El Periódico de Catalunya

Dimarts 23 octubre 2018

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

COM PEIXOS A L'AIGUA

¡Immersió!

Una desena d'esports conviden a disfrutar de l'aigua, el medi on millor es desconnecta de tot

¡Immersió!

La Confederació Mundial d'Activitats Subaquàtiques (CMAS) va néixer l'any 1959 perquè aleshores ja començava a haver-hi bastanta gent que feia activitats lúdiques i esportives sota l'aigua. La seguretat de les persones, però també la protecció del fons marí, estaven en joc. Jacques Cousteau va ser el primer president d'aquest organisme que avui agrupa 130 federacions de cinc continents.

A Catalunya, penja d'ella la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques (FEDCAS). Té 7.000 federats (uns 3.000 a Barcelona), que se submergeixen a la recerca d'emocions que només l'espai aquàtic els garanteix. Entre aigües, i arran del fons de piscines en diferents districtes de la ciutat, les disciplines subaquàtiques reemplacen l'aire per pura adrenalina, i medalles.


NATACIÓ AMB ALETES: LA FÓRMULA 1 DE LA NATACIÓ

La natació amb aletes comprèn les modalitats d’apnea, superfície i escafandre. A les instal·lacions del Club Natació L’Hospitalet, cada dia de 19.00 a 22.00 hores, en franges d’una hora, s’entrenen uns 70 nedadors amb aletes. No hi ha edat límit per a aquesta pràctica, ja que es pot fer apnea amb 7 anys o amb més de 40. Les proves són molt similars a les de la natació convencional, però és la velocitat la que distingeix aquesta modalitat subaquàtica. "Es neda el doble de ràpid que un nedador convencional. És la fórmula 1 de la natació", comenta Albert Batalla, director tècnic de la FECDAS.

La natació amb aletes es pot practicar amb monoaleta -els dos peus van dins d’una gran aleta-, amb bialeta -una a cada peu- i també es pot nedar sense aletes. Fins i tot existeix la variant de natació amb escafandre. En aquest cas el nedador porta una ampolla de litre i mig d’aire que li arriba mitjançant un regulador col·locat a la boca. El Club Natació L’Hospitalet ofereix la possibilitat d’assistir-hi de manera gratuïta durant unes quantes setmanes i provar l’experiència.


ALBERTO BALBI

APNEA: A PLE PULMÓ

"¿Qui no ha jugat de petit a la piscina amb els amics a veure qui aguanta més sense respirar, o quina distància podia fer nedant sota l’aigua, o qui no ha aguantat la respiració quan passa davant un camió que escup molt fum? Doncs tot això és apnea", diu Oriol Navarro, entrenador d’apnea al club Cavalldemar. Si parlem d’apnea com a esport, l’edat mínima per rebre un curs de la FECDAS és de 14 anys i, en competició, es permet la participació a partir dels 16 anys amb autorització dels pares.

Existeix apnea en piscina i en mar. En piscina, es pot fer apnea estàtica o dinàmica, i dins d’aquesta última, apnea amb aletes i sense aletes. Al mar es pot baixar i pujar amb aletes o monoaleta fins a una profunditat determinada, o fer el mateix sense aletes; o bé immersió lliure: baixar i pujar fins a una profunditat límit sense aletes i sense variar el llast, només utilitzant la força dels braços. Una quarantena de practicants d’apnea pertanyen al club CavalldeMar. S’entrenen dimarts i dijous de 21.30 a 23.15 hores al CEM La Verneda, alternant apnea estàtica i dinàmica, i fent sortides al mar els caps de setmana. Participen en competicions locals, estatals i internacionals.

L’any que ve es farà la 18a edició del campionat de Catalunya d’apnea. Un curs d’iniciació, formació en relaxació, respiració, flexibilitat, tècnica i seguretat són vitals per a una correcta entrada en el món de l’apnea. Es pot fer una prova gratuïta. "Llibertat, relaxació i salut", resumeixen, en paraules de Navarro, les sensacions que se senten practicant apnea. "L’autocontrol sobre el meu cos que m’ha donat l’apnea no me l’ha donat cap altre esport", conclou.


ORIENTACIÓ: A CEGUES SOTA L'AIGUA

"Aquí a sota hi ets tu i la teva respiració, res més. És la concentració absoluta, sense veure gairebé res, guiant-te amb la brúixola. Jo desconnecto totalment". Ho expressa Laura Sánchez parlant del seu esport favorit: orientació subaquàtica, una especialitat del busseig que es practica en pantans i llacs, en aigües sense corrents. La visibilitat reduïda afegeix dificultat a les proves. Unes boies a la superfície indiquen la ubicació sota l’aigua dels punts estratègics del circuit a seguir. Com un dofí, nedar amb monoaleta és la manera de desplaçar-se seguint el recorregut marcat per les boies.

Sánchez va acabar la universitat i tenia ganes de practicar el busseig. Era l’any 2001. I gràcies a l’orientació, va aconseguir el títol d’una estrella en busseig i es va enganxar a aquestes proves. Consisteixen a aixecar un mapa topogràfic de les localitzacions de les boies, com si fossis un topògraf. Proveïda de neoprè, brúixola, comptametres i profundímetre, Sánchez també porta una ampolla d’aire amb un regulador connectat a la boca, una placa plàstica per anar anotant les ubicacions i els metres recorreguts, i una boia de seguretat per estar localitzada en tot moment. Participar en campionats individuals o en equip de Catalunya, Espanya i Europa i en copes del món és el principal objectiu d’una desena de practicants d’aquesta modalitat al club Unisub de Sabadell, on solen entrenar-se una vegada a la setmana, com ho fa ella.


SPAINUWH.COM / NICOLAS BAILEY NOVAL

HOQUEI: GOLS AMB APNEA

Ho va inventar un britànic aficionat a la pesca submarina en la dècada dels anys 50 com a mètode per entrenar la seva capacitat pulmonar en una piscina durant els freds hiverns. Es tractava de perseguir un element situat al fons de la piscina aguantant la respiració. De seguida se li van unir altres col·legues a practicar-lo. A Catalunya ho va introduir, a finals dels 90, un jugador francès, Laurent Alquier, que ja el practicava en equip al seu país.

L’hoquei subaquàtic enfronta dos equips de sis jugadors cada un al fons d’una piscina de 25x15 metres i de 2 a 4 metres de profunditat perquè puguin arribar a introduir un disc de plom forrat amb goma d’1,3 quilos dins d’una porteria metàl·lica de tres metres. Els jugadors porten aletes, ulleres careta, tub de 'snorkel' i un guant gruixut de làtex per protegir la mà del fons de la piscina i del disc, que s’agafa, es dirigeix i es llança amb un estic d’uns 30 centímetres

Habilitat, velocitat, maniobrabilitat, tècnica per servir-se de l’estic i retenció de la respiració entren en joc sota l’aigua en aquest trepidant esport de grup. Equips d’adults i infantil del Club Esportiu Intrèpids Seitons del Barcelonès (ISB), de Sant Adrià de Besòs, s’entrenen al CEM Besòs (www.cembesos.com). Ho pots anar a provar. A Facebook, l'hoquei subaquàtic té el seu espai.


RUGBI: CISTELLES EN 3D

Trenta jugadors, homes i dones, d’una mitjana de 25 anys, se submergeixen cada setmana en una de les piscines Picornell per entrenar-se i preparar-se per a campionats d’Espanya, la Lliga de Campions (Champions Cup Berlin), la 3 Nations (lliga del sud d’Europa) o la Barcelona Cup, entre altres competicions de rugbi subaquàtic. Un partit consta de dues parts de 10 a 15 minuts cada una, en què s’enfronten dos equips de 12 persones, 6 a l’aigua i 6 fora, a la banqueta de relleus.

Van proveïts de gorres amb protecció a les orelles igual que els jugadors de waterpolo, tub, màscara i aletes. Hi ha tres posicions: porter, defensa i atacant. Dos jugadors ocupen cada posició, de manera que un d’ells respira mentre l’altre cobreix la posició sota l’aigua. Hi ha dues cistelles metàl·liques al fons de la piscina, situades a cada extrem. L’objectiu del joc és introduir la pilota, que és de flotabilitat negativa, dins de la cistella contrària.

"És joc de contacte total, podem ser atacats per un o més jugadors quan estem en possessió de la pilota amb l’objectiu de prendre’ns-la", explica la jugadora Elia Santamaria, del club BCN Rugbi Subaquàtic. L’equip masculí va ser campió d’Espanya l’any passat i aquest any ha repetit triomf. Les noies han guanyat consecutivament des del 2014. I l’equip mixt fa dos anys que s’imposa en la 3 Nations. Els entrenaments, tres sessions setmanals d’una hora i mitja, inclouen escalfament, exercicis tècnics i joc. La Champions Cup Berlin els espera ara al novembre. El rugbi subaquàtic té el seu origen a Alemanya però es juga en nombrosos països, entre ells Austràlia i Singapur.


JORDI RIBA

BUCEIG: EXPLORADORS DEL FONS MARÍ

Una vegada la ciutat de Barcelona va deixar de donar-li l’esquena al Mediterrani, les activitats al mar es van començar a practicar i a promocionar. I el busseig és una d’elles. En els últims anys, els clubs de busseig, empreses sense ànim de lucre, sota el paraigua de la FECDAS, acosten l’activitat subaquàtica per pura passió. Passió per facilitar una passejada sota l’aigua, a 25, 30 o 40 metres de profunditat per observar cavallets de mar, crancs ermitans o peixos anguiloformes… Un esport en tres dimensions que ens descobreix el fons marí.

En clubs com el Saita Diving, fins i tot s’organitzen, en col·laboració amb entitats com Aldees Infantils SOS, batejos de busseig gratuïts per a nens o joves en risc d’exclusió social. Aprofitant la proximitat del mar, a Barcelona hi ha una quinzena de centres d’immersió que cada dia surten a practicar-la. Els tècnics del Saita Diving ho fan des del Fòrum. Acompanyen dos tipus d’immersió: la que s’inicia a peu des de la platja i endinsant-se a l’aigua, o amb una embarcació. A partir dels 8 anys, ja es pot experimentar un bateig de busseig i, a partir dels 12, començar a obtenir titulació oficial.


BUCEIG EN IGUALTAT: DISCRIMINACIÓ POSITIVA SOTA L'AIGUA

Esports superminoritaris i molt poc visuals com són les disciplines subaquàtiques han portat, no obstant, a establir a la FECDAS una secció de Busseig en igualtat (té un espai propi a Facebook). "Fomentar la discriminació positiva, perquè som minoria dins de la minoria, és un dels nostres objectius", apunta Naiana Lacorte, membre d’aquesta secció que el mes de març passat, aprofitant els 50 anys de la fundació de la FECDAS, va ser constituïda per cinc esportistes. En l’actualitat ja són una quinzena, "encara que totes les atletes federades, en general, estan molt sensibilitzades amb la igualtat de gènere".

El grup de treball fomenta el busseig i altres esports subaquàtics entre dones, intentant esborrar la imatge masculinitzada de la majoria d’aquests esports. A més, detecta i denuncia obstacles per a les dones en el món subaquàtic i potencien, fomenten i faciliten el nivell formatiu i el progrés de les dones en aquestes disciplines. Ara, el col·lectiu està preparant alguna iniciativa per fer-se sentir el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. Es pot veure una exposició de fotografies centrada en les disciplines subaquàtiques practicades per dones (rugbi, hoquei, apnea, Caçafoto Sub…) al club Sasba de Badalona.


ANA LAMA

'SNORKEL': LA PRÀCTICA MÉS COMUNA

'Snorkel' és el nom del tub que els practicants de 'snorkeling' porten per poder alternar la respiració amb les petites o mitjanes immersions, de fins a un metre aproximadament, que van fent al fons del mar per observar la flora o la fauna en zones costaneres o espècies marines en qualsevol lloc dins de l’aigua. Màscara de busseig i tub no falten, en general, en cap quiosc de platja. És així com molts nens comencen a aficionar-se a les activitats subaquàtiques, a través d’unes primeres immersions a pocs metres de la platja per buscar la pedra més original.

L’'snorkel' és la pràctica subaquàtica més primària i comuna, abans de qualsevol bateig d’immersió. És el primer descobriment del mar que, proveïts d’una armilla que et fa flotar, permet passar moltes hores, encara que es tinguin pocs anys d’edat, observant la vida marina. Tots els clubs que formen i acompanyen a realitzar activitats de busseig també ho fan amb 'snorkel', ja que els instructors de busseig també dominen l’'snorkeling', per al qual no existeix cap curs ni cap carnet específic. A més, la seva pràctica no suposa cap cost.

Alguns clubs, com el Mola Mola de Blanes, col·laboren amb escoles en la iniciació de les immersions. I l’'snorkel', a més a més, té un magnífic aliat a la costa catalana: les Vies Braves, que són rutes a mar obert a la Costa Brava i a la costa de Barcelona que permeten nedar i contemplar tresors del fons marí.


FERRAN ROURE

ARQUEOLOGIA: TRESORS AL FONS DEL MAR

L’arqueologia subaquàtica engloba dos tipus d’activitats: les expeditives i les divulgatives. Per participar en les primeres, que s’organitzen des de la secció d’Arqueologia subaquàtica de la FECDAS, es requereix titulació esportiva de submarinisme d’acord amb la profunditat del jaciment que es visita. "Una estrella, si es baixa fins als 20 metres; però superior, mínim de dues estrelles, si descendim fins als 32 metres de profunditat", puntualitza Carles Aguilar, arqueòleg subaquàtic des de fa 18 anys. "Col·laborem amb el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, que depèn del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb el qual coordinem les activitats, ja que ells són els que excaven els jaciments. I els submarinistes, per la nostra banda, aportem punts de localització de restes arqueològiques", explica.

En les visites 'in situ' a jaciments, mostren com es treballa, quina és la dinàmica d’una excavació i com és un derelicte (un vaixell enfonsat). Per divulgar l’activitat arqueològica subaquàtica, els clubs conviden els arqueòlegs subaquàtics a explicar conceptes d’aquesta professió sota l’aigua, així com d’història marina. Els instructors preparen les xerrades per al públic, tant si bussegen com si no, per acostar-los els procediments arqueològics al mar, com el que se segueix davant una troballa en les profunditats.

La divulgació entre el públic en general es treballa des de fa vuit anys i centenars de persones han participat en les seves activitats. "L’objectiu és difondre la tasca dels arqueòlegs subaquàtics i el valor dels jaciments sota l’aigua i conscienciar els submarinistes perquè col·laborin en la protecció del patrimoni subaquàtic", afegeix Aguilar.


MANUEL GÁLVEZ

FOTOGRAFIA: EL FONS MARÍ, DIGITALITZAT

Existeixen dues tipologies de fotografia submarina: amb apnea o amb ampolla d’aire. A la primera d’aquestes modalitats se la coneix també com a Caçafoto Sub en apnea. I en els concursos autonòmic i nacional, més que la qualitat de la fotografia, es premia la quantitat d’espècies que s’aconsegueixen fotografiar. És com pescar peixos fent-los fotografies. Sense escafandre, la capacitat de localitzar com més aviat millor un peix i disparar la foto és el que més compta. I dins de l’altra tipologia (amb escafandre), els clubs afiliats a la FECDAS convoquen concursos presencials en els quals les fotografies s’han de fer en un temps i un lloc determinats iguals per a tots els participants; o bé són concursos en què les fotografies de cada autor opten a premis en diferents categories subaquàtiques. Les temàtiques poden ser específicament de flora, fauna o ambient submarí.

"La clau és ser primer un bon bussejador i dominar el medi aquàtic, controlar la flotabilitat, i una vegada dominat això, el teu cervell ja pot dedicar-se a fer fotos", explica l’especialista en fotografia submarina David Antoja. Per tant, l’ordre dels factors aquí sí que altera el producte. "Pots ser un grandíssim fotògraf a l’exterior però entrar al mar és com qui entra en un bosc i no en coneix res, ni nius d’aus, ni bolets…", afegeix Antoja. Les illes Medes són el seu escenari fotogràfic favorit.


MEDI AMBIENT: ESPORT I NETEGES MARINES

Unes 500 persones, de manera totalment altruista, participen cada any en les campanyes de neteja que organitzen els diferents clubs de busseig. Es fan unes 30 sortides a l’any, que mobilitzen unes 60 persones voluntàries. Les crides comencen al voltant de la Setmana Santa i n’hi ha fins al setembre o l’octubre, quan l’aigua encara està calenta. "Papers, llaunes, ploms de pescadors, pilotes… Es treu de tot", expliquen des del departament de Medi Ambient de la FECDAS.

A més a més, els que dominen el busseig ja s’han erigit com a Observadors del mar, que és un projecte de ciència ciutadana perquè ells i la seva curiositat sobre el fons marí aporten informació útil a entitats liderades per científics. El recompte de posidònia (planta aquàtica endèmica del Mediterrani) o la detecció i localització d’espècies no habituals, com pogués ser un tauró, suposa una enorme informació de gran importància per als investigadors.