Márquez: "No hi ha res com tornar a ser nen"

El III Allianz Juniormotorcamp de Marc Márquez, el de cada any, el que converteix en prínceps, en reis, 20 xavals de cinc països (Espanya, Holanda, República Txeca, Alemanya i Israel), de totes les edats, 17 nois i tres noies, està presidit, evidentment, per una foto del colze del tetracampió més jove de la història de MotoGP. Amb el text: «El colze del Marc no és un colze qualsevol. Al recolzar-lo contra la pista, arriba a un angle d’inclinació de 68 graus, que li permet despenjar-se de la moto com ningú. És una decisió valenta, reservada només als més atrevits».

Tot va començar en la infància

I valents són, sí, aquests nens, d’entre 10 i 13 anys, tan valents com Marc Márquez. I Àlex Márquez. I Jose Luis Martínez, l’espàrring dels dos campioníssims de Cervera (Segarra).  I, és clar, així que va arribar el primer dia de classe, el primer que van fer els nens va ser preguntar al campioníssim ¿per què caus tant? «Els nens són el millor que tenim –explica Márquez— i per a mi estar amb ells és, no només un plaer, una festa, un descans, encara que no paren d’empaitar-me a la pista, sinó que per a mi és un retorn on sempre vols tornar: a la teva infància. Com molt bé va dir un dia l’Àlex, nosaltres, ell i jo, érem al ventre de la mare quan ja veníem aquí, ja que ella ajudava els del Motoclub Segre».

Márquez va explicar que quan  diumenge va arribar a Andorra, a la gala de la Federació Internacional de Motociclisme, va veure com el britànic Eddye Jay Wade, de 10 anys, pujava a l’escenari i recollia la seva medalla com a campió del món de 85cc. «I quan vaig veure qui era, vaig pensar ‘aquest noiet em sona’. I, de sobte, em ve el nano i em diu ‘jo vaig aprendre de tu en el campus de Rufea de l’any passat’. ¡Vaja!, no podem fer campions en tres dies, en deu entrenaments, però sí aconseguir que aprenguin bons costums i comportaments, dins i fora de la pista».

Márquez, i Àlex, i el seu inseparable Jose Luis, creuen, comparteixen la idea, que «no hi ha més bona disciplina que aquesta per ser un bon pilot». El motocròs, per a Marc, és l’especialitat que té de tot. «Si tu ets un bon pilot de cros, segur que aniràs ràpid en qualsevol moto i, per descomptat, en velocitat segur que et defenses com pocs». El més important per als campions és que els nens sàpiguen que han de preparar-se i també vestir-se i protegir-se per practicar aquest esport. «Quan venim aquí ens en recordem de tot això. I del que hauríem donat, no sé si pagat, ja que de diners no n’hi havia gaires, per disfrutar d’una cita així amb els campions d’aquell temps, amb els nostres ídols».

Il·lusió de nen

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Márquez és feliç d’estar en aquest ambient. «El que més aprens d’estar amb els nens és a reviure la innocència i les ganes de córrer. I, també, a mantenir la il·lusió de quan eres un marrec. Som aquí, tots, per guanyar, per ser campions, o per intentar-ho, però això només ens durarà mentre ho passem bé i els nens, aquests dies, ens ajuden a recordar que tot anirà bé mentre seguim amb la mateixa il·lusió que quan teníem la seva edat», explica.

Als seus 24 anys i ja amb sis títols mundials Márquez és conscient de la importància d’«intentar no créixer, no tenir edat, ser jove i tenir il·lusió sempre. No hi ha res com tornar a ser un nen».