El Periódico de Catalunya

Dissabte 22 setembre 2018

Iniciar sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si no ets usuari, registra't

el museu imaginari

Espai Francesca Bonnemaison, records de teatre

Lloll Bertran va estudiar a l'Institut del Teatre, que ocupava part d'aquest equipament cultural enfocat a les dones

Espai Francesca Bonnemaison, records de teatre

FERRAN NADEU

Loll Bertran no pot evitar un somriure cada vegada que va a l’Espai Francesca Bonnemaison (carrer de Sant Pere més Baix, 7) a buscar una amiga de la infància que treballa en aquest equipament enfocat a les dones: biblioteca, Centre de Cultura de Dones, Escola de la Dona i Oficina de les Dones i LGTBI. Però aquesta grata sensació no és només per veure’s amb ella; també pels records que li porta. «Aquí hi havia l’Institut del Teatre als 80 i als 90. Hi vaig passar tres anys meravellosos, del 81 al 84, jugant a ser actriu, venint diàriament des d’Igualada, aparcant el meu Renault 5 vermell per aquests carrerons que ara són de vianants», recorda la intèrpret, que el 15 de març estrenarà a la Sala 2 del Capitol El secret de la Lloll, un conte en format de cabaret en què actua i canta.

És l’últim espectacle d’una carrera que va començar el mateix dia que acabava a l’Institut. «Em van oferir un paper a L’auca del senyor Esteve al Grec, amb grans figures com Rafel Anglada, Carme Molina, Montserrat Salvador, Joan Borràs, Pau Garsaball...». I mentre assajava, va ser seleccionada per a una obra que dirigia Josep Maria Flotats al Poliorama.

El vestíbul de l'Espai Francesca Bonnemaison, amb uns bancs i una font sota l'escala. FERRAN NADEU

Al bon record del seu pas per l'Espai Francesca Bonnemaison hi suma la bellesa arquitectònica d’aquest edifici noble del segle XVII anomenat Casa Cordelles: «Té espais que semblen un escenari per a Don Juan Tenorio, com el racó amb una font que hi ha al vestíbul, sota l’escala».

I també li encanta que «sempre ha sigut una casa de cultura molt pensada per a les dones». Bertran només hi va actuar una vegada: va ser un recital de poesia a La Cuina, un miniteatre amb unes grades que recorden el Grec on va debutar gràcies a l’oportunitat que li va sortir l’últim dia de classe