Els pilots es queixen del fred de Le Mans

No és que tinguin ganes de protestar, de queixar-se, és que ells creuen que han de dir el que pensen. Potser la culpa la té Carmelo Ezpeleta, el gran artífex d’aquest miracle anual que és el Mundial de motociclisme, líder en espectacle i un dels grans supervivents, per habilitat i saviesa, de la pandèmia. ¿Per què Ezpeleta? Perquè contràriament a altres esports (no parlem de la UEFA, la FIFA, la Champions, la Superlliga i d’altres, no, sisplau), al ‘gran circ’ de les dues rodes, l’opinió dels pilots, que són els que s’hi juguen la vida a 350 kms/h, compta molt, és molt important.

Dijous, el campeoníssim Marc Márquez (Honda), que ahir amb aigua, amb la pista molla, humida, es va colar, un altre cop, entre els millors, va dir que li semblava perillós poder utilitzar el sistema que s’activa des del manillar per baixar les suspensions, tenir més agafaments, més velocitat i arribar més ràpid «i, per tant, amb més perill» a la corba. Honda i Suzuki sembla que volen prohibir que s’utilitzi en carrera; Ducati, la inventora, lluita perquè continuï en actiu.

La queixa de Bagnaia

El primer dia d’entrenament, ahir, el que es va queixar, vaja, va ser el nou líder del Mundial de MotoGP, l’italià ‘Pecco’ Bagnaia (Ducati, 12è avui), que, igual que Fabio Quartararo (Yamaha), Aleix Espargaró (Aprilia), Álex Rins (Suzuki) i fins i tot Pedro Acosta (Moto3, KTM), va caure en la humida, semimullada, corba 3. «Fa molt molt fred. No té sentit córrer a Le Mans al mes de maig. Hauríem de canviar aquest gran premi al calendari».

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

La part bona d’aquestes queixes és que totes totes es parlen, a les set de la tarda de cada divendres, a la reunió de seguretat de cada GP que, com no podia ser d’una altra manera, presideix Carmelo Ezpeleta, que sempre sempre els posa a tots d’acord. Ara, ja ho saben, està de moda dir que les MotoGP corren massa i, abans, tots els pilots es queixaven que corrien poc. El primer dia de Le Mans, deu pilots en un mateix segon, de Johann Zarco (Ducati, 1.31.747 minuts) a Takaaki Nakagami (Honda, 1.32.711).

MM93, sense presses

I, sí, al top 10 hi va ser un Márquez formidable, un autèntic equilibrista en condicions dubtoses, ni sec ni mullat, humit. «Jo abans, quan era l’autèntic Marc Márquez, anava ràpid sense tenir-ho tot controlat, ara necessito tenir-ho tot controlat, perquè no em puc arriscar a tornar-me a fer mal. La moto no s’ha de moure, he d’anar finet finet. He parlat amb l’Emilio (Alzamora, el seu mànager), amb l’Alberto (Puig, mànager del ‘team’ Repsol Honda) i amb el Santi (Hernández, el seu enginyer) i hem decidit seguir pas a pas. Sabem d’on venim, on som i on volem arribar. No hi ha pressa».