Serveis financers: el gra i la palla

Una gran part dels comentaris i conclusions que es barregen comunament de la relació i futura relació entre serveis financers i mil·lennistes s'extreu de l'estudi publicat l'any passat per Scratch (filial de Viacom) titulat The millennial disruption index. Les seves conclusions són aparentment molt contundents amb la banca tradicional («el 71% preferiria anar al dentista abans que escoltar un bancari»), però com en tantes enquestes o estadístiques convé prendre una certa distància, consultar altres estudis alternatius i finalment relativitzar els resultats.

En el cas del disruption index, uns recordatoris inicials. Primer, es tracta d'un estudi rigorós però centrat en els Estats Units exclusivament. Tant en accés a serveis digitals com en cultura financera i en pràctica bancària les diferències amb Europa són importants, i més encara en relació amb el nostre país. Segon, encara hi ha més diferències en les condicions objectives en què es mouen els mil·lennistes: endeutats pels estudis però amb feina als Estats Units; dependents financerament i el 50% d'ells ociosos a Espanya pel nostre atur juvenil sagnant. Finalment, el disruption index és sobretot un estudi sobre actituds resumides en què els mil·lennistes tenen antipatia pels bancs, creuen que no els ofereixen bons serveis i en desconfien.

Aquests sentiments i actituds davant la banca, especialment després de l'última gran crisi, són compartits per una gran part dels clients -de totes les generacions-, a gairebé tot el món i, per descomptat, al nostre país. No per això la gran majoria deixa d'operar i ser client de la banca. Així, el disruption index no aporta gran cosa, i menys, innovadora. És per això que hem d'agafar perspectiva amb altres estudis. Desgraciadament la majoria segueixen venint dels Estats Units.

'On line banking'

CCG Catalyst, una altra consultora nord-americana que precisament viu d'aconsellar els bancs sobre els canvis estratègics i disruptius que s'acosten, ha fet un estudi molt més equànime sobre el comportament bancari dels mil·lennistes. Primer de tot, unes dades: el 90% dels mil·lennistes tenen vinculació amb un banc tradicional i només el 30% amb una entitat alternativa (sempre als EUA); o que el 68% utilitzen on line banking (molt similar a les generacions més madures que ells) i que el 92% triarien un banc tradicional per als seus serveis digitals. És a dir, dades d'ús efectiu que poden semblar contradictòries amb les actituds i les opinions sobre la banca que Scratch airejava.

Per a la generació dels mil·lennistes, joves que no recorden un món no dominat per internet, és evident que els seus hàbits de consum i de relacionar-se amb les empreses de serveis han de ser forçosament més radicals que els de generacions anteriors. No obstant -segueix l'estudi de CCG Catalyst-, les seves queixes no són tant sobre l'accés als serveis (són conscients que els grans bancs acabaran per oferir-los la millor tecnologia i amb més capacitat de resposta), sinó que no els ofereixen consell i assessorament sobre estalvi, pressupostos i gestió de les seves finances personals. ¿Els sona a vostès, fins i tot si no són mil·lennistes?

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

Un altre estudi, aquest de PwC juntament amb el centre de coneixement sobre alfabetització i educació financera de més prestigi del món (el Global Financial Literacy Excellence Center, GFLEC, dirigit per Annamaria Lusardi), descriu i analitza les 10 tendències més importants dels mil·lennistes respecte a les seves finances personals. Cap d'elles fa referència a greus problemes d'accés online a les entitats, sinó a temes com el seu dèficit de coneixements financers bàsics i a la falta d'assessorament financer, per descomptat afegit a la greu situació financera que pateixen a causa dels seus deutes d'estudi, sens dubte el problema financer més gros dels mil·lennistes americans.

A l'Institut d'Estudis Financers i al nostre programa EFEC d'educació financera portat a terme des de fa cinc anys en col·laboració amb la Generalitat i sis entitats financeres (CaixaBank, Sabadell, BBVA, Santander, Caixa d'Enginyers i ICF) hem tingut ja oportunitat -via voluntaris- de formar en habilitats bàsiques (pressupost personal, riscos, sobreendeutament, rendibilitat versus risc, estalvi, etcètera) algunes desenes de milers d'adolescents catalans, i ara, des de l'any passat, uns quants centenars de mil·lennistesi altres adults. Les nostres conclusions coincideixen amb les dels estudis esmentats: importància que la banca ofereixi una còmoda operativa online, però a més la necessitat d'una més extensa i millor educació financera, que la banca recuperi la seva reputació i la confiança dels seus clients, més èmfasi en l'assessorament financer per sobre de la venda de productes i -per sobre de tot- la insatisfacció juvenil amb un sistema que no els dóna alternatives de feina, i que els pot condemnar a anys d'ostracisme professional i per això mateix a una situació financera penosa durant anys, massa anys.