El Periódico de Catalunya

Dilluns 23 abril 2018

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

ELS RESTAURANTS DE PAU ARENÓS

Lluritu: marisc sexi a bon preu

Lluritu: marisc sexi a bon preu

De Lluritu em van cridar l’atenció ­dues coses. El nom, una vulgarització del peix conegut com a llorito ('Xyrichtys novacula') i el subtítol: marisqueria desenfadada. Després vaig saber que en el negoci hi havia tres amics que van compartir pupitre: Pol Puigventós, Gerard Belenes i l’actor Pau Roca. Quan els vaig conèixer em va agradar la rotunditat de l’ideari i que haguessin pensat a fons cada element, incloent-hi els inútils tovallons de bareto.

Vaig intentar convèncer-los perquè els canviessin: vaig argumentar que netejaven menys que un segell i que, tenint en compte la pila que vaig generar, contribuïen a la destrucció del planeta. Per descomptat, no ho vaig aconseguir. Entenc que els tovallons, i el seu ús indiscriminat, formen part de les inspiracions i les influències, amb racons com la cerveseria Mavi, a Alacant; el bar Ginés, a Barcelona, o el restaurant Rafa’s, a Roses. Cases de la closca i l’espina.

Que exaltessin el llorito, un dels meus peixos preferits, i que hi posessin la gosadia com a predominant va ser el ganxo; la qualitat del producte i el preu van ser definitius. El Pol, al capdavant de l’assumpte com a professional de l’hostaleria, pressiona els proveïdors perquè no el plomin. Aquesta contenció els impedeix tenir peces estil cetaci, però sí llobarros i turbots que superen el quilo.

Producte cru, tebi, fred, a la planxa, a la brasa i amb prou feines una fregida, tècniques i procedències assenyalades a la carta, escrita amb bolígraf blau. Res de salses. Pocs vins (aquí vam tornar a renyir per alguna referència clàssica), però meditats. Vaig beure primer Brúixola i després Figuero Viñas Viejas: em va agradar molt el tempranillo.

Jaquetes curtes blanques, llums blancs, entorn blanc. Sardines blaves, musclos taronges, gambes vermelles.

Lluritu

Torrent de les Flors 71. Barcelona
T: 93.855.38.66
Preu mitjà (sense vi): 25 €

Als comandaments de la cuina, Javier Caballero, que va brodar les coc­cions, excepte la de les navalles (massa dures), però no per culpa seva. Els socis van dir que a ells els agradaven així.

Escopinyes carnoses, anguila del Delta amb tomàquet i un pop sec arribat de Dénia, molt bo, amb un alt valor simbòlic, ja que el Pau estiuejava a la població alacantina i rebia la visita en bermudes dels col·legues. En el pop a la brasa hi ha les vacances i les Rotes i el vent tallat a la sal.

Pop de Dénia sec i a la brasa. CARLOS MONTAÑÉS

Eriçons oberts, oferint el sexe ocre. Carpaccio de tonyina de l’Ametlla amb gingebre i llima. Un platillo del dia exel·lent: ceps, espàrrecs i gambes. Per acabar, el senyor Lluritu, fregit delicat acompanyat de pebrots vermellsExterior daurat, carns nacrades. Animalet escàs, de temporada, desig dels restaurants de les Balears i Catalunya. El que vaig menjar va arribar d’Almeria. A la persiana grafitejada hi han escrit: «El marisc és sexi». El mar és sexi.

Com a comiat, em van oferir una trufa d’Arrese, pastisseria de Bilbao, perquè formava part de la memòria compartida. I unes postres on també hi era present la infància: la 'mousse' de galeta maria.

Nous temps, nous negocis. Marisqueries per a un públic diferent i jove, amb la sotabarba per desenvolupar. És temps de daurada i llenguado. I d’acomiadar el llorito.

EL+

Els bons punts de cocció i les idees clares.

EL-

Els tovallons, petits i aspres: inútils per a la seva funció.