Els reptes del transport última milla

Els alts nivells de pol·lució en l’aire són un greu problema de salut pública a la metròpolis de Barcelona, ja que són la causa de més de 3.000 morts prematures anuals. El 70% de la contaminació que respirem a les zones més densament poblades del territori són producte de la mobilitat. A més, tan sols el 20% dels vehicles que circulen per la metròpolis de Barcelona són camions i furgonetes, però són els responsable de fins al 40% de les emissions contaminants. 

Per ser més ecològics s’ha de mirar cap al futur de manera diferent, per això «el transport de mercaderies sostenible és un dels objectius de les polítiques públiques metropolitanes per provar de revertir i millorar el nivell de qualitat de l’aire», explica el responsable de projectes de Mobilitat Neta de l’AMB, Marc Iglesias. En aquesta línia, destaca la necessitar d’optar per sistemes més eficients i menys contaminants en la logística i la distribució urbana de mercaderies; i la distribució dins de les mateixes ciutats (distribució última milla), i el comerç electrònic (e-commerce), són els nous reptes que s’hauran d’explorar a causa de l’auge que estan tenint des dels últims anys.

ESTRATÈGIA A SEGUIR

L’Àrea Metropolitana de Barcelona, de manera consensuada amb el conjunt d’administracions locals i la Generalitat de Catalunya, treballa perquè l’any 2020 no pugui circular cap vehicle que no disposi de les etiquetes ambientals de la DGT. També en el cas del transport de mercaderies, que, tot i que representa un percentatge relativament reduït de la mobilitat metropolitana, significa una proporció elevada de les emissions de les partícules contaminants que estan causant els greus problemes de salut pública de la metròpolis. Aquesta política va en la mateixa línia del que ja s’està desenvolupant a més de 200 ciutats europees, com Hamburg.

Però l’estratègia metropolitana per millorar la qualitat de l’aire també va acompanyada d’un conjunt d’incentius a la mobilitat logística més sostenible. Per exemple, afavorir projectes com la conversió de vehicles de combustió cap a automòbils elèctrics.

L’Àrea Metropolitana també advoca per afavorir una logística nocturna dins de segments de mercat molt concrets, com les grans superfícies, que tenen molta més capacitat de resposta que la petita empresa, per exemple. 

La distribució nocturna de mercaderies ofereix una sèrie d’avantatges com una mobilitat més gran per la ciutat i una reducció dels quilòmetres transcorreguts i els costos, alhora que es milloren els temps d’entrega i es redueixen les emissions contaminants. “Òbviament, cap de les administracions no es planteja imposar la logística nocturna, només és una de les moltes solucions que es plantegen per a aquest canvi”, afirma el responsable de projectes de Mobilitat Neta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

COMERÇ ‘ON LINE’

Les tendències del mercat apunten a un auge de la mobilitat de mercaderies a causa de l’augment de les compres per internet. Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es treballa, no únicament perquè la pressió del transport sigui menor i sigui més ‘friendly’ amb el territori, sinó també per conscienciar la ciutadania que, depèn de quin tipus de consum faci, hi haurà uns determinats impactes.

Notícies relacionades

L’AMBici arriba al milió d’usos a l’àrea metropolitana de Barcelona

Arrenca l’AMBici, el nou servei metropolità de bicicleta compartida

El 2016 es va iniciar una campanya de canvi d’hàbits per trobar altres fórmules de consum, que tenen a veure amb el comerç electrònic, però amb menys impactes socioambientals. Les plataformes ‘click&collect’ o punts de recollida, en són un exemple.

Finalment, l’ens metropolità també ha avançat una nova línia de treball relacionada amb la distribució urbana de mercaderies, que passa per la creació d’unes ordenances tipus i una plataforma tecnològica de suport a la gestió. Una plataforma metropolitana única, que ajudi a incorporar noves tecnologies en el repartiment, que el sector conegui de manera més senzilla on i com pot aparcar, quines lleis hi ha i com es regula el sector. “Es tracta d’establir els canals per unificar i homogeneïtzar la normativa en el conjunt de municipis i facilitar aquesta operativa –conclou Iglesias–. I que hi hagi una finestra única que permeti accedir a aquest coneixement, que avui dia és dispers i complex de trobar”.