El Periódico de Catalunya

Dijous 22 febrer 2018

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

GOURMET'S / NOVA TENDÈNCIA

El pollastre s'asseu a la taula a BCN

La recent obertura de diversos restaurants a la ciutat recupera l'interès gastronòmic per aquesta au

El pollastre s'asseu a la taula a BCN

Els pollastres de Chez Cocó, fent-se a foc lent.AUGUST BLÁZQUEZ I RUBÍ; JOAN PUIG; FERRAN IMEDIO

El pollastre s'asseu a la taula a BCN

Un cuiner del restaurant La Brochette.AUGUST BLÁZQUEZ I RUBÍ; JOAN PUIG; FERRAN IMEDIO

El pollastre s'asseu a la taula a BCN

Chicken Shop, establiment ubicat al Born.AUGUST BLÁZQUEZ I RUBÍ; JOAN PUIG; FERRAN IMEDIO

El boom de la gastronomia també es deixa notar en un terreny tan popular com el del pollastre. El que fins no fa tant de temps era un plat sense gaire interès gastronòmic més enllà dels diumenges, ara ha arribat a nous restaurants que el tenen com a reclam: Chez Cocó, obert el 2012, és el més glamurós i antic en l’aposta per aquesta au, però últimament han aparegut La Brochette, La Parrilla de Pollos Planes i Chicken Shop / Dirty Burger, que ensenyen que el pollastre es pot menjar de moltes maneres, no només a l’ast (que també), com el preparen en tants establiments de barri que són autèntiques institucions per als barcelonins.
¿Per què aquesta febre per aquesta carn blanca? Respon Jordi Gotor, xef de la rôtisserie Chez Cocó (Diagonal, 465). Els pollastres de tot tipus (cocquelet, el basc lumagorri i el pota negra del Penedès...) són els reis de la carta, que també compta amb colomins, ànecs, pulardes, pintades, guatlles... «Depenem de les modes, i la del pollastre potser ho és. Però no només triomfa per això. Si està ben cuinat, és molt bo i sa. No és com la carn vermella, i no té la sang que tant fa tirar enrere algunes persones. A més, no engreixa tant i es pot menjar dues o tres vegades a la setmana, mentre que cruspir-se un entrecot tres vegades a la setmana pot ser més pesat».
Un altre factor que juga a favor del pollastre és la seva versatilitat gastronòmica. «No t’acabes el receptari. Hi ha mil maneres de cuinar-lo: guisat, fregit, rostit...», recorda Gotor.
Chez Cocó és el més sofisticat dels restaurants consagrats al pollastre que han obert a Barcelona. Els altres busquen una imatge més mundana, com Chicken Shop / Dirty Burger (plaça Duc de Medinaceli, 2), consagrat al pollastre rostit i a l’hamburguesa, i decorat com es feia als EUA en els anys 50. Tres talls de pollastre (sencer, mig o un quart) que es poden combinar amb cinc guarnicions (patates fregides tallades a mà, dues amanides, panotxa de blat de moro amb mantega d’all i ceba en tempura) i amanir amb salses casolanes. Els responsables del restaurant són els mateixos del club social privat Soho, que tenen diversos restaurants a tot el món.
La Brochette (Muntaner, 215), que va obrir l’octubre passat, es defineix com «un acollidor bistrot dedicat al pollastre», amb una decoració inspirada en els anys 60 que també serveix plats per compartir, com amanides, brochettes (totes amb pollastre). Les croquetes, els canelons, fins i tot les botifarres i les hamburgueses es fan amb aquesta carn blanca. I el plat estrella, és clar, és un pollastre a l’ast de corral macerat amb set espècies.
Santi Rodero, propietari del local, es va animar a posar en marxa La Brochette al veure que al seu anterior restaurant, La Delizia, els clients li demanaven més pollastre al menú. «Ens sortia boníssim. I com que és econòmic, sa i agrada a gairebé tothom, ens vam atrevir amb un establiment monotemàtic», explica Rodero. El plat més car que fan és un pollastre sencer amb patates fregides per 12 euros.

BUFET LLIURE / La Parrilla de Pollos Planes (Aragó, 237) ha obert aquest any a l’Eixample seguint l’exemple dels locals del País Valencià (Castelló, València, Elx, Cullera i Sagunt), Madrid i Saragossa. Va començar com una polleria tradicional que va tenir tant èxit rostint pollastres que ha acabat obrint restaurants per mig Espanya.
És un bufet lliure que serveix diversos talls (contracuixes, pit i aletes, amb salses i espècies variades) fets a la graella de gas, a més de broquetes, canelons, kebabs, xoriço, llonzes, llonganisses, hamburgueses... de pollastre. Els preus promocionals, ja que acaben d’obrir, són d’escàndol: 7,99 euros al migdia amb una beguda, unes postres o un cafè (8,99 de nit i els caps de setmana, però sense beguda, ni postres ni cafè), i 14,99 amb barra lliure de beguda.
Sent el pollastre un producte popular, devien pensar, ¿per què no han de ser-ho els preus?