«Ara preocupa menys estar infectat pel VIH que patir diabetis»

-¿Quantes infeccions del VIH calculen que es mantenen ignorades?

-Se suposa que entre un 15% i un 20% de les que hi ha a Catalunya, i a la resta d'Espanya, no han sigut diagnosticades.

-¿Quin perfil té la persona que s'infecta ara?

-La majoria són homes que tenen sexe amb homes. Joves, de menys de 30 anys. També molts immigrants.

-¿Es tracta d'infeccions antigues?

-La majoria, més del 70%, s'han infectat en els últims mesos o setmanes. L'altre 30% pateix la infecció des de fa anys. Entre tres i deu anys. Sabem que és una infecció antiga perquè la xifra de limfòcits CD4 [les cèl·lules del sistema immunològic que suprimeix el VIH] és molt baixa quan fem el diagnòstic.

-¿Quants anys inverteix el VIH a destruir el sistema immunològic si no se'l frena amb fàrmacs?

-Des que una persona s'infecta pel VIH fins que desenvolupa la sida [síndrome que agrupa una vintena d'infeccions greus, la tuberculosi entre elles, i diverses formes de càncer, sense que la immunologia de l'individu les freni] transcorre un període d'aproximadament 10 anys, de mitjana. En aquest temps, aquesta persona va patint infeccions recurrents que no associa a un error general.

-¿Un infectat recent, com detecta la seva situació?

-Alguns, perquè han anat a un centre mèdic a tractar-se una infecció de transmissió sexual, sífilis o gonocòccia entre elles, i allà els han fet anàlisis que han captat la infecció pel VIH. Altres ho saben perquè cada sis mesos es fan la prova del VIH, ja que mantenen conductes sexuals de risc.

-S'arrisquen però es controlen.

-Això és. A vegades, la notícia que són seropositius els resulta tranquil·litzadora. Algun m'ho ha dit: «Així ja no he d'estar pensant si tindré el VIH o no. Ja el tinc».

-¿Ja no es té por de la sida?

-Molt menys que fa 20 anys. Quan no hi havia teràpia antiretroviral el diagnòstic era demolidor, perquè equivalia a mort. Ara no.

-¿Què significa ara?

-Un canvi radical en la vida, perquè la infecció no s'elimina. La tindran per sempre i s'ha de controlar. Sense més ni més. S'ha de pensar que, amb freqüència, els passa a persones que estan envoltades d'altres infectats. En alguns ambients sí que resulta realment penós.

-¿Per a qui és penós?

-La dona immigrant, casada o amb parella estable, a qui davant alguna infecció estranya lleu li fan la prova i descobreix que pateix el VIH. L'hi ha encomanat el seu marit, fet que significa molt més que un mal diagnòstic. Aquests casos existeixen, ara i aquí. En països en vies de desenvolupament és molt més freqüent que a Espanya.

-¿Aquestes dones s'infecten a casa?

-Sí. Elles són la primera persona de la família que ho descobreix, però els que les han contagiat són els seus marits. Les dones van més als centres de salut, es fan controls ginecològics... Aquest diagnòstic els resulta demolidor. Inesperat.

-¿És raonable no témer el VIH?

-No és raonable. Però és comprensible. Ara hi ha la sensació general que es tracta d'una malaltia crònica fàcilment controlable, no una infecció inexorablement mortal.

-Una malaltia crònica.

-Sí. La notícia que pateixen el VIH els resulta, amb freqüència, bastant semblant a si els anuncies que tenen hipertensió, i que hauran de controlar-se des d'aleshores. Fins i tot els preocupa menys estar infectat del VIH que patir diabetis, perquè el diabètic s'ha de punxar per mesurar els nivells de sucre a la la sang i injectar-se insulina. L'únic que no poden evitar és l'estigma.

-¿Persisteix?

-Sens dubte. No ho poden dir a la feina o a les seves famílies. Ni compartir-ho amb els amics. Tot això no passa si tenen diabetis.

-¿Per què es manté l'estigma?

-Aquesta infecció encara s'associa a vida sexualment promíscua. I està carregada de certa culpa. El «tu t'ho has buscat» encara funciona.

-¿Serà eficaç el test d'autocontrol del VIH que es ven a les farmàcies?

-Ben utilitzat, sí. Qui se'l compri, no ha de passar per un metge. L'apliques quan vols, quan sospites que has mantingut una relació sexual de risc, encara que en aquests casos no serveix.

-¿Per què?

-La prova és efectiva quan l'organisme ha generat anticossos contra el virus que l'ha infectat, i això exigeix que hagin transcorregut un mínim de dos a tres mesos després del contagi. Si et fas la prova dos dies després de la relació sexual, el resultat serà negatiu i tindràs una informació errònia.

-Però es pot consultar.

-Sí. El test inclou un número de telèfon, però se suposa que qui l'ha comprat no vol parlar amb ningú del tema. Aquest és l'avantatge. Pensen que no hi haurà inquisidors que preguntin per a què el volen.

-Llavors, no el veu gaire avantatjós.

-Una mica, sí. Facilitarà que aflorin algunes infeccions no diagnosticades, que no requeriran dels serveis sanitaris per al test inicial. S'evitarà que aqueses persones disseminin la infecció. Si els captem un o dos anys abans que vagin a un centre sanitari, ja és suficient.

-¿Aquests col·lectius en risc d'infecció canvien les seves conductes sexuals si vostès els adverteixen?

-No conec ningú que hagi canviat el seu estil de vida per no infectar-se del VIH. En el col·lectiu més interessat, els missatges no penetren. No crec que existeixi l'individu que canviï el seu camí habitual, davant una advertència, per no emmalaltir.

-¿És un problema irresoluble?

-Falta imaginació en el disseny dels missatges. O potser serà necessari un canvi de generació. Per això hi ha una gran epidèmia d'infeccions de transmissió sexual (ITS). Clamídia, gonorrea, sífilis. És un fenomen de tot Europa. L'1% de la població acumula el 80% de les ITS.

-Són reticents a usar el preservatiu.

-Sí. És més fàcil protegir-se del VIH que deixar de fumar, però no ho fan. Aquí no han de deixar el tabac, és a dir el sexe, sinó usar un preservatiu. O recórrer a un tractament preexposició. Preventiu.

-¿Hi ha consens a autoritzar-lo?

-Sí. Els metges ja ens hem pronunciat favorablement, i ara el Ministeri de Sanitat ha firmat un document científic de consens, també a favor. Falta que les comunitats autònomes n'aprovin l'aplicació i fixin un pressupost.

-¿Com es dispensaria?

-La teràpia consta de dos fàrmacs antiretrovirals que es poden prendre de forma continuada o en els dies previs a la relació sexual de risc. L'opinió més generalitzada és que sigui un tractament de dispensació hospitalària i que estigui finançat per la sanitat pública.

-¿Vostè què n'opina?

-Jo crec que hauria d'estar cofinançat pels usuaris i dispensar-se a les farmàcies. Un copagament com el que s'aplica als medicaments que recepten els metges del sistema públic. Excepte per a qui no pogués pagar. ¿Per què el senyor que pateix Parkinson ha de pagar part del seu tractament, però ha de ser gratuïta una teràpia preventiva del VIH per a persones que estan sanes? S'hauria de buscar un sistema just que no repercuteixi en tothom.

-¿Com es finança aquest tractament als països on ja s'autoritza?

-A França es dispensa amb copagament. Crec que molts dels meus col·legues són partidaris que la teràpia preexposició del VIH es dispensi de forma totalment gratuïta des de les farmàcies dels hospitals, com passa amb els ja infectats. Són fàrmacs cars, però ara sortiran els seus genèrics, molt més barats.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

-¿Com estan de salut els seus pacients amb VIH més antics?

-Bé. Alguns tenen més de 80 anys. La seva esperança de vida és similar a la dels no infectats.