La reutilització i els controls de qualitat de l’aigua, clau per afrontar la sequera
L’aigua dessalinitzada ja suposa el 33% de l’aigua potable subministrada a l’àrea metropolitana de Barcelona, i l’aigua regenerada arriba al 25% del total. Davant la falta de pluja, es prioritza la reutilització indirecta.
La sequera i la falta de recursos hídrics ja no són una temuda amenaça sinó que s’han convertit en una dura realitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb mesures com l’estalvi del consum de l’aigua es vol pal·liar l’efecte de tants mesos seguits sense pluja però la regeneració i reutilització de l’aigua s’han convertit en una línia clau d’actuació que permet proveir la metròpolis i garantir un cabal ecològic al riu Llobregat.
Des de fa anys es fa servir la reutilització de l’aigua al territori metropolità per donar resposta a diverses necessitats, com són la injecció d’aigua regenerada a l’aqüífer profund del delta del Llobregat per evitar la intrusió salina, o per mantenir el cabal ecològic en els trams finals del riu, o bé per regar els cultius, entre altres usos.
Però des de l’Àrea del Cicle de l’Aigua i Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’ha fet un pas més apostant per la introducció de recursos hídrics alternatius en el cicle de l’aigua que contribueixen a garantir el subministrament.
Aquest volum d'aigua reutilitzada actualment al territori metropolità equival al 25% del consum d'aigua potable de tota la metròpoli. I encara una altra equivalència per veure la importància daquesta mesura: els 56hm3 daigua reutilitzada cobriria el 50% de les necessitats anuals daigua potable de la ciutat de Barcelona.
A diferència de l’ocorregut en l’anterior període de sequera, entre el 2007 i el 2008, els recursos alternatius que estan marcant ara la diferència són la dessalinització de l’aigua de mar i la regeneració, incloent-hi la reutilització potable indirecta. Actualment, l’aigua dessalinitzada suposa el 33% de l’aigua potable subministrada al territori metropolità i l’aigua regenerada un altre 25% del total.
Fernando Cabello
Director de Serveis del Cicle de l’Aigua del AMB
"La situació actual ens fa prioritzar la reutilització indirecta perquè tota l'aigua que puguem generar és poca”.
La reutilització indirecta
Després de mesos de sequera, el 2022 es va posar en pràctica una mesura addicional per a l’aprofitament extraordinari de l’aigua regenerada: la reutilització potable indirecta (RPI). Es tracta d’una mesura prevista en el Pla Especial de Sequera de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per a situacions excepcionals, que consisteix en l’aportació addicional d’un cabal d’aigua regenerada al riu Llobregat de manera que s’aconsegueix millorar la qualitat i quantitat del cabal circulant i això permet utilitzar l’aigua com a recurs prepotable, que es fa servir per al proveïment urbà. Aquesta mesura està sent un èxit gràcies a la col·laboració de l’AMB amb l’ACA, que lidera el projecte, l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya i l’empresa mixta Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana del Cicle de l’Aigua.
La reutilització indirecta funciona de la manera següent: s'aporta aigua regenerada de forma addicional al cabal del riu Llobregat per millorar la quantitat i qualitat del cabal circulant, com a recurs prepotable, per reforçar l'abastament urbà.
L'aigua regenerada emprada a la reutilització indirecta prové de l'Estació Regeneradora d'Aigua (ERA) del Prat de Llobregat. Aquí arriba l'aigua tractada a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals del Prat de Llobregat (EDAR), i un cop tractada, es barreja amb l'aigua del riu Llobregat i es converteix, així, en un recurs extra per a la producció d'aigua potable.
Les dades confirmen que l'aigua regenerada és la via per evitar el malbaratament d'aigua potable
Control exhaustiu dels abocaments a l'origen
La importància del control dels abocaments des del seu origen és fonamental, ja que en dependrà la qualitat de l’aigua reutilitzada. Tant les aigües residuals d’ús domèstic com industrial tenen un impacte directe en la qualitat de les aigües que després es regeneraran. En un context de sequera, quan és més necessari recórrer a recursos alternatius, el control de qualitat de les aigües residuals és necessari i exhaustiu.
El Servei de Sanejament i Inspecció de l’AMB és qui porta a terme el control dels abocaments d’aigües residuals que realitzen les indústries ubicades al territori metropolità. Se segueixen procediments estrictes conforme a les normes ISO 9001:2015 i 14001.
Actualment hi ha censades més de 6.600 activitats industrials actives, el 43% de les quals es consideren potencialment contaminants. Pertanyen a la indústria química, farmacèutica, metal·lúrgica i alimentària, majoritàriament.
El control de la indústria és prioritari
"El control de la indústria és prioritari i per això hi ha un equip d'inspectors que surten diàriament, efectuen controls visuals i extreuen mostres dels col·lectors", exposava Fernando Cabello, director de Serveis del Cicle de l'Aigua de l'AMB, i afegia que “l'èxit del servei no és obrir un expedient sancionador sinó un efecte dissuasori”.
Èxit de la reutilització indirecta al riu Llobregat
L'aportació d'aigua regenerada al Llobregat 8 km per sobre de la potabilitzadora de Sant Joan Despí permet mantenir un cabal constant d'aigua al riu, garantint-ne la disponibilitat per a la potabilització.
Aquesta campanya ha permès estalviar un 21-22% d'aigua potable de la metròpoli que ha estat substituïda per aigua regenerada.
Actualment s'estan enviant 1.500 litres per segon d'aigua regenerada al Llobregat.
Publicat a EL PERIÓDICO el 30 de novembre de 2023
Text: Núria Bonet
Disseny i producció: Estela Piñeiro
Contingut elaborat amb la col.laboració de:
Built with Shorthand