Col·labora:

TEIXINT EL TERRITORI

La infraestructura verda

L'AMB treballa per integrar els espais naturals amb grans beneficis per a la metròpolis

3
Es llegeix en minuts
Anna Rocasalva

Un 52% dels 660 km2 de l'àrea metropolitana són espais oberts que formen un mosaic agroforestal amb un gran potencial en matèria ambiental, social i econòmica. Aquests actuen com un dels elements vertebradors i organitzadors del funcionament de la metròpolis i estructuren part de la seva activitat i les interaccions amb els centres urbans. Per tant, l'AMB treballa per realçar aquests espais verds i reteixir connexions transversals entre la infraestructura grisa i la naturalesa.

«En tots els municipis metropolitans hi ha una voluntat que el verd s'infiltri en el ciment urbà, i l'AMB està liderant aquesta línia d'actuació», explica Annalisa Giocoli, arquitecta del servei de redacció del pla director urbanístic metropolità. En aquest sentit, alguns dels reptes a què s'enfronta la metròpolis a l'hora de "reteixir" espais oberts són, per exemple, la regeneració de les dunes del sistema litoral; la integració de les rieres, assegurant-ne la funció ecològica i el seu paper d'eix vertebrador del territori, i la preservació de l'espai agrícola, per potenciar una economia sostenible i de proximitat, igual com l'explotació forestal i ramadera, que també serveix per reduir el risc d'incendis.

“La voluntat final és realçar tots aquests espais verds per permetre una connexió social amb la naturalesa”, aclareix Giocoli. Es tracta d'apropar la ciutadania a aquests paisatges, mitjançant intervencions que afavoreixin la convivència entre ús públic i espais naturals, de manera que els nous camins públics i els parcs periurbans permetin gaudir del paisatge sense pertorbar la seva funcionalitat ecològica i productiva.

ELS COLORS DEL GARRAF

Des del punt de vista de la natura, Gavà és el municipi dels paisatges, perquè en els seus 30 km2 de superfície té una gran quantitat d'espais naturals diferenciats. El parc del Calamot n’és un bon exemple, ja que la seva biodiversitat s'infiltra en el municipi d'una forma harmoniosa, buscant una qualitat de vida social, cultural i ambiental.

“El parc del Calamot oxigena el límit del municipi i connecta l'espai obert del Garraf amb el sud, que són conreus i una zona industrial que es vol potenciar”, comenta Armand Ribes, cap del Departament de Medi Ambient, Mobilitat i Protecció Civil de l'Ajuntament de Gavà. El parc es troba en una zona històrica, on hi va haver un assentament iber, i preserva la vegetació pròpia dels antics cultius de secà. “Ens hem preocupat que la nova vegetació implantada sigui autòctona i molt integrada en aquest espai rural”, afegeix Ribes.

EL DELTA DEL LLOBREGAT

Des del parc del Calamot s'observa el delta del Llobregat, amb els seus vastos cultius, fins a les àrees de pi pinyoner sobre les dunes, un hàbitat de preservació comunitària prioritària. “Tot i que els pins ens semblin habituals, aquests arbres sobre les dunes són un hàbitat molt estrany a Europa –explica Ribes– generen molta biodiversitat i la seva presència és inusual perquè les zones del litoral han patit molta pressió urbanística”. El principal connector entre tots aquests espais és la riera dels Canyars, un corredor de biodiversitat, l'aigua de la qual baixa per tot el delta compleix la funció de recàrrega de l'aqüífer i de drenatge de l'horta.

Notícies relacionades

“El repte avui dia és donar sortida a aquesta zona agrícola, que és una de les millors d'Europa”, afirma Armand Ribes. La metròpolis de Barcelona té una gran riquesa agroforestal i la majoria de productes es consumeixen dins del territori. Així mateix, l'espai del parc agrari està protegit, i és que una de les estratègies de l'AMB és preservar aquest sòl de qualitat agrícola per conservar el patrimoni natural, però, també, per preservar una activitat econòmica que ens proporcioni aliments de proximitat. Desgraciadament, les conseqüències del canvi climàtic s'estan començant a notar al litoral metropolità. A la pujada del nivell del mar s’hi afegeix la problemàtica de la regressió de les platges a causa de l'escassetat de sediments per la urbanització. “A les platges del delta del Llobregat hem aconseguit augmentar la potència de les dunes com a reserva de sorra que actua com un matalàs contra els temporals”, afirma el tècnic de platges de l'AMB Daniel Palacios. Sense les platges, l'aigua hauria passat ja a la zona urbana. Les dunes creen turonets, una topografia més alta, que ho impedeix. I així s'augmenta la resiliència de la mateixa platja i la costa en general.

I és que els espais oberts tenen el paper de salvar-nos del canvi climàtic si sabem respectar-los, interpretar la seva funcionalitat i potenciar-los encara més perquè puguin aportar-nos tota aquesta qualitat de vida en termes de salut, benestar, de recursos d'aigua i aliments, de biodiversitat, d'ecologisme, de regulació general i de prevenció de risc d'incendis.