Ernest Cañada: "És un gran absurd dir que el turisme és la indústria sense xemeneies"

Ernest Cañada és investigador i comunicador social. Actualment treballa com a coordinador d’Alba Sud, un centre de recerca especialitzat en turisme responsable amb seu a Barcelona. Entre els anys 2004 i 2014 va viure a Centreamèrica, on manté el vincle professional com a investigador associat al Centre d’Anàlisi Sociocultural de la Universitat Centreamèrica (UCA) a Managua, Nicaragua. També és membre del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori de la Universitat de les Illes Balears i professor de l’Escola Universitària de Turisme i Hoteleria de Barcelona (CETT-UB). Ha publicat el llibre Las que limpian los hoteles. Historias ocultas de precariedad laboral (Icaria Editorial). 

-Turisme sostenible, turisme ecològic, turisme responsable ¿Tot és el mateix?

–No, són conceptes que serveixen per identificar diferents formes de  plantejar el turisme d’una manera diferent del funcionament més dominant. El turisme sostenible bàsicament té a veure amb la presa de consciència dels impactes negatius que pot tenir l’activitat turística sobre el medi ambient, així com en l’entorn social i econòmic on té lloc, i la voluntat de reduir aquests efectes. És un concepte que cada vegada es fa servir més per a qualsevol cosa i això en desdibuixa el sentit. I quan es parla de turisme ecològic normalment es refereix a un tipus d’activitat molt centrada en la natura.

-¿Llavors, què és turisme responsable, o bé, si li resulta més fàcil, què no és?

–Hi ha qui entén el turisme responsable com una veta de mercat de formes alternatives d’organitzar el viatge que incorporen un determinat sentit ètic, com ara el turisme solidari o l’ecoturisme. Així és com l’utilitzen moltes agències de viatges. Una altra concepció té a veure amb un conjunt de bones pràctiques empresarials amb la finalitat de reduir els impactes negatius, tenint en compte sobretot les poblacions locals. I finalment algunes organitzacions ho entenem com la necessitat de la mobilització social i de la incidència en tots els actors que participen en la cadena d’activitats turístiques amb l’objectiu d’avançar cap a nivells més alts de sostenibilitat i equitat en el conjunt de l’activitat turística.

-¿Un megacomplex hoteler pot ser sostenible si potencia, per exemple, la gastronomia de la zona i té cura del medi ambient?

–Depèn. Aquests poden ser aspectes a tenir en compte, però no són els únics ni poden servir com a coartada per a altres coses.

-¿Per exemple?

–En molts llocs hem vist com la implantació d’aquesta mena de complexos acaba amb els mitjans de vida de les poblacions locals, expulsa la població camperola i de pescadors de la zona, privatitza l’accés a les costes, o genera una forta pressió sobre recursos com l’aigua, que són essencials per a l’ús domèstic o en l’agricultura de comunitats pròximes. Llavors mesures com potenciar la gastronomia local o determinades formes d’atenció a l’entorn natural no poden obviar l’efecte que produeix aquesta classe de complexos.

-¿El preu i la falta de coneixement per part de molts viatgers juguen en contra del model de turisme responsable?

–Sí, perquè així com en el comerç just s’ha aconseguit desenvolupar un moviment social plural que ofereix informació al client potencial sobre què hi ha darrere de cada producte i cada vegada té més opcions per decidir quines decisions prendre, en el camp del turisme això no s’ha produït al mateix nivell.

-A favor, en canvi, hi ha l’experiència dels usuaris i la creixent conscienciació. 

–Per descomptat, malgrat que no tenim un moviment tan fort com en el comerç just, cada vegada hi ha més turistes interessats a saber quines implicacions pot tenir el seu viatge sobre la població local o sobre el medi ambient.

-Com que no és turisme de masses, no és fàcil trobar ofertes que s’ajustin a totes les butxaques. Perquè sense ser un preu low cost, és un preu just. ¿Això l’allunya dels joves? 

–Hi ha moltes maneres de viatjar. I fer turisme no implica desplaçar-se a qualsevol lloc del món. Hi ha moltes coses que es poden fer des de la proximitat i amb un cost més baix. A més a més, no tot l’oci ha d’implicar turisme. I quan es viatja lluny també es poden organitzar les coses de maneres diferents. És clar que els grans complexos hotelers poden reduir els seus costos pels grans volums que gestionen, però mirant-ho bé i prioritzant altres elements en l’experiència que es busca es poden organitzar viatges de manera que no surtin tan cars i hi hagi més coherència amb els principis ètics que un té.

-¿Quina mena de viatges recomanaria als joves?

–Els viatges poden aportar experiències i vivències molt positives, sempre que puguin connectar realment amb la gent que viu en aquells indrets. Val la pena penjar-se la motxilla i compartir vivències. A més a més hi ha una àmplia oferta d’albergs, iniciatives familiars, turisme comunitari, de petites empreses, segons els llocs, que permeten aquest tipus d’acostament. Però també cal ser conscient de l’impacte que té el turisme en aquests llocs i demanar-se què significa la  teva presència en aquest context. Crec que s’han d’incorporar més elements ètics en la manera en què un decideix viatjar i fent què.

-Fer turisme contamina. Segons alguns informes de transport, l’hoteleria i els serveis suposen el 5% de les emissions totals de CO2, el principal gas d’efecte hivernacle. ¿Un turisme a zones llunyanes està en contradicció amb un turisme sostenible o responsable? 

–El que és evident és que no és viable un turisme a gran escala de caràcter internacional i sota la lògica d’un creixement il·limitat. L’eslògan tan repetit que el turisme és la indústria sense xemeneies no deixa de ser un gran absurd, cada vegada més evident. La petjada ecològica que genera la indústria turística és sense cap mena de dubtes insostenible.

-¿Què es pot fer davant de la massificació?

–S’ha de pensar com organitzar la transició socioecològica en societats tan dependents del turisme. Això implica la necessitat de diversificar les economies, potenciar fonts energètiques renovables i assumir que en determinats llocs és necessari un decreixement. 

-¿I buscar altres territoris?

–Ni té sentit la sobremassificació d’algunes destinacions ni en té la lògica de conquistar nous territoris per al turisme en zones cada vegada més llunyanes. I des de la perspectiva del consumidor, crec que assumir aquesta realitat implica pensar com reorganitzar l’oci sobre una proximitat més gran, i quan implica vols internacionals a llarga distància veure com allargar més els temps d’estada en comptes de ferne diversos de curts en poc temps.

-Sense treball decent no és possible un turisme responsable. ¿Com es pot saber que aquell guia o aquell cambrer no treballa en precari?

–Desgraciadament en molts llocs el turisme està generant una ocupació precària en excés, i això implica la vulneració de drets fonamentals i la pèrdua mateixa de la qualitat del servei turístic. No és possible un turisme de qualitat sense treball decent. La primera cosa que pot fer el turista és informar-se a través d’internet de si hi ha conflictes laborals a les empreses en què ha contractat un servei o si una vegada allà s’adona de situacions estranyes demanar explicacions o deixar constància de la seva preocupació al llibre de reclamacions o en els comentaris online.

Notícies relacionades

Cinc coses indispensables per ser un viatger responsable

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

-¿Veu realment la persona que està disfrutant de vacances implicada en aquestes disputes?

–Necessitem construir aquesta aliança entre els treballadors i els consumidors, i tot comença amb coses simples, de sentit comú. No pot ser que l’oci i el descans de qualsevol persona s’organitzi sobre l’explotació i la misèria dels treballadors que ens atenen.