Quintana i Batiste, rere els passos de Bob Dylan

E s van conèixer una nit d'estiu del 1997 a Sant Esteve d'en Bas (Garrotxa). Jordi Batiste acabava d'oferir l'últim concert que va portar a terme amb el malaguanyat Ia Clua (com a Ia & Batiste) i Gerard Quintana havia cantat amb músics d'Umpah-Pah. I aviat, molt aviat, va començar a sonar entre ells el nom de Bob Dylan. «Vam coincidir en una plaça i vam estar parlant de les passions comunes, i resulta que una d'elles era el trobador de Minnesota. Així que vam començar a passar-nos traduccions que tots dos havíem fet de les seves cançons», relata Quintana. Al cap de poc ja tenien muntat un repertori, se n'havien anat de gira i gravat un disc. Quinze anys després, reprenen aquest projecte afegint-hi peces noves que demà i dissabte vestiran de llarg a l'Ateneu Barcelonès.

El títol escollit per batejar l'espectacle té un caràcter esperançador:Tornarem a ser lliures. «Aquesta versió ja la vam fer amb Sopa de Cabra en el discAl·lucinosi, però no la vam recollir a Els miralls de Dylan[el segon compacte que van publicar junts, ja d'estudi, el 2000]», explica el cantant. «Dylan és per a molts un messies, amb un do especial, visionari i profètic. Només agafant frases soltes del seuAll along the watchtower (Des de la talaia), de 1967, n'hi prou per adonar-se'n: 'Des de la talaia els prínceps veuen el món'. I així és; els poderosos, el capitalisme salvatge ho segueix controlant tot des de dalt. Així que, com Dylan ens incita en aquesta lletra, no podem perdre més temps. Aquesta cançó és un himne perquè la gent surti al carrer», assegura Batiste.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

CONSCIÈNCIES OBERTES / Quintana assenteix: «És el moment necessari de mantenir les consciències obertes. I Dylan té aquesta privilegiada categoria de clàssic: es podrà cantar d'aquí 400 anys i no haurà perdut vigència, igual que Shakespeare ens segueix explicant la condició humana a través de les seves obres. El seu missatge és sovint brusc. Sap que la nostra espècie és una merda, que correm una carrera sense fi, que som mers depredadors, però després hi ha la capacitat de cada persona per estimar; la llibertat de cada individu. Un país només pot ser lliure si les persones que l'integren tenen aquest esperit», subratlla.

Quintana i Batiste s'han prestat a l'acústic per a EL PERIÓDICO amb públic. I estrenen una adaptació que al matí encara retocaven:Campanes de llibertad (Chrimes of freedom). «Serà amb la que obrirem el recital -avancen- perquè té part d'himne, de proclama dels desgraciats, els maltractats, els que han quedat a la cuneta». Els assistents aplaudeixen entregats i la recompensa és una altra cançó,Tornarem a ser lliures.«Aquesta experiència ha estat un luxe, sense trampes ni efectes, tot molt pur», descriu un Quintana feliç.