Claire Danes: intensa, no; més que això

Al principi, ‘Homeland’ havia de ser una feina més senzilla per a Claire Danes. El seu personatge en la sèrie, l’agent d’intel·ligència Carrie Mathison, havia de veure morir el sergent Brody (Damian Lewis) ja en la primera temporada. Però, vista l’acceptació entre els espectadors d’aquesta història d’amor turbulenta, es va decidir mantenir viu i batallador Brody durant un parell més de temporades. Així, el que havia de ser una franquícia sobre seguretat nacional es va desdoblar en un drama d'amor torturat. Mathison no només havia de bregar amb el trastorn bipolar que patia, sinó amb la seva lluita interna entre la ment i e cor.

En definitiva era un regal de personatge per a una actriu coneguda i confessament intensa, pel que sembla també en la seva vida privada. De Carrie Mathison es va dir que era una terrible simplificació de les persones que tenen trastorn bipolar (no tot és tan blanc ni tan negre en aquesta malaltia mental), però no es pot negar que era un personatge interessantment complicat (i impossible de deixar de mirar); quan al cine començava a deixar de tenir papers rellevants per a actrius menors de 30, van venir les sèries de prestigi al rescat.

Durant gairebé una dècada, Danes va patir tota mena de calamitats en una sèrie d’intensitat sempre al límit, com era d’esperar en una creació (basada en la israeliana ‘Hatufim’) d’Alex Gansa  i Howard Gordon, productors de ‘24.’ Ara l’actriu pot descansar. La sèrie s’acaba amb la vuitena temporada, que s’ha estrenat fa pocs dies als Estats Units i està a punt de fer-ho a Espanya: el pròxim diumenge, dia 23, en Fox.

Entre el ‘blockbuster’ i la miniatura ‘indie’

Nascuda a Nova York el 1979, Danes anava per ballarina, però abans de complir els 10 va decidir que volia ser actriu. Va debutar a la tele a ‘Ley y orden’ (¡com a adolescent assassina!) i va rodar un pilot amb Dudley Moore que no va fructificar. També ‘Es mi vida’, el drama ‘teen’ que la va revelar, va estar a punt de quedar-se en res: el pilot va estar en una prestatgeria durant un any. Quan la sèrie va tirar endavant, l’alegria va durar poc (19 episodis), però els crítics s’havien quedat amb la seva cara. Aquí hi veien una actriu amb possibilitats.

El 1994, any de l’estrena d’‘Es mi vida’, van arribar als cines les ‘Mujercitas’ de Gillian Armstrong. Danes era Beth, la filla més tímida dels March, el paper que abans havien interpretat Jean Parker o Margaret O’Brien i, després, Eliza Scanlen. A finals dels 90, la seva intensa mirada blava era inescapable: va repetir amb Winona Ryder (Jo a ‘Mujercitas’) a ‘Donde reside el amor’; es va convertir en la Julieta del Romeo de DiCaprio; va rodar una adaptació de John Grisham (‘Legítima defensa’) a les ordres de Coppola, i va ser Cosette a l’adaptació d’‘Els miserables’ de Bille August.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Danes aportava força dramàtica a tota mena de projectes, del més gran, com ’Terminator 3: La rebel·lió de les màquines’, al més petit, com ’Shopgirl’, triangle amorós ‘indie’ amb Steve Martin i Jason Schwartzman. En el drama sobre record, amor i mort ‘El capvespre’ va conèixer Hugh Dancy, amb qui porta casada 10 anys i ja té dos fills, Cyrus i Rowan.

La dècada passada va ser decididament intensa per a Danes: set temporades de ‘Homeland’, dos Emmy per aquesta sèrie (el primer el va obtenir per encarnar a la zoòloga autista Temple Grandin), dos fills... Ara té a davant l’oportunitat d’obrir-se camí en altres direccions, i fins i tot, qui sap, atrevir-se amb un paper que no requereixi obrir-se en canal emocionalment. Però ella podria llegir una guia telefònica i convertir la lectura en qüestió ded via o mort. O tot o res. Tot és important.