Anar al contingut
Pedro Zaragoza, l'inventor del turisme de 'sol i platja'

1996-98 AccuSoft Inc

Pedro Zaragoza, l'inventor del turisme de 'sol i platja'

Núria Navarro

El turisme massiu té un precursor ibèric. I no és Franco, com sosté l’urticant escriptor Michael Houellebecq a la seva novel·la 'Serotonina', sinó Pedro Zaragoza Orts (1922-2008), un astut falangista que el 1950 va agafar la vara d’alcalde de Benidorm per tres mesos i no la va deixar anar fins 17 anys després. L’home no només va convertir un poble de 1.700 habitants que vivia de l’almadrava i la venda de tifes com adob a la Manhattan de Llevant, sinó que també va maquinar un màrqueting directe molt extravagant.

"El primer que va fer el meu pare –recorda el seu fill Francisco– va ser preguntar-se: '¿Què tenim aquí?'. Sol i platja, i una gent formidable que pot donar servei a qui vingui”. Amb aquesta economia de recursos, va portar aigua de 16 quilòmetres endins i, amb una mica de trampa –ho va reconèixer ell mateix–, va fer diversos plans urbanístics parcials i els va tramitar com el primer Pla General d’Ordenació Urbana el 1954. Terra edificable a dojo.

Tenia al cap una ciutat de vacances per a la classe mitjana. “No volia el model Marbella de rics i famosos –explica el seu fill–, sinó gent que comprés un apartamentet i fes despesa al súper i als restaurants”. Com més, millor. I va veure que els gratacels consumien menys terra i recursos –cosa que avui aclamen els ecologistes–, i “va pensar que el constructor que tirés cap a dalt havia de deixar una part proporcional destinada a zones verdes a cura de les comunitats”. Rodoníssim.

‘Operació biquini’

Els forasters van començar a treure el cap. Primer d’Alacant, després de Madrid i més tard del nord d’Europa. I el 1953, veient que les angleses trotaven per la platja en biquini –peça proscrita–, el va autoritzar a les seves platges. L’arquebisbat de València no va tardar a amenaçar-lo amb l’excomunió, cosa que llavors significava la pèrdua dels drets civils, inclosa la pàtria potestat de la seva filla. Després de trucar sense èxit a les portes del governador i del ministre, va demanar audiència a Franco. Així, perquè sí. “El meu pare, que era una criatura, va agafar la Vespa 125 i en vuit hores es va plantar a El Pardo”.

L’alcalde i el general, aliats per les divises. / Arxius

Com que Benidorm no figurava al catàleg de platges decents d’Acció Catòlica, Zaragoza va haver de treure l’artilleria d’arguments econòmics i polítics. “Necessitem divises, general, i el turisme les ofereix”, “¿qui millor que un estranger per parlar bé d’Europa”?, “venguem sol embotellat” i “el biquini està mal vist, però els fabrica Loewe”. Allò de les divises li va fer goig al del Ferrol i, per recolzar-lo, va enviar la seva dona Carmen Polo a passar uns dies a casa de ZAragoza.

Pedro Zaragoza amb els lapons, que va passejar per Hèlsinki, Barcelona i Madrid. /Arxiu

Lapons, ametllers i bolquers

Zaragoza va agafar embranzida, va instal·lar un consolat de Benidorm a Lapònia i va passejar una família d’esquimals per Hèlsinki, Barcelona i Madrid vestits a la manera tradicional i amb un cartell que deia que se n’anaven a Benidorm (es veu que a l’hora del bany es van llançar a l’aigua en pilotes, com era el seu costum).

També va omplir els aparadors hivernals dels carrers principals d’Estocolm amb branques d’ametllers florits que va portar amb avió; es va comprometre a "pagar tots els estris de nounat" als matrimonis bascos que es casessin per santa Begonya i engendressin al seu poble i es va inventar el festival de la cançó de Benidorm, el trampolí de Julio Iglesias i Raphael. "Com que era a l’aire lliure, en la primera edició va comprometre cinc milions de pessetes de la seva butxaca per compensar les emissores del Movimiento si plovia", explica el fill de Zaragoza.

No va ploure. Va canviar el règim. El PSOE va demanar que li posessin un carrer. I avui estudien les seves aventures a les facultats de Turisme.

Temes: Turisme