Trencant l'estigma en la salut mental

Sentir converses telefòniques mentre compartim trajectes en metro o en autobús és una cosa ben normal. Ho vivim diàriament. Però ja no és tan habitual que enmig de qualsevol d'aquestes converses s'hi pugui colar un: «No, justament aquest dia no puc, vaig al psicòleg».

Una de cada quatre persones té o tindrà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Qualsevol de nosaltres. Però les visites a consultes de psiquiatria i psicologia es porten, encara avui, de manera massa clandestina. Als oceans de la malaltia mental hi regna l'estigma. La seva empremta aixafa i perfora l'ànim de les persones afectades tant com la mateixa malaltia.

Amb la missió tan digna de normalitzar i parlar de totes les malalties mentals, com s'ha aconseguit amb la resta de malalties físiques, com per exemple el càncer, naixia fa sis anys l'associació Obertament. És l'aliança de tot el teixit associatiu català de salut mental, que comprèn persones diagnosticades i els seus familiars, representades per les federacions VEUS i Salut Mental Catalunya, i per tres de les principals associacions de proveïdors de serveis de salut mental: Fòrum Salut Mental, La Unió, i el Consorci de Salut i Social de Catalunya. Junts es van proposar apoderar les persones diagnosticades amb algun problema de salut mental, perquè siguin elles mateixes les que, superant l'autoestigma, superin les barreres del silenci i el tabú que les va fer presoneres de la seva afectació.

A partir del mes de març vinent està previst que les televisions de la Xarxa de Comunicació Local de Catalunya comencin a emetre la sèrie documental Obertament, una producció audiovisual que «mostra deu vides de persones de diferents edats, procedències i vivències. Són deu maneres de conviure amb un trastorn mental en diversos àmbits com ara la família, la feina, l'escola, les relacions interpersonals i la vida social», detallen els impulsors del projecte conjunt entre Obertament i La Xarxa.

El documental aborda també temes com per exemple l'apoderament, la influència dels mitjans de comunicació social a l'hora d'oferir una visió normalitzada, la lluita contra l'estigma des de l'activisme en primera persona i els projectes de contacte social pensats per portar a terme durant aquest 2016. Totes aquestes temàtiques donen a conèixer el dia a dia de la convivència amb el trastorn mental, al mateix temps que il·lustren les accions que des del 2010 s'han anat desenvolupant acompanyades pel segell d'Obertament.

Trencar el gel

El temor, en la majoria de casos per falta d'informació, avorta moltíssimes converses i relacions amb persones afectades per un trastorn mental. «La por de ferir aquesta persona ha deixat milers de converses pendents. Però un senzill ¿com estàs? pot ser el primer pas per començar a parlar i posar fi als prejudicis», explica el president d'Obertament, Xavier Trabado. En un intent de vèncer aquests prejudicis -avança Trabado- «ben aviat presentarem una campanya en què demanem a tothom una cosa tan senzilla com és una conversa. Tots coneixem algú que té un problema de salut mental, i per això des d'Obertament convidem a iniciar aquesta conversa, a trencar el gel».

«Obertament compta amb la implicació de molts agents que fan possible la lluita contra l'estigma, com els departaments de Salut i Benestar i Família de la Generalitat, i l'Obra Social La Caixa, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, així com diverses administracions locals», enumera Xavier Trabado. «Però el nostre motor són les persones, els activistes que donen la cara per la salut mental i dediquen el seu temps a aquesta lluita. També els socis i donants que, amb les seves contribucions, fan possible que Obertament tingui un altaveu cada dia més gran», puntualitza el responsable d'Obertament.

«L'estigma el podríem entendre com el conjunt de prejudicis respecte al que pot representar la malaltia mental quan no se'n té informació, o se'n té una d'incorrecta, o bé està basada en creences i coneixements esbiaixats. Aquesta base pronostica actituds i conductes que s'aproximen a la persona diagnosticada d'una manera despectiva, des de la superioritat, la por o la commiseració», explica el psiquiatre responsable del servei de Salut Mental i Addiccions de l'Hospital de Mollet, Antoni Coromines.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

Segons Coromines, el desconeixement de les malalties mentals infon també «por en el sentit que les persones afectades puguin ser violentes, amb la qual cosa s'acaba propiciant que siguin considerades paràsits de la societat i, per això, no se las tracti d'igual a igual», precisa el psiquiatre de l'Hospital de Mollet. «I és aquest estigma el que impedeix la plena integració de les persones amb trastorn mental», afegeix Coromines.

No puc treballar o tenir parella són els primers pensaments bloquejants de l'autoestigma, que la labor de centenars d'associacions tracten d'esborrar. Fa un parell d'anys, Salut Mental Ponent, una de les entitats fundadores de la Federació Salut Mental Catalunya, va posar en marxa la campanya #salutmentalenpositiu, a través de la qual personatges famosos, entre ells futbolistes com Carles Puyol, es fotografien dibuixant amb els dits un signe +. «Els familiars i els afectats necessiten que humanitzem entre tots les circumstàncies i la vivència de la malaltia mental, i això passa per parlar-ne, sense por», afirma la presidenta de Salut Mental Ponent, Eva Barta. «Però l'estigma moltes vegades el trobem en les institucions i, fins i tot, en els mateixos professionals de la medicina», es lamenta.