Ben Platt, el nou nen mimat de Hollywood

Als 26 anys, i amb una llarga trajectòria a les espatlles, Ben Platt és un complet desconegut per al gran públic. Ni idea de qui és aquest nano amb aparença de ballarí de claqué, ulls enfonsats i nas prominent que s’ha convertit en tot un fenomen pel seu paper de Payton Hobart, un megalòman la meta del qual és convertir-se en president dels Estats Units i que inicia la seva carrera en un institut de rics on no falten els habituals clixés del trio de personatges popular-estudiós-marginat. 

Payton Hobart és el personatge central de ‘The politician’, una sèrie satírica sobre els deliris del poder acabada d’estrenar per Netflix. La firma el prolífic Ryan Murphy, a qui es deuen programes televisius de culte com ara ‘Glee’, ‘American Horror Story’ i ‘Pose’, que es caracteritzen per una aparent frivolitat però que tenen un rerefons de denúncia social. 

Elenc de luxe

Si ‘The politician’ no aconsegueix la unanimitat del públic (o els encanta o l’odien), tot i comptar amb un elenc de luxe (Gwyneth Paltrow i Jessica Lange, entre d’altres), qui sí que està aconseguint tots els elogis és precisament Ben Platt. Tot apunta que serà el pròxim nen mimat de la meca del cine, on ha crescut amarant-se d’aquest món. Per motius geogràfics, òbviament, i perquè el seu progenitor, Marc Platt, és un productor prestigiós que ha treballat en grans èxits, amb predilecció pels musicals de l’altura de ‘La La Land’ i ‘El regreso de Mary Poppins’. 

Potser del seu pare li ve a Platt júnior el gust per les arts escèniques, ja que va estudiar a la prestigiosa escola Adderley School de Los Angeles. La seva preparació fa d’ell un intèrpret de formació clàssica com pocs en queden entre l’‘star-system’. Tant pot cantar com actuar (un perfil recurrent en les sèries de Ryan Murphy) i l’entusiasma tant la música que acaba d’estrenar àlbum, ‘Sing to me instead’, que alguns veuen com un ‘coming out’. Però, ara per ara, on ha demostrat la seva excel·lència és en la interpretació. 

De Los Angeles a Nova York

Els seus inicis es remunten a la infància quan va debutar amb el musical ‘The music man’. A l’adolescència, va participar en nombroses obres de teatre abans de mudar-se a Nova York el 2011 per matricular-se a Colúmbia. Però va abandonar la carrera al cap de poques setmanes a l’aconseguir el paper d’Elder Arnold Cunningham en l’obra ‘The book of Mormon’, que es va representar tot un any a Chicago abans d’establir-se a Broadway.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Va arrelar al barri novaiorquès dels teatres a l’interpretar el 2016 ‘Dear Evan Hansen’, en què va donar vida al protagonista. Aquest paper va marcar la seva consagració com a actor, i el seu currículum es va convertir en un recopilatori dels premis més prestigiosos del teatre: la crítica va qualificar la seva interpretació d’«històrica», es va emportar els premis Obie i Lucille Lortel, i es va coronar com el més jove guardonat per la Drama League, que només es pot guanyar una vegada en la vida. Per si fos poc, va aconseguir un Tony com a millor actor de musical, un Emmy i un Grammy per la banda sonora. Un triplet que el va convertir als 23 anys en una de les 100 personalitats més influents del 2017, segons ‘Time’.