Contra el canvi climàtic

L’AMB té un compromís amb la lluita contra el canvi climàtic a través de la seva estratègia de reducció d’emissions contaminants, d’adaptació al canvi climàtic i del foment de l’eficiència energètica i les energies renovables. No obstant, “des d’aquest any, l’ens metropolità ha estat treballant en una nova estratègia, que dona coherència els projectes existents, assumint els objectius de la Unió Europea”,afirma el vicepresident de l’Àrea de Medi Ambient, Eloi Badia. Aquests objectius són la reducció de les emissions contaminants en un 40%, el foment de les energies renovables en un 30% i la millora de l’eficiència energètica també en un 30% per a l’any 2030.

La nova estratègia té 92 accions estructurades en quatre eixos. El primer planteja com adaptar la metròpolis pel que fa a l’augment de temperatures o l’augment de l’escassetat de recursos hídrics. “En altres paraules, com habilitem espais verds que aportin ombra, presència d’aigua per proporcionar frescor, etc.”, matisa la cap de Serveis Ambientals i Sostenibilitat de l’AMB, Ana Romero. La segona línia està vinculada a la potenciació de l’energia local i renovable, és a dir, a fomentar l’autosuficiència energètica, sobretot a través de l’impuls de les instal·lacions fotovoltaiques. El tercer eix se centra que la ciutadania assumeixi com a seu aquest compromís, “perquè sabem que sense la incorporació de l’acció individual no és possible el canvi”, afegeix Romero; un aspecte molt vinculat a l’últim eix, que coordina l’acció dels ajuntaments metropolitans per aconseguir el compromís de reduir el 40% de les emissions marcada per la UE.

RENATURALITZACIÓ

El concepte clau del primer eix del pla és renaturalitzar la metròpolis per fer-la més resilient. En aquest sentit, destaquen accions com l’estudi i la implementació de refugis climàtics. “Un refugi climàtic és un equipament públic condicionat on l’usuari pot trobar confort tèrmic i prevenir conseqüències sobre la salut”, explica la tècnica en Serveis Ambientals i Sostenibilitat de l’AMB, Elena Lacort. És a dir, es tracta de crear aquests refugis en biblioteques, poliesportius o centres cívics, per exemple, perquè la població més vulnerable com les persones d’edat avançada o les que pateixen de pobresa energètica puguin ser més resilients als efectes del canvi climàtic. Amb aquest objectiu, l’ens metropolità pretén crear un mapa per situar aquests punts al territori. Així mateix, aquesta acció va en paral·lel a la tasca de potenciació dels espais verds metropolitans, ja que una de les característiques més beneficioses dels grans parcs de la metròpolis és la seva capacitat de reduir la temperatura entre quatre i cinc graus. Per això, un altre dels objectius del pla és implementar més punts d’accés públic a l’aigua potable en els espais verds.

En el marc del pla director de l’aigua també es preveu incrementar l’ús de recursos hídrics alternatius pel que fa a les aigües regenerades i freàtiques i pluvials. I, en vista de l’escassetat de recursos, una altra actuació serà integrar la biodiversitat com un aspecte facilitador de l’adaptació. Per exemple, algunes espècies autòctones tenen un paper de control de plagues, ja que el canvi climàtic també afavorirà l’aparició d’organismes perjudicials.

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

El segon eix del pla planteja reduir les emissions dels gasos amb efecte d’hivernacle un 43% respecte al 2005 a través de les 57 empreses que presten serveis metropolitans. Es tracta, per exemple, de millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions del cicle de l’aigua, substituint els decantadors a les plantes depuradores per d’altres de més sostenibles que recuperen l’energia centrífuga de forma més eficient. Sobre les instal·lacions de potabilització, també es busca millorar els sistemes de bombament per reduir l’energia consumida, i implantar sistemes de telegestió per fer un diagnòstic de com podem ser més sostenibles i controlar el consum energètic.

Notícies relacionades

L’AMBici arriba al milió d’usos a l’àrea metropolitana de Barcelona

Arrenca l’AMBici, el nou servei metropolità de bicicleta compartida

Amb relació al foment de l’autosuficiència energètica, l’ens metropolità fa seva la directriu europea que fixa que l’1 de gener del 2019 tots els nous edificis públics han de ser de consum gairebé nul. “Es tracta d’immobles molt eficients, que produeixin energia renovable de proximitat però que gairebé no la necessitin per funcionar”,afirma el tècnic en energia de l’AMB, Gil Lladó. “I, en el nostre cas, hem decidit començar per una tipologia específica d’equipaments, que són les escoles–afegeix– perquè són uns punts potents per transmetre valors com la sostenibilitat o el canvi de model energètic”. 

Finalment, en el marc del nou programa de gestió de residus que s’està redactant actualment i que es preveu tenir-lo a finals d’any, l’AMB hi inclou mesures com millorar la recollida de selectiva de matèria orgànica en detriment del dipòsit controlat.