Jennifer Beals, heroïna de la causa LGBTQ

Deu anys després de l’últim adeu, l’experta en art Bette Porter i altres personatges essencials d’‘L’ –la primera sèrie de ‘prime time’ centrada en personatges lèsbics o bisexuals– estan de tornada en una seqüela tardana, ‘L: Generación Q’, a la qual s’afegeixen, com indica la ‘Q’ de ‘queer’, nous personatges de sexualitat fluida. En el temps transcorregut des d’aleshores, Porter s’ha tornat, si és possible, més positivament ambiciosa i aspira a ser la primera dona que ocupa l’alcaldia de Los Angeles.

Com Porter, l’actriu que la interpreta, Jennifer Beals, mai es va deixar acovardir pel seu entorn i va buscar, des de molt jove, horitzons elevats. Filla de pare negre i mare caucàsica, al seu antic veïnat de Chicago, majoritàriament afroamericà, era assenyalada com ‘la blanqueta’. Se sentia diferent, entre dos mons, i sense referents a què agafar-se. Per aquesta raó, quan va aconseguir el seu paper a ‘L’, va convèncer la creadora Ilene Chaiken per fer ‘biracial’ el seu personatge. També ho va aconseguir amb el seu personatge de superintendent a la bastant més efímera ‘Chicago code’.

La importància d’un ‘sí’

Jennifer Beals va estar a punt de no ser la Jennifer Beals que avui coneixem i reconeixem. Pel que sembla, va estar a punt de dir ‘no’ al seu primer paper important al cine per dedicar-se als seus estudis a Yale. Després de pensar-ho bé, va ajornar un curs, va dir que ‘sí’ i ens va brindar una magnètica interpretació com a protagonista de ‘Flashdance’, una de les pel·lícules més icòniques (que no millors) dels 80. El personatge d’Alexandra Owens, soldadora de dia, ballarina exòtica de nit, li va valer una nominació al Globus d’Or a la millor actriu de comèdia o musical, tot i que molts dels seus esforços ballarins més grans van ser cosa de la doble Marine Jahan.

 

¿I després? Després, a la universitat una altra vegada, malgrat l’èxit. D’altres ho haurien deixat tot per enllaçar projecte rere projecte, però ella no va tornar al cine fins a graduar-se amb una llicenciatura en Literatura Nord-americana. Si va fer d’una espècie de nòvia de Frankenstein a ‘La prometida’, va ser perquè podia rodar durant l’aturada vacacional d’estiu.  

Ja des de finals dels 80, va començar a encadenar pel·lícules sense parar, alguna de culte (’Besos de vampiro’), alguna d’oblidada (‘El chico de los guantes’), una de Claude Chabrol (‘Dr. M’), una altra d’Alan Rudolph (’La senyora Parker i el cercle viciós’) i algunes a les ordres del director ‘indie’ Alexandre Rockwell (’Sons’, ‘A la sopa’, ‘Four rooms’), amb qui va estar casada entre 1986 i 1996. Després, el 1998, va contreure matrimoni amb l’empresari Ken Dixon. El 2005 va néixer la seva primera filla.

 

‘L’ al rescat

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Els 90 no van ser una dècada meravellosa per a Beals. El 1992, va haver de veure com cancel·laven la seva primera sèrie com a protagonista, ‘Malibu Road’, després de només sis episodis. I tot i que va ser considerada com a Catwoman de ‘El retorn de Batman’, Michelle Pfeiffer va acabar emportant-se el premi. Però no tot li va anar malament: va estar a ‘El diable amb un vestit blau’ com a dona enigmàtica i va formar part del gran repartiment coral de ‘The last days of disco’.

Va haver d’esperar per recuperar realment els focus fins a mitjans dels dos mil, quan el seu paper a la pionera ‘L’ la convertia en actriu favorita de la comunitat gai, que ella sempre ha defensat amb la ferocitat d’una Bette Porter. Després de diverses sèries oblidables (‘Proof: Prueba de vida’, ‘Venganza: orígenes’, etcètera), ara torna als grans titulars gràcies a ‘L’. Reconnecta amb Bette i vota per ella des de dilluns, dia 9, a Movistar Series.