Combatre la vermellor facial

És freqüent veure moltes persones amb la cara contínuament vermella. Això es deu, en moltes ocasions, a una malaltia denominada rosàcia, de la qual encara es desconeix l'origen, però que està relacionada amb una hiperreactivitat dels vasos sanguinis de la cara i, en algunes ocasions, amb una hiperinfestació per un àcar que forma part de l'ecosistema microscòpic de la pell.

La rosàcia és un dels trastorns cutanis més freqüents. Afecta prop del 10% de la població i constitueix entre el 0,5% i el 3% de les consultes de dermatologia. Pel fet de presentar-se a la zona facial, pot afectar l'autoestima. Normalment apareix a partir dels 30 anys i es dóna més en dones que en homes. «El prototip clínic és el d'episodis repetits d'envermelliment facial, que acaben en un envermelliment permanent de les galtes i altres àrees, així com el desenvolupament de lesions inflamatòries que recorden les de l'acné», explica Vicent Alonso Usero, dermatòleg a l'Hospital Nisa 9 d'Octubre de València i membre de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia. Però no hi ha un sol tipus de rosàcia. «Algunes són més severes, en les quals es pot provocar fins i tot inflor del nas», assenyala el doctor.

També són freqüents els episodis de flushing: una vermellor a la cara que s'associa a la sensació de sufocació. Ara per ara no hi ha un tractament curatiu, però és recomanable recórrer al dermatòleg si apareixen aquests signes. «En general, el diagnòstic sol ser clínic, ja que els seus signes són habitualment clars», afirma Dídac Barco, dermatòleg del centre mèdic Teknon de Barcelona.

BUSCAR SOLUCIONS / Diagnosticar la rosàcia ajuda a trobar un tractament propici, que no cura la malaltia, però que sí que ajuda a disminuir les vermellors i espaiar els brots. «Sabem que hi ha un component inflamatori [els grans] en el qual radica una reacció immunitària contra un paràsit normal de la nostra pell, el Demodex folliculorum. Contra ell utilitzem fàrmacs tòpics o orals perquè disminueixi la inflamació», diu Barco. «Per al component vascular de la malaltia, que justifica la vermellor i l'aparició de capil·lars, tenim menys armes terapèutiques», reconeix el dermatòleg.

Fins al moment, el tractament més eficaç és el làser, que aconsegueix eliminar l'excés de vasos sanguinis. S'utilitzen sobretot el de llum polsada i el Nd-YAG, «un tractament que es realitza en diverses sessions que se separen unes setmanes», destaca Barco. «El perfil de seguretat i eficàcia dels làsers per a aquesta indicació és molt elevat», afegeix.

Un dels problemes que presenten aquests tractaments és que no sempre estan coberts per la sanitat pública. A Catalunya, per exemple, ho estan els fàrmacs de naturalesa antibiòtica, però no queden coberts els antiparasitaris, els cosmètics ni els làsers.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

CURA DE LA PELL / Hi ha altres accions que poden ajudar a controlar la rosàcia. «Els consells bàsics no terapèutics que es donen són netejar la cara amb una solució micel·lar suau que retiri les restes de greix i maquillatge; utilitzar al matí un protector solar no irritant de FPS-50 i, a la nit, una crema hidratant específica d'alta tolerància», explica Barco. «Però el problema que tenen les cremes per a la rosàcia és que els pacients les toleren molt malament. La majoria necessiten provar-ne moltes abans de trobar-ne una que tolerin bé», apunta Alonso.

També s'ha d'intentar fugir dels menjars picants, les begudes molt calentes o molt fredes i de l'alcohol, encara que són estímuls que depenen de cada persona, de manera que s'ha de comprovar què afecta i què no. La calor, l'esforç físic i l'estrès també afecten, així com l'exposició solar, i per aquest motiu es recomana utilitzar sempre crema protectora.