El Periódico de Catalunya

Dissabte 26 maig 2018

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

CIUTAT ON

El 'top' 5 del caçador de patates braves

Amb l'allioli que ha menjat aquest home, mataria amb un "hola" tots els vampirs de 'Crepuscle'. Ha tastat i classificat 850 tapes

El 'top' 5 del caçador de patates braves

FERRAN NADEU

Miris on miris, hi ha algú amb unes braves. Sembla una metàfora del món, ara que tots ens hem de menjar l’actualitat amb patates. Això és Senyor Vermut, un temple del picant on els llavis et cremen per osmosi. Aquí t’entren impulsos 'foodies' sense voler. Abans d’agafar la forquilla, treus el mòbil per inèrcia i dispares una ràfega de fotos per instagramejar. L’Edu et mira amb cara de pare, col·loca un tovalló arrugat sota el plat amb maneres de veterà. «Perquè tinguis més bon angle», et diu. És el més indicat per donar consells per les braves. Aquí on el veus, ha tastat i classificat 850 tapes diferents de patates.

Edu González, 44 anys. «Un químic boig», es resumeix al seu blog. El Breaking bad de les patates braves. Amb l’allioli que ha menjat, mataria amb un «hola» tots els vampirs de Crepuscle. «Rebria represàlies des de Transsilvània», assenteix ell.

«El braver», ja li diuen, «el rei de les braves». Patatas Bravas Hunter (el caçador de braves), s’ha rebatejat a Instagram. Acumula 19.700 seguidors i més de 700 racions amb flaix. En total, n’ha tastat 850, unes 500 a Barcelona, des que va crear el seu blog, fa nou anys. «Tot és demostrable», garanteix. Ho té en Excel.

Va obrir el blog de braves pel mateix motiu pel qual es realitzen les millors gestes en aquest país: algú va dir «¡no hi ha ous!». Va veure un reportatge amb «les 25 millors braves» i ell va deixar anar: «No estic d’acord en res». «Fes-ho tu, espavilat», li van dir els seus amics. I no hi va haver ous, però sí moltes patates.

El 'top' 5 de bravasbcn

0. Bar Tomàs
(Major de Sarrià, 49)
S'ha quedat com l'«observador internacional de la situació bravera de la ciutat», compara l'Edu. «L'epicentre» del terratrèmol patater. 

1. Senyor Vermut
(Provença, 85)
«Nova catedral bravera», assegura el Patatas Bravas Hunter. «L'aprenent que ha superat el mestre». Allioli casolà amb la mateixa dosi d'amor que de mala llet». 

2. El Informal
(Passeig de Colom, 9)
«L'alta cuina bravera Servides en bols de roca. Excepcionals. S'han de tastar una vegada a la vida».

3. Bar Omar
(Amigó, 34)
 «Ultracreatives. Són braves, però tenen gust de paella. La salsa vermella és un sofregit amb salseta de caps de gamba i picant rabiós».

4. Segons Mercat
(Balboa, 16)
«Les del Bar Tomàs, però aquestes no repeteixen. S'estan adormint als llorers -critica l'Edu-. Solien estar al ‘top’ 2».

5. Bar del Pla
(Montcada, 2)
«Unes patates diferents. De les millors braves de Barcelona i no piquen».

¿El més estrany? L’Edu ensenya una foto de la porra amb salsa brava d’Arroz Hofmann. Ha menjat braves de moniato, de iuca, de carbassa. En versió gofra (al Bar But), i copa (al Pan & Oli de Sants, i al Rosal 34 del Poble-sec). «I mil versions dels cilindres que Arola va fer als 90 -afegeix-: la brava inversa, patata farcida de salsa». Ha tastat fins i tot hamburgueses i truites braves. Eren tapes temporals de les Limited Editions, un invent d’aquest caçador: 10 bars i restaurants elaboren de tant en tant 10 plats inspirats en el blog.

L’Edu desenfunda el mòbil i un focus portàtil. Sol fer 50 fotos de mitjana per ració. Es passa 20 minuts disparant. «Me les menjo fredes. Moltes vegades tenen la gentilesa de fer-me’n unes altres».

Sembla un Robocop en versió gastro. Només de veure el plat, et diu quina classe de patata és. «Aquesta és agra, resisteix molt bé el fregit». I en punxa una sense salsa. «Ha fet un primera passada i l’ha fregit a foc viu -endevina-. Dues fregides. Hi ha qui en fa tres. Hi ha qui les posa primer al forn. Hi ha de tot el que et puguis imaginar».

No se t’acudeixi preguntar la recepta de les salses. Són tan secretes com la fórmula de la Coca-Cola. «No la sé ni jo», assegura en Jordi, el propietari de Senyor Vermut. Les seves són braves braves. D’aquelles amb què et queda figura de drac de 'Joc de trons'. Els llavis cremen, però no pots deixar de menjar-ne. «Són de les picants», assenteix l’Edu. Però un picant suportable. ¿El top 1? Les infern del Caramba Tapas, respon.

¿Conclusió? «El Tomàs està superat». A Barcelona el nivell «és bestial», assegura. «I hi ha una competència al·lucinant. Em truquen els restaurants: ‘¿Pots venir a tastar-les per veure si són millors que aquelles o aquelles altres?’». Ei, i no engreixen ni un gram. «La meva nòvia -somriu- és entrenadora personal».