EUA tanca l'última base després de nou anys de guerra a l'Iraq

Ahir els Estats Units van abaixar la persiana de la seva última base militar encara oberta a l'Iraq, posant d'aquesta manera punt final a nou anys d'intervenció militar. Una guerra ordida sota l'engany i la il·legalitat internacional i que s'ha emportat la vida de més de 100.000 civils.

Aquest és part del preu que ha pagat el poble iraquià per l'aventura militar de l'expresident nord-americà George Bush, entossudit a liquidar el llavors dictador iraquià, l'executat Saddam Hussein, i aconseguir les reserves d'un dels països amb més petroli del món. El primer objectiu el va aconseguir, el segon no, almenys no com ell hauria desitjat.

«Tanquem l'última pàgina de l'ocupació», va dir ahir el representant del Govern iraquià, Hussein al-Assad, durant la transferència del centre militar de l'Imam Ali (Camp Adder per als nord-americans) situat a Al-Nassiria, a 350 quilòmetres al sud de Bagdad. Al-Assad, que va qualificar la jornada com a «històrica», va afirmar que en total l'Exèrcit i les forces de seguretat de l'Iraq s'han fet càrrec de les 505 bases militars que han estat en mans estrangeres al llarg de l'ocupació.

La sortida dels soldats nord-americans obre un nou capítol en la història d'aquest país àrab. Avui l'Iraq és un país devastat, amb prop de dos milions de desplaçats o refugiats i on regnen la pobresa i les tensions religioses entre la comunitat xiïta, el 60% de la població, i la sunnita, un 20%.

I molt a desgrat de Washington, el Govern està en mans de dirigents xiïtes, molt més pròxims, almenys confessionalment, al règim del veí Iran que a la també veïna, però sunnita, Aràbia Saudita, un dels grans aliats dels Estats Units a la regió.

La guerra de l'Iraq, a més, ha obert encara més la bretxa que separa la gran potència de la població àrab, que ha estat testimoni directa al llarg d'aquests anys, gràcies a la televisió, de l'assassinat de civils desarmats des d'un helicòpter artillat o de les tortures i humiliacions sofertes pels presoners de guerra a les masmorres de la presó d'Abu Ghraib.

TIRÀ DÍSCOL/ Els EUA han fet servir la força militar per desfer-se del tirà díscol, mentre han recolzat incondicionalment els dictadors «amics» sense parar atenció als moviments democràtics que han acabat tombant per ells mateixos i sense necessitat de cap invasió el tunisià Zine al-Abidine Ben Ali o l'egipci Hosni Mubàrak.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Amb la invasió i llarg conflicte bèl·lic, els EUA han perdut 4.400 soldats i s'han gastat la barbaritat de 800.000 milions de dòlars. Una inversió en vides humanes i econòmica que no ha aconseguit liquidar del tot els grups nascuts de la xarxa terrorista Al-Qaida, com l'Estat Islàmic de l'Iraq, que, tot i que debilitat, encara és capaç de generar mort i destrucció.

Tampoc ha aconseguit, més aviat al contrari, fer fugir el fantasma de l'escissió de l'Iraq. La comunitat kurda del nord, que disfruta d'una àmplia autonomia, segueix aspirant a crear el seu propi Estat independent, amb Kirkuk, banyada en petroli, com a capital.