció ja des del nom: L’Artesana del Poblenou, en record de la cooperativa fundada el 1876 i desapareguda el 1994. Aquest restaurant la reivindica amb el logo, la col·laboració (tres socis: Pau Pons, Héctor Barbero i Romina Reyes) i els preus populars, amb un menú de 12,50 i una mitjana de carta de 20 euros (sense beguda). Les butxaques dels ciutadans ja són tan estretes que molts diran que assequible és una hamburguesa a un euro i jo respondré que la naturalesa del que emplaten aquí equipara aquella birriosa carn de fast food al carbó.

Amb aire de bar d’esmorzars, res ­predisposa a pensar en la petita gra­nde­sa de l’interior d’aquest espai doble –amb la cuina enmig rere una gran ­finestra–, però m’hi atreveixo perquè em refio de les facultats del Pau (ex-Gresca) i de l’Héctor (ex-Monvínic), i això em porta a deixar el prejudici lligat, com un gosset salsitxa, a la porta.

Romina entra a matar amb una carta de vins naturals que hauria de fer pensar els sommeliers ampul·losos. Només la pàgina de recomanats reuneix 10 ampolles. A la taula del davant hi mengen dos obrers amb granota, en harmonia amb l’esperit de L’Artesana del segle XIX, i, a un costat, un home encorbatat, i em pregunto qui beurà el suggerit Le Temps Retrouvé, un syrah de Llenguadoc-Roussillon.

Un dinar brutal en què barrejo plats del menú i de la carta. Obreboques de milfulls amb herbes per passar l’estona. Croqueta correcta, una mica tova, de rostit amb caldo de pernil.

L'Artesana

Sant Joan de Malta, 150. Barcelona
T.: 93.002.20.39
Preu mitjà (sense vi): 20 €
Menú de migdia: 12,50 €

Paciència: el millor arriba amb els següents passos. El verat en escabetx –en una amanida amb patata, ceba i ­crema fresca (¡estil Gresca!)– és excel·lent, i estaria millor amb més peix.

El rösti de patata, bacallà i rovell és un gran plat: amb aspecte d’ou ferrat, lapart groga està a dalt, i la blanca, amagada. Al trencar-ho es barreja tot. ¿Com ha arribat la inspiració? «A partir d’un plat de Pierre Koffmann», expliquen. ­Koffmann, cuiner francès establert a la Gran Bretanya, va deixar per a la història uns peus de porc ben passejats pels cuiners de diverses generacions.

Bec amb molt de gust el sumoll ParaRoques, de L’Apical, i la garnatxa blanca de Grenache d’altitude, de Maison Albera: em quedo amb el primer.

Vídeo ID:
4229301

El plaer continua: papada amb navalla i salsa teriyaki, encara que la dolçor del preparat japonès perjudica el conjunt. Millor un suc de carn.

​Tira-tira. Més-més. Terrina de be, envinagrats i tabule: un luxe del menú del migdia. Dono el cop final al meu estómac amb els callos, picants, i bons-bons, de palmarès. «Fluixegem a les postres», admeten. Ho resolen amb la torrada, coberta amb xocolata, oli i sal.

Quan vaig escriure el 2011 sobre La Forquilla, a pocs metres de L’Artesana, vaig titular: Nova cuina de barri. Aquest restaurant reforça aquesta idea, i més des de la descentralització de l’Eixample i l’embranzida de barris com el Poble-sec, Sant Antoni i Sants. Els coneixedors auguren molt de futur al Poblenou, amb els germans Torres a dalt, on algun aristoxef ha posat un ull, i hi clavarà la forquilla.

Sense bola de sucre bufat és difícil endevinar el futur: l’anhel és que en el de L’Artesana hi hagi brillantor.

EL+

Cuina assenyada i atractiva, fins i tot
als plats del menú del migdia.

EL-

El local, molt estrany, amb dues portes i dos espais, i la cuina al mig.