"El que viuen els nens refugiats és una gran injustícia, són innocents"

Quatre nens de Lleida expliquen com ajudarien els menors refugiats

zentauroepp43182363 mas personas  mes persones  save the children  lleida col ba180510122513

zentauroepp43182363 mas personas mes persones save the children lleida col ba180510122513

4
Es llegeix en minuts
Mireia Recasens

Acollir-los, cobrir les seves necessitats o cuidar-los com un germà. Així és com quatre nens de Lleida, l’Alicia, l’Anass, la Dhouha i el Sadrac, d’11 anys, ajudarien nens i nenes refugiatsque, malgrat ser com ells, no tenen els mateixos drets. Els quatre han sabut posar-se a la seva pell i parlen d’injustícia, por i solitud.Aquesta és la lliçó que ens deixen.

-¿Heu sentit parlar dels nens i nenes refugiats?

-Dhouha: Sí, són nens que fugen de les guerres al seu país i que injustament se n’han d’anar a un altre i creuar fronteres o fins i tot continents per arribar als camps de refugiats, llocs on acampen, on no tenen la màxima seguretat. I a més pel camí poden perdre alguns membres de la seva família.

-Anass: Són nens que estan fugint de la guerra o de la pobresa. Als camps de refugiats no estan en unes condicions perfectes. Poden estar-se allà però no sempre, ja que en algun moment hauran d’anar-se’n a un altre lloc.

-¿Com creieu que és la vida en un camp de refugiats?

-Sadrac: Impossible, molt difícil.

-Alicia: Tenen poc menjar, es dutxen amb aigua freda. Dutxar-nos amb aigua calenta és un privilegi i no ho veiem.

-Dhouha: No estan amb la gent que sempre han estimat com els seus amics, familiars o la gent del seu entorn. Poden tenir malalties perquè un camp de refugiats no és una casa, estan al terra. Poden posar-se malalts i morir. La seva vida no és com la nostra.

-¿I què n’opineu?

-Sadrac: És molt injust perquè ells no han fet res i no hi ha dret que estiguin patint així.

-Alicia: El que viuen els nens refugiats és una gran injustícia, ells són del tot innocents i no han fet res.

“No hi ha dret que altres persones descarreguin el seu odi contra els nens i les nenes”.

Alicia, 11 anys

No hi ha dret que altres persones descarreguin el seu odi contra els nens i les nenes. Els destrossen la vida i han d’escapar-se, i després no els deixen travessar les fronteres.

-Anass: No té sentit fer això. No poden fer guerres només perquè els dona la gana. Em sembla estúpid. Un nen ha de créixer i poder fer una cosa millor i ara no tenen cap esperança.

-¿Què creieu que és el que més pot trobar a faltar un nen que viu en un campament?

-Alicia: Als seus pares o germans si s’han mort, als seus amics i tota la seva vida anterior. I l’escola. És molt trist que un nen no tingui el dret d’anar a l’escola. Tots som persones.  

-Sadrac: Pares, familiars, amics. I l’escola, també, perquè no reben educació.

-Dhouha: Deuen trobar a faltar tots els drets i obligacions que tenim els nens. L’alimentació, la higiene, la seguretat, l’educació... Hi ha alguns nens que sempre es queixen que l’escola és un rotllo, que si no els compren la Play..., quan altres persones estan patint moltíssim més.

-¿Com creieu que se sent un nen refugiat?

-Anass: Deuen sentir-se desgraciats, molt tristos, perquè ho han perdut tot i ara han de viure amb gent que no coneixen de res. Jo al seu lloc no sabria què fer, estaria desesperat.

-Dhouha: Jo em sentiria sola, amargada...

-¿Havíeu sentit parlar dels refugiats abans?

-Sadrac: A la televisió. Que pateixen bombardejos, que hi ha guerres al seu país i que han de buscar refugi i anar-se’n perquè si no es poden morir.

-Alicia: Jo ho he vist a la televisió i la meva àvia també me n’ha parlat. Ella tenia 15 anys quan es va haver d’escapar d’Algèria per la guerra i m’ha explicat tot el que va viure. Estava molt trista perquè uns terroristes van matar el seu pare quan intentaven arribar als camps de refugiats. Va ser molt difícil perquè hi havia moltes fronteres, no deixaven passar la gent.

-¿I com us ha fet sentir conèixer la història de nens que són com vosaltres i que estan en aquesta situació?

-Anass: Impactat i sorprès. És difícil de creure.

-Dhouha: Impactada pel que he vist i pel que sé. Trist, també, però alhora agraïda de saber que no passa aquí a Lleida.

-Imagineu que un nen refugiat ve a la vostra escola, ¿què faríeu perquè se sentís bé?

-Anass: Jugar i fer esport junts perquè oblidés les penes i també navegar per Internet perquè segur que als camps de refugiats no ha pogut.  

-Sadrac: Cobrir totes les seves necessitats, parlar amb ell, jugar amb ell.

Notícies relacionades

-Alicia: Acollir-lo molt i preguntar-li quins són les seves activitats i jocs preferits així jugaríem i se sentiria millor.

-Dhouha: Fer tot el possible perquè se sentís acollit. A part de jugar amb ell, també parlaria amb la seva família perquè si ells no poden cuidar-lo ho podria fer jo. Jo el cuidaria com un germà o germana.