INQUIETUD EN L'ECONOMIA

La indústria catalana, en alerta pel coronavirus xinès

Les empreses industrials prenen mesures per minimitzar l'impacte de la crisi sanitària a la Xina i adverteixen que si el bloqueig segueix quatre setmanes, es paralitzarien les plantes

Nous proveïdors, recepció de mercaderies per avió i torns de treball flexibles són algunes de les estratègies per mitigar les fallades de subministrament de matèries primeres

zentauroepp52129934 coronavirus200204120623

zentauroepp52129934 coronavirus200204120623 / STRINGER

4
Es llegeix en minuts
E. López Alonso / G. Ubieto

L’impacte del fre a les exportacions de la Xina pel coronavirus ha posat en alerta les empreses industrials. Algunes firmes s’han vist ja obligades a retallar la producció davant de la falta de matèries primeres procedents de la Xina, però en la majoria dels casos l’impacte del cessament d’exportacions s’ha traduït en calma tensa a l’espera que les fàbriques asiàtiques tornin a la normalitat en pocs dies.

«Estem tranquils però expectants», explicava aquest dimarts Marc Salicrú, responsable d’exportació de la multinacional d’electrònica Salicrú. El principal temor és que la crisi sanitària es prolongui més del que es desitja, ja que segons la seva opinió la majoria d’empreses tindrien dificultats per buscar nous proveïdors. Quatre setmanes més de bloqueig comportarien dificultats greus a la indústria catalana. 

La ciutat de Wuhu és a uns 500 quilòmetres de Wuhan, l’epicentre de l’epidèmia de coronavirus, però la majoria dels seus polígons industrials estan aturats, segons explica el director general de la catalana Ames, César Molins. Una de les set fàbriques que té repartides pel món aquesta companyia, especialitzada en components d’automoció, és en aquesta localitat de gairebé quatre milions d’habitants i fa setmanes que està aturada. A les vacances de l’Any Nou xinès les ha seguit l’epidèmia de coronavirus i Molins admet que les autoritats encara no li han donat els permisos per reprendre l’activitat.

De moment, la inactivitat de la fàbrica de Wuhu no està tenint una repercussió significativa en els comptes d’Ames, tot i que si l’aturada dura més d’un mes, «hi haurà problemes», reconeix Molins. Els efectes de la crisi del coronavirus es començaran a notar a partir de febrer, ja que actualment les empreses catalanes compten amb estoc en previsió a l’aturada tradicional per la celebració de l’Any Nou xinès. 

En altres zones de la Xina la situació canvia. «Des d’ahir, dilluns, la immensa majoria de les plantes xineses han començat a treballar i estan enviant productes per via aèria», avança Mercedes Pujol, directora general de divisió de la multinacional de components d’automoció Ficosa. «Tota empresa que compri components a la Xina i no tingui o pugui desenvolupar alternatives haurà de fer un control molt intens de la cadena de subministrament», va explicar Pujol. Davant de la dificultat de canviar de proveïdor, l’alternativa és accelerar el subministrament mitjançant l’ús de l’avió. L’increment dels costos logístics si s’adopta aquesta alternativa és d’entre el 2% i el 5% segons el tipus de subministrament, però compensarà els temps d’entrega amb barco (d’uns 27 dies). 

L’afectació comença a arribar a Catalunya

La paràlisi ocasionada pel coronavirus ja s’estén més enllà de les fronteres de la Xina, tot i que els seus efectes encara són incipients entre la indústria catalana. A la planta de Magneti Marelli de Barberà del Vallès, també fabricant de peces per a automoció, ja comencen a notar els efectes en els subministraments. Han obligat la direcció a enviar a casa 10 dels 400 empleats de la planta, van confirmar fonts sindicals.

Altres companyies de la zona i amb també una alta dependència del mercat xinès, com Huayi Compressor; han hagut de recórrer a proveïdors alternatius francesos per evitar l’aturada.

Seat Nissan encara no han patit afectacions en els subministraments de les plantes catalanes. No obstant, ja estudien opcions alternatives en cas que la crisi del coronavirus s’allargui. «L’Índia o el Vietnam són algunes de les portes a què estan trucant algunes empreses» industrials catalanes per cobrir-se les espatlles, segons el director de relacions internacionals de Pimec, Jacint Soler. No obstant, cobrir el buit d’un proveïdor com la Xina en un altre país té un preu i Soler el xifra en prop d’una alça dels costos del 10%.  

Fonts de la multinacional tèxtil Mango descartaven ahir «efectes immediats a la col·lecció de la pròxima temporada» per la situació a la Xina però reconeixien que el sector tèxtil està en alerta davant del risc que el fre al comerç internacional es prolongui. 

Anticipar comandes

Una altra de les estratègies seguides per les empreses industrials amb implantació a la Xina ha sigut demanar als clients que anticipessin les seves comandes per poder situar-se en bona posició en les llistes dels proveïdors xinesos. Es té confiança en el gegant asiàtic i en la seva capacitat d’incrementar els torns de treball per elevar la producció i compensar els dies de paràlisi. 

Notícies relacionades

El director general de Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, va minimitzar aquesta setmana l’efecte de la crisi del coronavirus en l’activitat portuària. Segons la seva opinió, els barcos tarden uns 27 dies a finalitzar la singladura i la seva agenda està molt planificada. Va reconèixer, no obstant, que el 42% de les importacions registrades per Port de Barcelona procedeixen de la Xina i el 14% de les exportacions, per la qual cosa és un mercat estratègic. A curt termini, els efectes es notaran en les importacions catalanes, que ascendeixen a uns 8.668,8 milions d’euros, segons fonts de la Generalitat. Les empreses catalanes exporten al gegant asiàtic 1.494,1 milions d’euros a l’any. 

Per al director general de l’Associació d’Empreses Internacionalitzades (Amec), Joan Tristany, «en un món globalitzat l’entorn és VUCA (volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat), i els problemes poden venir per l’augment de barreres, aspectes geopolítics imprevisibles, o fins i tot d’un virus, com ens incumbeix en aquest moment. Les empreses poden preparar-se amb sistemes d’organització i gestió que els permetin ser molt líquides. Per a això són necessàries molta flexibilitat i adaptabilitat. La diversificació és una fórmula per controlar els riscos, com és la instal·lació de centres de producció en diferents llocs. D’aquesta manera, existeix la possibilitat de fer front a «situacions inesperades», va aconsellar.