En Marc i l'Àlex disfruten recordant el títol de Moto3 del petit Márquez

Si Marc Márquez tenia tres llibres, un per títol (125cc, Moto2 i MotoG), el seu germà Àlex ja té el primer, fruit del seu treballat i costós ceptre mundial de l'any passat en Moto3, de la mà d'Honda i de l'equip tècnic d'Estrella Galicia 0.0 i l'Escola Monlau de mecànica. Els germans Márquez, molt vinculats des dels seus inicis a la Diputació de Lleida, han volgut celebrar el baptisme del llibre que explica la conquista del petit de la família a l'auditori de la institució a Lleida, amb la presència aquest matí dels pares d'en Marc i l'Àlex, la Roser i en Julià, l'avi patern Ramón, entusiasta seguidor dels seus néts, i l'àvia Elvira, mare de mare Roser. També hi han sigut presents algunes desenes d'alumnes, nens petits, de l'escola Estonnac de Lleida, que van fer d'improvisats periodistes en la presentació.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Marc, amfitrió del seu germà i autor del pròleg del llibre que ha escrit el nostre company d'El Periódico de Catalunya, Emilio Pérez de Rozas, amb fotografies de l'italià Mirco Lazzari i editat per l'editorial Lunwerg, ha elogiat la perseverança de l'Àlex i, sobretot, la seva determinació. “Estic molt orgullós de tot el que ha aconseguit l'Àlex des que va decidir ser pilot abans que mecànic, que era la seva il·lusió. Bé, abans que el meu mecànic, que era el que deia que volia ser”. En Marc ha destacat que l'Àlex ha hagut de superar “ser el germà de.., cosa que ha fet amb enorme professionalitat i treball, demostrant que estava al Mundial perquè era bo, bo de veritat, campió d'Espanya de Moto3. I una altra cosa que li admiro i elogio és el fet d'haver cregut, des del seu inici, des de la seva improvisació, en el projecte d'Honda per conquistar el ceptre de Moto3 partint del no-res”.

Àlex ha comentat que el més difícil van ser els inicis quan la moto no funcionava perquè estava en els seus improvisats inicis. Eren els temps, narra el llibre, en què Emili Alzamora, mànager dels germans Márquez, trucava a Honda Japó i parlava amb el supercap, Shuhei Nakamoto, i li demanava una moto millor, més cavalls, més velocitat, més competitivitat. I Nakamoto sempre li deia el mateix: “Emilio, tot arribarà, guanyarem, ‘no panic’, ‘no panic’”. “La veritat és que Honda va complir escrupolosament amb el que havia promès i, en efecte, a mig campionat vam començar a tenir una moto guanyadora amb la qual vam recuperar el terreny perdut en els inicis. I, quan ens vam posar líders després del GP d'Aragó, a Motorland, vaig pensar ‘això ja no m'ho treu ningú’. I així va ser, encara que vam tenir grans premis una miqueta bruts amb l'australià Jack Miller, tot va anar com una seda i vam poder celebrar el títol, gens fàcil, a València, l'últim dia”.