L''star-system' de Hitler

Molt abans que ‘Titanic’ (1997), un dels títols més famosos de Hollywood, va existir ‘Titanic’ (1943), un dels més cèlebres de l’Alemanya del Führer; aquesta pel·lícula, que no culpava del naufragi un iceberg, sinó el capitalisme i, per descomptat, els jueus, és un emblema de l’ús que els nazis van fer del cine com a forma essencial de comunicació amb les masses. És el fascinant assumpte de ‘Hitler’s Hollywood’, el documental deRüdigerSutchsland que divendres arriba als cines.

Sota el control estricte del ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, entre 1933 i 1945 el Tercer Reich va començar a produir comèdies, musicals, històries d’amor, fantasies, relats d’aventures i fastuoses recreacions històriques a fi d’inocular en el públic, de manera sovint sorprenentment subtil, valors com el patriotisme i la necessitat del sacrifici individual en favor de la massa. Aquest no era un cine d’autor, perquè l’autor era Goebbels. El seu èxit depenia de la brillantor de les seves estrelles, algunes de les quals recordem a continuació.

GUSTAF GRÜNDGENS

Durant el Tercer Reich, i malgrat ser homosexual, va tenir un gran èxit primer com a actor teatral –sobretot, gràcies a les seves encarnacions de Hamlet i Mephisto– i després al capdavant de 14 pel·lícules que el van convertir en una de les estrelles més ben pagades de la indústria. Era l’intèrpret favorit de Göering; Hitler i Goebbels, en canvi, el detestaven, tot i que entenien que la seva figura contribuïa a legitimar el règim nazi. No sabien que Gründgens utilitzava la seva posició per ajudar col·legues perseguits.

JOHANNES HEESTERS

S’explica que va començar a fer carrera quan Hitler es va enamorar de la seva interpretació en l’opereta ‘La viuda alegre’: assistia a cada funció i imitava l’actor holandès davant el mirall, i l’acontentava amb diners, cotxes, menjar i altres béns que havia confiscat als jueus. Heesters es va deixar estimar i va mirar cap a un altre costat. Afirmava, per exemple, no saber res de camps d’extermini... fins que va sortir a la llum una foto en la qual apareixia entretenint els soldats de Dachau.

ILSE WERNER

En part perquè no tenia l’aspecte típic d’una noia alemanya –se la va comparar amb Ingrid Bergman–, va ser l’única actriu nazi que va tenir possibilitats d’arribar a Hollywood: el 1938 el seu pare va rebutjar un contracte que la productora MGM havia ofert per a ella. En gairebé totes les seves pel·lícules exhibia el seu talent per xiular, que havia cultivat des de petita. A partir de la dècada dels 50, va començar a donar prioritat a la seva carrera en el món de la música, però el 1989 va tenir un gran èxit a bord d’una telenovel·la.

ZARAH LEANDER

Reconeixible per la seva imponent estatura, els seus cabells rojos flamejant i el seu caràcter fort,l’actriu sueca va ser la diva del cine nazi. Els directors sovint li atorgavenpapers melodramàtics de dones seductores i aparentment independents que pateixen una angoixa insuportable abans de convertir-se en dones obedients i així redimir-se. Hitler l’adorava, però Goebbels no veia amb bons ulls que l’UFA volgués convertir una estrangera en imatge de la indústria cinematogràfica alemanya i substituta de Marlene Dietrich.

FERDINAND MARIAN

Carismàtic i perversament seductor,és un dels personatges més tràgics del cine germànic. Ja feia temps que s’havia especialitzat en papers de dolents i assassins quan, a partir de 1940, se’l va utilitzar repetidament en pel·lícules obertament propagandístiques. Per la seva participació en el drama ‘El jueu Süss’ (1940), considerat com una racionalització de l’Holocaust,se li va prohibir tornar a actuar després de la victòria aliada. Va morir d’un accident de trànsit el 1946. Se sospita que va ser un suïcidi.

MARIKA RÖKK

La crítica posterior l’ha menyspreat per la seva falta de talent, i per exemplificar la mediocritat del cine musical del Tercer Reich. Les seves pel·lícules, en tot cas, van ser vitals perenfortir la moral popular i mantenir l’esperança del poble. Era com una dona de goma, i solia fer tantes piruetes a les seves pel·lícules que només de veure-la marejava. Com més desesperada era la situació militar al front, més exuberants eren les seves pel·lícules. Anys després, es va saber quehavia estat passant secrets nazis a Moscou.

HANS ALBERS

El gran galant de la pantalla. Va ser un dels primers actors a aparèixer en pel·lícules sonores, i després de l’ascens dels nazis, no noméses va convertir en la celebritat més ben pagada, sinó també en la més coneguda a l’exterior. Ell, conscient de tenir el favor del públic, va expressar obertament els seus sentiments sobre el govern de Hitler ies va negar a participar en pel·lícules propagandístiques. Va continuar actuant en pel·lícules a l’Alemanya de la postguerra fins a la seva mort el 1960, als 68 anys.

KRISTINA SÖDERBAUM

Va protagonitzar 10 èxits de taquilla dirigits pel seu marit, Veit Harlan. Baixeta però dotada de rotundes corbes, tenia els cabells daurats, els ulls violetes i un cutis de nina, i, per tant,se la veia com l’encarnació de la florida infantesa ària. Pel que sembla,Franco l’admirava. Es diu que és una de les poques actrius del Tercer Reich que no va arribar a mantenir relacions sexuals amb Goebbels, que tenia predilecció per les morenes d’ulls foscos. Després de la derrota nazi,va ser jutjada per crims de guerra.

HEINZ RÜHMANN

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Tota una institució al seu país, al seu diava encarnar l’home comú del cine nacionalsocialista. A través de les seves comèdies d’humor gruixut va promocionar els valors del nazisme i, quan la guerra va començar a danyar Alemanya, va difondre la il·lusió que les coses no anaven tan malament. El seu proclamat apoliticisme li va valer amb freqüència l’acusació d’oportunisme. Potser era més aviat un supervivent: el 1938 havia sigut obligat pel règim a separar-se de la seva dona, que era meitat jueva, i va haver d’emigrar a Suècia.

HEINRICH GEORGE

Ja tenia a les espatlles una exitosa carrera teatral i cinematogràfica –va aparèixer a ‘Metrópolis’ (1927)– quan els nazis van ascendir al poder. Es va acostar al règim fins al punt que Goebbels va arribar a nomenar-lo «actor estatal», i va participar en les pel·lícules més explícitament antisemites de l’època. Alhora, va brindar el seu compromís a molts artistes dissidents. El juny de 1945, va ser arrestat pel servei secret soviètic i va morir un any després per les torturesa les quals va ser sotmès.