ÚLTIMA CARRERA

Fernando Alonso: "Potser me'n penedeixo quan em desesperi al sofà"

El pilot asturià s'acomiada diumenge, a Abu Dhabi, de la Fórmula 1

alonso

alonso / Hassan Ammar (AP)

4
Es llegeix en minuts
Miguel Martínez

Ha arribat directament del Japó, dies després d’una intensa carrera de resistència a Xangai. Encara és aviat perquè Fernando Alonso experimenti les emocions de posar el punt final a 18 anys en la Fórmula 1. "Tinc ganes que passi aquesta carrera, ja són moltes proves sabent que estava arribant el moment". Serà diumenge quan arribin "aquestes emocions a l’abandonar el pàdoc”, explica a Abu Dhabi intuint els seus sentiments.

 "El millor dels meus anys en la F-1 va ser la temporada amb Lewis", va dir fent broma en la roda de premsa oficial de la Federació Internacional en què seia al costat de Lewis Hamilton, i dos principiants que debutaran l’any vinent, Lando Norris i George Rusell. "Més que les temporades o victòries, el millor que m’emporto de la F-1 és la gent amb la qual he treballat i compartit la meitat de la meva vida: enginyers amb talent, dissenyadors, mecànics, els periodistes, hem compartit moltíssims dies al llarg de les temporades, això és el millor i sempre ho recordaré", recalca el bicampió del món de F-1, que se n’anirà del Gran Circ, a només 10 carreres de batre el rècord absolut de compareixences en grans premis que té Rubens Barrichello

La disciplina

Trobarà a faltar també "la manera d’afrontar les carreres, la filosofia, la preparació, la disciplina... Ara que estic en altres categories, m’adono que la F-1 està un pas per sobre, és una de les meves millors experiències", explica abans de rescatar la seva millor carrera, i el seu màxim rival. "Si he de seleccionar una carrera, em quedo amb la de València 2012. És una carrera que si la repetíssim 100 vegades, 99 no la guanyaria. Tot va anar bé, el cotxe no era ràpid. Crec que vaig doblarFelipe Massa (el seu company a Ferrari aquell any) quan faltaven deu voltes, vam guanyar i no estàvem en una posició dominant", recorda abans de centrar-se en els pilots. "És difícil decantar-se per un pilot, però diria que Michael [Schumacher]. Quan vaig arribar a la F-1, ell dominava, ho guanyava tot. Ara mateix tenim una de les generacions amb més talent, els pilots estan més ben preparats, tenen més temps al simulador i programes, i quan arriben a la F-1, tenen un nivell impensable fa una o dues dècades. Diria que Michael, però per motius personals, no tècnics".

Trobarà a faltar, sobretot, la sensació de "pilotar els cotxes. Són realment especials, és una felicitat addicional. La quantitat de tecnologia que hi ha al darrere és impossible de repetir en altres categories. Després de dedicar tants anys a la F-1, no tens amics, dona, ni fills ni  família... Ara tinc altres prioritats. En altres àmbits de la vida, si estàs 18 anys en un lloc, t’emportes molts amics. En la F-1 és difícil per l’alt nivell de competitivitat, però m’emporto gent", revela.  "Hi va haver moments especials en la meva carrera en què no estava pendent i vull viure i abraçar tot el que arribarà aquest cap de setmana, totes les emocions".

Els sentiments espanyols

Notícies relacionades

Dels seus 18 anys i 17 temporades destaca: “Sempre he intentat fer-ho el millor possible, he lluitat contra qualsevol circumstància, he intentat donar el màxim possible. També m’agrada haver pogut treballar amb nens, obrir una escola de karts i un museu. Són infraestructures que jo no tenia", recorda abans d’analitzar el que la seva figura ha significat per a Espanya, el seu país, i Astúries, la seva regió. "Estic molt orgullós del que he aconseguit per a Espanya i Astúries. T’adones amb el temps de quanta gent viatja a Oviedo per visitar el museu. Estic orgullós de tenir la pista de kàrting. Hi ha molta gent que ha començat a seguir l’automobilisme al país. No ha sigut mai una tradició. Va començar el 2003 a retransmetre’s, és impensable, crec que és el segon o tercer esport en aquests moments", assegura abans de recordar que va rebre el premi Príncep d’Astúries: “Em sembla un èxit més gran que els títols per la capacitat de canviar la vida de la gent i d’enganxar la gent a un esport".

Kimi Raikkonen, de la seva generació, va estar absent de la Fórmula 1 abans de tornar a Ferrari; un bon amic seu, Robert Kubica, tornarà la temporada que ve després de set anys d’absència per un aparatós accident. "Ara és difícil pensar a tornar, però la porta no està tancada. No sé com em sentiré, pot ser que a l’abril o al maig estigui desesperat al sofà, veient la Fórmula 1 i trobi la manera de tornar l’any següent. Depèn més de mi. Si tornés no seria amb un motiu, hauria de veure com em sento a mitjans de l’any que ve. No sé què em portarà el futur, en aquests moments m’estic concentrant en la Triple Corona i en altres carreres que afegiré. No sé quin serà el pla, la vida és llarga i bonica, i m’agrada la F-1, potser torni com a pilot, com a pare o com a cap de la FIA", ha dit fent broma.