Anar al contingut
Barris, valors i resistència: parlen tres referents de la comunitat gitana

Barris, valors i resistència: parlen tres referents de la comunitat gitana

Gemma Tramullas

L’explosió de projectes per a la recuperació de la memòria històrica del poble gitano és un primer pas perquè la comunitat recuperi l’autoestima després de segles de persecució i assimilació. Els joves i les dones lideren un moviment per avançar cap al futur sense perdre la identitat. Parlem amb tres dels seus referents.

L’activista veïnal del barri de la Mina Paqui Perona. / ferran nadeu

PAQUI PERONA Activista de la Mina i presidenta de Veus Gitanes

«La nostra cultura se sosté als barris»

«Els gitanos hem de fer una anàlisi crítica de la nostra trajectòria, sense complexos. Jo vinc de gitanos sedentaris que es van assentar a Andalusia al segle XVII, però vaig néixer en una barraca del Camp de la Bota, soc de la Mina, i per als altres soc una gitana marginal. Si una gitana d’elit no accepta la gitaneïtat dels que han nascut en altres llocs i els vol canviar, està actuant com Carles III, que va començar les polítiques d’assimilació i invisibilització.

«Els gitanos hem de fer una anàlisi crítica de la nostra trajectòria, sense complexos»

Hi ha gitanos que han arribat a ser universitaris, han tingut èxit en la vida i han creat coses meravelloses. Però a mi això em sembla igual de valuós que la transformació cultural que s’ha fet als barris marginals. La nostra cultura se sosté gràcies al noranta i tant per cent de gitanos que vivim en aquests barris, amb els seus pros i els seus contres. 

Per posicionar-te al món amb la teva pròpia identitat de dona, gitana i de barri, primer t’has d’apoderar i el primer pas és conèixer la història des de la nostra perspectiva. Les polítiques continuen sent d’assimilació: feina, educació i vivenda. ¿Per què? Perquè no és una qüestió cultural ni ètnica; és una qüestió de classe. Fins que no hi hagi polítiques que mirin cap a la cultura, cap a la nostra identitat, hi haurà un conflicte, perquè si els gitanos no hem deixat la nostra identitat en mil anys, ¿per què ho hauríem de fer ara? 

Sempre vaig tenir clar que s’havia de treballar des de la memòria històrica i la cultura, però quan uns quants ho vam plantejar fa 20 anys ens van tractar de bojos. Ara hi ha molts joves amb aquest tema. ¿Però qui reescriu la nostra història? ¿On som els gitanos de base?». 

El regidor del govern municipal de Figueres, Joselín Castellón. / joan castro (iconna)

JOSELÍN CASTELLÓN Regidor al govern municipal de Figueres

«Tenim molts valors per compartir»

«Que després de 600 anys un gitano hagi entrat en un govern municipal trenca barreres i estereotips, i espero que després de mi n’entrin molts més. El gitano ha canviat. Hi ha polítics, advocats, mèdics... Ja estem integrats, però falta que la societat ens ho reconegui.

Jo els represento a tots i és important veure com Figueres accepta que en el seu govern hi hagi una persona gitana. Durant la campanya vaig insistir en la importància que el ciutadà s’acosti al cor de la política i que el govern no sigui per a uns quants, sinó que arribi als més vulnerables. No només els barris gitanos estan desfavorits, hi ha molta gent molt desemparada de les polítiques del govern.

«No es tracta d’acostar el gitano al paio, sinó que el paio també s’acosti i vegi la realitat de la nostra cultura»

Per tot el que ha patit, el gitano té por de revelar qui és, per les conseqüències que això pugui tenir, i s’ha fet una closca, sobretot la gent gran. S’ha de treballar per treure aquesta por perquè conviure amb els altres no et fa perdre el que ets. Per fer-ho hem d’acabar amb les escoles-gueto, perquè quan aquests nens creixin tindran por, seran rebutjats per la societat. 

El Dia de l’Arribada del Poble Gitano a Catalunya no prova d’acostar el gitano al paio, sinó que el paio s’acosti al gitano i vegi la realitat de la nostra cultura. Tenim molts valors que podem compartir, com el respecte a la gent gran i ajudar-se els uns als altres». 

La regidora de Sabadell Francisca Maya, ‘Popi’, a l’ajuntament.  / Anna mas

FRANCISCA MAIA, ‘POPI’ Regidora d’ERC a Sabadell

«La lluita feminista també haver de ser antiracista»

Som un col·lectiu que hem estat discriminats durant 600 anys, sense que ningú reconegui que hem patit un intent d’extermini, i som on som. Si no coneixes la teva pròpia història no la pots defensar, et creus tot el que et diuen i tendeixes a deixar-te portar. La memòria pot ser una bona vacuna contra l’antigitanisme d’ultradreta.

Jo he viscut la discriminació des de petita i que de gran vagis a El Corte Inglés i el vigilant de seguretat se t’enganxi. Podem fer molt soroll, però les decisions reals cal prendre-les des d’un punt més alt. És la primera vegada que hi ha una persona gitana a l’Ajuntament de Sabadell i he tingut molt recolzament. Hi ha hagut molt bona voluntat política i això farà que més gent de la nostra ètnia s’acosti a la política.

«Nosaltres tenim clar que no volem avançar sense els nostres homes»

Com en qualsevol altra cultura, en les dones gitanes recau el pes de mantenir una cultura viva i el de fer front al que ens demana la societat majoritària. Això de vegades xoca, però hem de ser valents i fer canvis. La lluita feminista també ha de ser antiracista, i si les dones gitanes no han pogut ser més feministes fins ara és perquè no les han tingut en compte.

La nostra assignatura pendent és com construïm la nostra identitat cultural, i nosaltres tenim molt clar que no volem avançar sense els nostres homes. Jo m’he sentit molt avalada pels homes durant tota la meva carrera política. 

Estem en un moment clau de la història del poble gitano, és una revolució. No podem conformar-nos, hem d’exigir els mateixos drets i deures que la resta de la població.