Persones en vies d'inclusió conviuen en un edifici

El número 2-4 del carrer de Sant Eloi acull en els seus 32 pisos un total de 44 persones usuàries d'alguna entitat de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. La Fundació Hàbitat3 gestiona aquest immoble, cedit per la Generalitat l'any 2014

4
Es llegeix en minuts
Beatriz
PÉREZ

Un total de 44 persones viuen, des de l'octubre passat, als 32 pisos de l'edifici del carrer de Sant Eloi, 2-4, al barri de la Marina de la Zona Franca de Barcelona. La peculiaritat és que totes són usuàries d'alguna entitat del Tercer Sector Social de Catalunya i comparteixen un passat complicat. Algunes van tenir problemes de salut mental, altres d'addiccions i un tercer grup vivia al carrer.

L'edifici de Sant Eloi és un projecte pioner a tot Catalunya i ha sigut presentat fa poc per la Fundació Hàbitat3, una gestora de vivendes socials de lloguer posada a disposició de les entitats del Tercer Sector Social català.

«L'Agència d'Habitatge de Catalunya va cedir el 2014 aquest edifici a Hàbitat3, després de portar-hi a terme obres de rehabilitació», explica la presidenta d'aquesta entitat, Carme Trilla. La raó d'aquestes obres va ser que, fins aquell any, l'edifici de Sant Eloi, 2-4 era polèmic. El 2007 la Generalitat el va destinar a la inserció de joves, però els pisos de l'immoble que van quedar buits van ser ocupats il·legalment per persones relacionades amb drogues i prostitució que van causar-hi bastants desperfectes.

Així que en aquesta ocasió, per evitar repetir errors anteriors, Hàbitat3 es va encarregar que en cada pis (alguns d'una sola persona, altres compartits per dos) s'establissin usuaris de la Taula del Tercer Sector en un interval de com a molt dos dies. «Totes les persones que viuen ara en aquest edifici posseeixen un alt grau d'autonomia i estan preparades per viure soles -explica Trilla-. L'edifici de Sant Eloi és un pont per a la vivenda ordinària. Alguns, de fet, ja han trobat feina durant aquests mesos».

La presidenta de la Fundació Hàbitat3 destaca el seu caràcter precursor, a tot Catalunya, ja que aquest immoble de la Zona Franca està íntegrament dedicat a acollir persones amb alguna problemàtica social. Trilla també matisa que ha sigut «molt ben acollit» per veïns i associacions del barri, que tenien «por» que es reproduís el mateix de l'any 2007.

Una altra particularitat d'aquest projecte és que, malgrat la independència de les persones que hi participen, totes elles compten amb el seguiment regular d'algun treballador social de l'entitat a la qual pertanyen.

És el cas de Belén Vilches, de 49 anys, que forma part de l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD). Va tenir problemes amb les drogues a la dècada dels 90 i, encara que els va superar al 96, va tornar a recaure el 2010. Un any després, el 2011, va començar a ser atesa per ABD. Aldana Martínez és la treballadora social de l'entitat que fa el seguiment de Belén. «Està preparada per realitzar tasques normals. Ja ha fet un recorregut terapèutic durant aquests anys. El fet d'habitar un pis d'aquest edifici és el resultat de tot aquest procés», assegura Aldana, que destaca del projecte el fet que «garanteix» el dret a la vivenda. «Si a aquestes persones amb algun tipus de problemàtica social no se'ls dóna suport a través de la vivenda, no podran assolir la resta d'objectius de les seves vides, com pot ser trobar feina o recuperar el vincle amb la família», explica aquesta treballadora social. Per a ella, posar en marxa aquest tipus de projectes resulta «fonamental» per garantir la inclusió social.

Belén, per la seva part, diu que està «molt contenta i il·lusionada» des que viu al seu pis unipersonal del carrer de Sant Eloi. Treballa en el sector de la neteja i té una discapacitat del 65%, motiu pel qual rep una prestació. «És la primera vegada que tinc un pis per a mi sola —explica—. Abans havia estat en pisos d'acollida compartint».

En aquest sentit, Aldana Mar-tínez matisa la diferència entre un pis d'acollida habitual i un pis qualsevol d'aquest edifici de la Zona Franca. «Les persones que viuen en pisos d'acollida requereixen un seguiment continuat i cada dia treballen amb ells professionals com ara educadors o psicòlegs —recalca—. Aquest és diferent. Belén viu sola i de manera autònoma. Estem en contacte regularment i ens anem veient una vegada al mes».

Tant Belén com Aldana destaquen el sentiment de «comunitat» que uneix alguns dels veïns del bloc de Sant Eloi, ja que es coneixen de l'associació ABD, que té un total de 13 usuaris a l'immoble. És, en paraules d'Aldana, un «vincle» important per a persones que procedeixen d'entorns socials complicats.

Notícies relacionades

En el bloc del carrer de Sant Eloi, 2-4, de la Zona Franca, hi ha 32 vivendes de les quals 27 tenen una habitació i 40 metres quadrats, quatre tenen dues habitacions i 48 metres quadrats, i una, adaptada, té dues habitacions i 54 metres quadrats.

A part d'ABD, les altres entitats que també participen en aquest projecte són AREP i JOIA (totes dues de malalties mentals), la Fundació Salut i Comunitat, l'entitat Prevenció, Assistència i Seguiment i la Fundació Mambré.