Voluntaris que encenen els llums d'una vellesa activa

E n la tardor de la vida, l'autonomia viatja sempre en la maleta dels desitjos. Disposar de prou ingressos per sortir a comprar el que és dignament necessari, i valer-se per un mateix per realitzar activitats, dins i fora de casa, és per a moltes persones grans una verdadera utopia.

Un cinquè pis sense ascensor, dues crosses per caminar o una pensió que no arriba ni per pagar el lloguer són el context quotidià de molts veïns, en ciutats i pobles, i el reflex d'una societat que va apagar el llum de la sala de la seva gent gran. Encendre'l i procurar-hi vida i petits reptes i il·lusions és la noble missió dels programes d'atenció que impulsa Creu Roja, destinats a persones grans que, no pas per la seva edat, sinó per les seves circumstàncies de salut, econòmiques o familiars, conviuen amb l'hostil companyia de la limitació i la soledat.

«La majoria de programes d'atenció i acompanyament a les persones grans es porten a terme gràcies a persones voluntàries, i aquest any, en concret, hem volgut posar el focus a atraure voluntaris per potenciar l'envelliment actiu, la detecció de situacions de risc i vulnerabilitat i la lluita contra els maltractaments d'aquest col·lectiu», explica Susanna Roig,  directora de l'Àmbit Gent Gran i Atenció a la Dependència de Creu Roja Catalunya. Suma't al voluntariat amb la gent gran és el ganxo de la campanya amb la qual Creu Roja ha pretès no solament atraure nous voluntaris, sinó també sensibilitzar la ciutadania sobre els drets i les necessitats del col·lectiu de les persones grans.

Aquesta crida, promoguda conjuntament amb la Diputació de Barcelona, s'ha difós per les xarxes socials amb l'etiqueta #MaiCaminareuSols, pels canals digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i a través d'un vídeo que es pot veure a la web de Creu Roja (www.creuroja.org) i que valora les diferents necessitats de la gent gran. Pal·liar la soledat, organitzar activitats que motivin l'envelliment actiu i afavorir la participació d'aquestes persones en espais comunitaris són algunes de les mesures que comprèn la iniciativa. «A les situacions d'aïllament i soledat s'hi arriba pel mateix procés d'envelliment. És molt probable que siguin persones viudes i que les amistats coetànies ja hagin desaparegut, o que es trobin en un entorn també envellit. O al contrari, que els veïns siguin gent jove que es passa tot el dia fora de casa. En aquest context, no sempre es compta amb prou capacitats i recursos per continuar participant en activitats al barri», resumeix Roig. «I totes les persones necessitem els vincles afectius», afegeix.

DONAR I REBRE/ La situació de fragilitat és la que determina la necessitat d'acompanyament de les persones grans. Aquestes persones es poden adreçar directament a una seu de Creu Roja, on s'analitzen les seves necessitats o es deriven a entitats socials, o poden arribar derivades d'un treballador social o un Centre d'Atenció Primària (CAP). I en el cas de les persones voluntàries, han de tenir més de 18 anys i sensibilitat per fer l'acompanyament. Qualsevol persona es pot inscriure com a voluntari, a través d'un formulari al qual s'accedeix des de www.creuroja.org.

Després d'una entrevista personal, el candidat a voluntari rep una formació inicial sobre nocions bàsiques de l'acció de Creu Roja,  i els valors i principis de la institució. S'imparteixen diferents mòduls formatius, sobre l'actuació social i la dirigida a col·lectius específics com les persones grans. En aquest últim cas, s'aprofundeix en les situacions que la persona voluntària es trobarà, així com els límits de la seva intervenció, o en qüestions de relació amb la persona que haurà d'acompanyar, com ara l'assertivitat o l'empatia, a més d'aproximar-la a la realitat del procés d'envelliment i els canvis fisiològics, psicològics i socials que comporta.

«El voluntari no farà mai la feina que pertoca als professionals, com ara la higiene o donar menjar a una persona gran. No substitueix el professional preparat per donar aquests serveis», aclareix Roig. «Es tracta de visitar la persona a casa seva, oferir-li companyia, conversa, llegir-li el diari, o acompanyar-la a fer les seves compres o encàrrecs, un passeig o la visita al metge», precisa Roig. «Com a societat, tenim encara un repte per aconseguir: visualitzar i situar les persones grans al lloc que es mereixen. A vegades oblidem que som el que som i tenim el que tenim perquè moltes d'aquestes persones grans van lluitar abans per poder-ho tenir», expressa la responsable de l'Àmbit Gent Gran i Atenció a la Dependència de Creu Roja. Roig també lamenta la falta de reconeixement social de «l'enorme contribució que fan moltes persones grans ocupant-se dels seus néts, i sostenint-los amb la seva pensió, a conseqüència de la crisi econòmica de moltes famílies».

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

A Catalunya, Creu Roja atén anualment al voltant de 41.000 persones grans -dades del 2014-.

En la demarcació de Barcelona, són unes 27.000. Per al seu acompanyament, es compta amb uns 2.500 voluntaris. La participació en tallers, xerrades i propostes d'activitat física i d'oci, així com trobades amb altres persones de la tercera edat, formen part d'aquest envelliment actiu que es promou. És la llum que il·lumina la vida i les emocions en companyia, tot desenfocant la soledat, i que «ens recorda que algun dia podem ser nosaltres» -diu Roig- els que donem corda al voluntariat, «amb un somriure i un gràcies» adreçat a qui, de la mateixa manera, ens acompanyi.