¿Imitar o ser una mateixa?

Quan totes les ciutats s'entestaven a replicar el Silicon Valley, Barcelona, de forma molt visionària, va crear el 22@ com a districte d'innovació. Ara pot seguir sent una ciutat puntera en conceptes com l'economia col·laborativa, ecològica i autosostenibl

¿Imitar o ser una mateixa?_MEDIA_2

¿Imitar o ser una mateixa?_MEDIA_2 / CÉSAR CID

4
Es llegeix en minuts

En les últimes dècades, dos grans projectes van transformar  Barcelona en referent mundial. Sens dubte, el primer va ser el fet de ser la seu dels Jocs Olímpics d'estiu el 1992. Segons l'estudi realitzat pel professor Ferran Bruent de la UAB, Barcelona va experimentar un augment del 15% en nous carrers, 17% de creixement en tractament d'aigües brutes i un augment del 78% en espais verds i platges. Tota aquesta inversió en infraestructura va suposar una disminució de la desocupació, un reconeixement de la marca Barcelona i un increment significatiu del turisme, tot i que per a alguns, massa. Però aquest és un altre tema.

Posteriorment i de manera més modesta, Barcelona va continuar sent pionera en polítiques públiques i planificació urbana i va fer una cosa molt visionària quan va decidir crear el 22@ com a districte d'innovació. De fet, pel seu esforç en aquest camp, està reconeguda com a fundadora del concepte de districte d'innovació urbana. Abans de la seva existència, la majoria de les regions i/o ciutats al món buscaven replicar Silicon Valley, referent tecnològic als afores de San Francisco, Califòrnia. En canvi, el 22@ va anar orientat a convertir-se en un projecte de regeneració urbana, amb la creació d'un districte multidisciplinari dins de la ciutat en lloc de fer-lo fora. Potser la diferència no sona tan rellevant, però sí que ho és. El món s'està urbanitzant al mateix ritme que els emprenedors i els seus treballadors prefereixen viure i treballar en ciutats que els ofereixin bona qualitat de vida, bon transport públic i la possibilitat d'anar caminant a restaurants, cafès i bars des de la seva oficina. A Silicon Valley, això no és possible.

A més a més, com a argument en el meu llibre The Emergence of the Urban Entrepreneur, que s'acaba de publicar, sostinc que les eines d'innovació s'estan democratitzant i requereixen menys espai, i menys inversió que abans. Silicon Valley va ser construït quan totes les empreses tecnològiques necessitaven els seus propis servidors emmagatzemats a les seves oficines. Ara entre el coworking, servidors al núvol, software as a service  -quepermet l'accés a software a preus molt econòmics-, i fins i tot maker spaces, com fablabs per als que volen experimentar amb la creació de productes a través d'impressores 3D, l'espai no és determinant.

Avui dia, el 22@ compta amb una infraestructura de banda ampla, diverses incubadores i acceleradores de start-ups i les oficines de Barcelona Activa, dedicades a recolzar emprenedors a la ciutat.  Hi ha a prop de 5.000 empreses operant-hi, principalment orientades a tecnologies de la informació i la comunicació. Moltes d'aquestes empreses van ser fundades per estrangers atrets per la qualitat de vida a Barcelona, la seva infraestructura i l'ecosistema d'emprenedors, innovadors, artistes i altres.

El 22@ ha sigut percebut com un èxit tal que alcaldes de Boston, Buenos Aires o Medellín, entre altres, han vingut per estudiar el cas i implementar un model semblant. Aquest fenomen ha suposat un creixement en infraestructura i una projecció més gran de Barcelona amb professionals innovadors i no a base de turistes.

Aquests desenvolupaments van aconseguir atraure inversió d'empreses multinacionals com Cisco i Siemens, interessats a contribuir a dissenyar Barcelona com una ciutat intel·ligent. Mentre Barcelona avançava va créixer la preocupació per si aquesta tecnologia realment impactaria en la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Actualment, l'Ajuntament no està orientat a atraure més tecnologia de les multinacionals per implementar més projectes de ciutat intel·ligent. No obstant, hi ha una cosa emergent que un altre cop pot ser pionera i model per a altres urbs: l'impuls per promoure una economia alternativa amb l'aportació o suport de la innovació tecnològica. Per exemple, dins de Barcelona Activa, Alvaro Poro lidera un grup orientat a altres economies. Sota el seu mandat, acaben de finalitzar la primera etapa d'una incubadora per a projectes d'economia col·laborativa. Entre els 15 projectes a la incubadora, que es va dir La Comunificadora, 13 van utilitzar tecnologies com a plataformes per connectar usuaris (peer to peer). Utilitzant el Green FabLab de Barcelona, han pogut desenvolupar un producte que es pot imprimir en qualsevol dels mil fablabs (laboratoris de producció digital) al món, cosa que  permet als usuaris del producte cultivar menjar orgànic a casa seva.

La tendència dels fablalbs va començar just a Barcelona amb el lideratge de Tomás Díez i el concepte de Fab City, que significa comprometre's amb el repte de produir localment un mínim del 50% de totes les coses consumides a la ciutat (energia, menjar, productes, etc. ) per a l'any 2055, si no abans. Barcelona va ser la primera ciutat a assumir aquest compromís, però ara Amsterdam, Boston, Detroit, París i Santiago l'han assumit.

Notícies relacionades

Llavors, ¿Barcelona és un pol d'atracció tecnològica? Si un vol mesurar-ho pels indicadors tradicionals del desenvolupament local tecnològic, molts experts dirien que encara li queda molt. El 2016, Inc Magazine va fer un rànquing de les ciutats europees amb les empreses més pròsperes i Barcelona no es va ubicar en el Top 10. En l'última classificació més potent d'ecosistemes d'emprenedoria del món, que utilitza indicadors com a nivell d'inversió de capital risc, número de start-ups i accés al talent, Barcelona no hi està inclosa, mentre que altres ciutats, com Londres, Berlín, París i Amsterdam, van arribar al Top 20 del món. Barcelona no té gaire recorregut a cultivar el sector de tecnologia dura, en part perquè, primer, no compta amb gaires inversors de capital risc i, segon, no té prou experiència en la transferència d'innovació i desenvolupament del sector acadèmic al sector privat, on neixen moltes de les empreses tecnològiques més grans del món.

No obstant, en el sector de les TIC també s'hi inclouen temes emergents com el blockchain (cadena de blocs) i conceptes com una economia més inclusiva (com la col·laborativa), economia més ecològica (com la circular) i economia més autosostenible (com les fablabs). En això, Barcelona sí que és puntera, sens dubte.