Ajuda jurídica a persones amb addiccions

David Barnús tenia 18 anys el 1992 quan va morir víctima d'una sobredosi poc abans d'entrar a la presó. El jove tenia problemes de drogodependència i també amb la justícia. Des de la Fundació Marianao se'l va acompanyar en la seva lluita. És una entitat sense ànim de lucre que des del 1985 desenvolupa serveis socioeducatius al servei de la comunitat a Sant Boi de Llobregat.

Barnús va ser un dels molts joves espanyols que en aquella època, marcada per l'heroïna, va pagar car el preu de la droga. El seu cas va acabar donant nom a una de les línies de treball més importants de Marianao: el Projecte David que, des de la mort d'aquell noi, ajuda persones amb problemes penals i que a més a més presenten dificultats en el seu procés d'inclusió derivades del consum de drogues. Així doncs, són dues les línies en què es treballa: per un costat, les mesures penals alternatives i, per l'altre, la reinserció en la societat.

El jurista Marc Viu és qui porta l'alternativa penal del Projecte David. «És a dir, tot el que aquestes persones poden fer per evitar ingressar a la presó», explica. Al seu costat, Raquel Casanovas, educadora social, s'encarrega de l'estudi de les seves circumstàncies vitals o, el que és el mateix, «dels factors que han influït perquè aquella persona estigui en la situació en què està», explica.

Les entrevistes, l'acompanyament i la fixació d'objectius personals són alguns dels mètodes utilitzats perquè, en última instància, deixi de delinquir. «Mirem de ser tan poc assistencialistes com podem -diu Viu-. El que pretenem és apoderar les persones».

Perfil

Tant ell com Casanovas són el motor d'aquest projecte, que atén fonamentalment veïns de Sant Boi i el Baix Llobregat. El 2014, any al qual pertany l'última memòria de la Fundació, 96 persones van rebre assessorament jurídic al Projecte David. Les intervencions es porten a terme de manera interna (als centres penitenciaris) i externa (per exemple, a la seu de la Fundació Marianao).

La majoria dels usuaris, expliquen Viu i Casanovas, són adults de totes les edats, tot i que, en els seus orígens, el Projecte David anava adreçat fonamentalment a joves. Tots tenen problemes amb els tòxics i/o de salut mental.

El Projecte David va guanyar fa un any un premi convocat per l'estudi de disseny gràfic Antídot Gràfic, que oferia una campanya de publicitat a un projecte social. Va ser així com va néixer Printing Freedom (Imprimint Llibertat), una iniciativa en què cinc persones, ja sortides de la presó, van participar en la serigrafia de sis bosses de tela. Cada una es va il·lustrar amb un missatge diferent, prèviament proposat per 11 interns en centres penitenciaris.

Per crear el disseny de les bosses es van dur a terme tallers a les presons Quatre Camins i Brians 2. En aquests tallers, les persones preses van dialogar i van compartir pensaments sobre la seva quotidianitat a la presó i també sobre què pensen de la futura sortida i reinserció en la comunitat. «Durant aquest temps, vam compartir el seu dia a dia i vam reflexionar sobre què significa per a ells la llibertat. A més, els vam preguntar què volien dir-li a la societat, d'aquí vénen les frases de les bosses», explica Raquel Casanovas.

L'objectiu de Printing Freedom és establir un diàleg entre les persones recluses i la societat. És per això que les frases escollides van ser «males decisions», «la meva vida no és aquesta», «això és de pas», «viure sense sirenes ni recomptes», «no som tan dolentes» i «buscant la sortida».

El resultat d'aquest treball és una col·lecció d'il·lustracions úniques portades a terme per sis artistes diferents que recullen reflexions de persones privades de llibertat. Es pot veure a la web promocional www.printingfreedom.org, on a més a més es venen les bosses per un preu de 10 euros la unitat. Els beneficis obtinguts es destinen exclusivament a acompanyar totes aquelles persones que participen en el Projecte David.

José Antonio Álvarez, de 45 anys, va ser un dels participants a Printing Freedom. «Vaig conèixer el Projecte David quan era a la presó, l'any 2012. Els vaig escriure i, a partir d'aquí, van venir a veure'm una vegada al mes», rememora. «Els vaig explicar la meva situació penitenciària i ells em van portar el tema jurídic -explica-. Gràcies a ells, em vaig vincular al Projecte Home». Destaca que les persones que són a la presó necessiten «molta ajuda i suport» i, en aquest sentit, agraeix el «tracte humà» que el Projecte David li va brindar. «Em vaig sentir molt acompanyat», diu.

Álvarez treballa en una empresa d'envernissats, i els últims anys s'ha casat. «Estic portant una vida ordenada. Res a veure amb el José Antonio que va entrar a la presó», assegura satisfet aquest home que, entre una condemna i l'altra, va passar 20 anys de la seva vida entre reixes.

30è aniversari

El 2015, la Fundació Marianao va celebrar el seu trentè aniversari. Ja queda lluny l'any 1985, quan un grup de veïns de Sant Boi de Llobregat va decidir ocupar l'edifici número 30 del carrer de Girona (actual plaça de Joan N. García-Nieto), al barri de Marianao, que estava en una situació urbanística irregular i era un focus d'abandonament i brutícia. «Jo tenia llavors 16 anys i vaig participar en aquest moviment», revela Josep Torrico, ara director de la fundació. «En aquell moment, reivindicàvem espais on atendre joves i nens en risc d'exclusió -explica-. Ocupant aquest edifici volíem oferir alternatives al temps d'oci».

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

Al llarg d'aquestes dècades, a la Fundació Marianao (que es va constituir com a tal el 1998, ja que fins llavors era un casal infantil i juvenil) s'han anat creant tallers, una biblioteca, un esplai, una aula taller, un centre obert, cursos de formació ocupacional, una emissora de ràdio i la revista Bretxa, així com el ja esmentat Projecte David o la línia d'inserció ocupacional.

A més a més, amb el pas del temps, Marianao va anar especialitzant-se en nous eixos de treball: la salut mental i les noves tecnologies. L'objectiu del seu treball, no obstant, no ha canviat des del principi: «Acompanyar persones vulnerables en els seus processos d'inclusió social», finalitza Torrico.