¿Roba eco? ¿Ètica? ¿O vegana?: el confús argot de la moda sostenible

Des que l’emergència climàtica ha entrat en l’ordre del dia dels temps, la paraula ‘tendència’ ha perdut pedigrí d’abans iel vocabulari de la moda s’ha convertit en un embolic de paraules el significat de les quals sovint resulta confús, si no directament enganyós. Així que, aprofitant que les firmes aquests dies treballen en desfilades fent vots mediambientals, aquí teniu una brúixola de mínims per endinsar-vos en aquest boscatge ple de termes com ara ‘moda ètica’, ‘sostenible’, ‘conscient’, ‘slow’, ‘ecològica’ o ‘lliure de crueltat animal’. 

MODA ECOLÒGICA

Al·ludeix a les fibres naturals que es cultiven i produeixen sense l’ús de materials altament tòxics com ara els pesticides i seguint els estàndards eco. Un apunt: la indústria tèxtil, responsable del 20% de la contaminació de les aigües, dona una equació endimoniada: el 2,4% dels cultius del planeta es dediquen al cotó, que fan servir el 16% del consum global d’insecticides. El problema és queel cotó orgànic requereix més aigua que el convencional. Conclusió: potser no hi ha res més eco que el dejuni.

MODA ÈTICA

Probablement aquest terme no sigui el rei de l’etiquetatge perquè, al cap i a la fi, al·ludeix a les condicions dels treballadors i, en aquest front, coincideixen els consultors, la indústria arrossega més els peus que en el front climàtic. Ho fa pel laberint de subcontractacions i legislacions que és la cadena de subministraments i perquè l’augment dels costos de producció significaria canviar de soca-rel el model de negoci. Més encara en la ‘fast fashion’ –tot i que es pot recordar que també hi havia etiquetes de luxe en la caiguda del Rana Plaza de Bangladesh–, capaç de reposar estoc cada 15 dies i vendre samarretes a 5 euros, deixant darrere seu un grapat de preguntes –¿tots els treballadors tenen l’edat adequada? ¿cobren un salari digne?– i una fabulosa empremta d’abocaments, emissions pels llargs transports i residus. 

Com que en aquest camp qualsevol embolic sempre és susceptible de fer un nou gir, es pot dir queel terme ‘ètic’ de vegades s’utilitza com a sinònim de ‘lliure de crueltat animal’–no hi ha cuir, ni pells, ni es depila els conills per obtenir angora: I aquest, al seu torn, sol utilitzar-se com a bessó de ‘vegà’, que al·ludeix a la roba sense derivats animals. Uns conceptes que, estrictament, acaben dient més aviat poc sobre si la fabricació és lliure de crueltat humana i ambiental. «De vegades, l’anomenat cuir ètic o la pell sintètica no sempre es produeixen en condicions justes i tampoc es biodegraden fàcilment», escrivia fa uns dies la consultora Aja Barber a ‘The Guardian’. 

‘SLOW FASHION’ 

És l’antítesi no només de la ‘fast fashion’ o moda ràpida, sinó també de les tendències, aquesta paraula últimament tan enfangada. ‘Slow fashion’ fa referència a peces d’alta qualitat dissenyades amb un cicle de vida a llarg termini, cosa que dona «lloc a relacions diferents entre el dissenyador i el productor, el fabricant i les peces, la roba i el consumidor», escriu la consultora Elena Salcedo a ‘Moda ètica per a un futur sostenible’. 

MODA CONSCIENT

Arribem possiblement alsignificant buitdel ‘branding’, al terme ‘atrapa-ho-tot’ que la indústria sovint utilitza com a sinònim d’ètic, sostenible o eco. És cert que, per exemple, algunes firmes llancen línies ‘conscients’ amb cotó ecològic o amb polièster i vidre reciclat. No obstant, la companyia continuarà sent un contaminant tremend si fabrica 3.000 peces per minut, de les quals segons comptes del sector, 6 de cada 10 acaben a l’abocador durant el primer any de vida.

MODA SOSTENIBLE (O «MÉS SOSTENIBLE»)

En principies refereix a l’impacte ambiental de la producció d’una peça, tenint en compte aquella màxima de la dissenyadora Céline Semaan segons la qual «tot el que fas torna a la terra com a aliment o verí». Els productes sostenibles –fabricats amb materials naturals, reciclats o sobrants d’altres marques i que tenen en compte la biodegradabilitat– haurien de tornar com a nutrient. Però com que sempre hi ha una puntada més, es pot dir que al sector també s’utilitza el concepte‘més sostenible’, amb referència a «les iniciatives que permeten que la indústria subsisteixi en el temps, atesos els recursos que tenim i garantint la igualtat i justícia social», explica Salcedo.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

PD: Segurament els termes anteriors no poden entendre’s sense un altre: l’anomenat ‘greenwashing’ o rentat verd, que és quan una marca llança una col·lecció ‘sostenible’ i el seu negoci no ho és, o quan fa afirmacions exagerades sobre un producte. Així que els consultors sempre recomanen considerar les variables, mirar bé l’etiquetatge i, en cas de dubte, consultar la web o enviar un correu a la companyia. Que tingueu sort!